Borrell carrega contra Netanyahu: "On vol evacuar els palestins de Gaza? A la Lluna?"

No hi ha dubte que l'alt representant de la UE, Josep Borrell, s'està deixant sentir amb veu pròpia respecte al conflicte entre Israel i Hamàs. Com més va, més es distancia del discurs moderat i marcadament proisraelià de la presidenta de la Comissió, a la qual pertany, Ursula von der Leyen.

Ella ha posat sempre per davant el dret d'Israel a defensar-se després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre. Ha demanat pauses humanitàries, que es deixi entrar ajuda a Gaza, però s'ha mostrat molt reticent a l'hora de demanar obertament un alto el foc.

Borrell, en canvi, ho fa des de fa mesos, i actualment ja carrega de manera directa contra el primer ministre Netanyahu.

Israel planteja una "evacuació" de civils palestins de Rafah --on hi ha més d'un milió de persones en condicions molt precàries-- perquè les seves tropes puguin completar la feina d'esborrar Hamas de la Franja.

Per referir-se a la possible evacuació, Borrell ha fet servir un recurs que no es correspon gaire a la seva funció de diplomàtic, el sarcasme: 

"Ara, Netanyahu els vol evacuar. Cap on? Cap a la Lluna? Cap on vol evacuar aquesta gent?" 

I ha afegit "si la comunitat internacional creu que això és una matança, que està morint massa gent, potser hauríem de pensar a deixar de vendre armes". 

El moment de plantejar un embargament d'armes

El missatge va adreçat als països europeus, però especialment als Estats Units. El president Joe Biden ja fa setmanes que, en els seus discursos, demana a Netanyahu que eviti que es produeixin tantes víctimes civils i que faciliti una treva. Borrell li ha respost directament: 

"Quantes vegades heu sentit els líders més prominents del món dir que està morint massa gent? Començant pel president Biden. Diu que no és proporcional. Doncs si creu que s'està matant massa gent, potser s'hauria de deixar de proporcionar armes, per intentar que no mori tanta gent. No els sembla lògic?"

Borrell suggereix que els Estats Units deixin de vendre armes a Israel i que la comunitat internacional decideixi un embargament d'armes. 

"És una mica contradictori continuar dient que està morint massa gent i demanar per favor que no es mati tanta població civil, demanar per favor que es vetlli per la seva seguretat. Prou de demanar-ho per favor i  fem-hi alguna cosa!"

Borrell amb la UNRWA

Els clams de Borrell, però, no els recull ningú. Ni als Estats Units ni tampoc a la Unió Europea, on les diferents posicions dels estats membres fan impensable que s'aprovi la congelació de la venda d'armes a Israel. Ni tan sols el país que ha anat més enllà en les seves crítiques, Espanya, ha deixat de fer-ho després del 7-O.

Un estudi del centre Delàs per la pau, publicat inicialment per El Diario.es, posa al descobert que una empresa de Palència va exportar munició per valor de gairebé un milió d'euros el novembre passat.

Una operació aprovada pel govern espanyol. Sumar ha demanat explicacions a Exteriors, que ha assegurat que es tractava d'una llicència autoritzada abans del 7 d'octubre i que des de llavors no se n'han aprovat més. 

Tampoc és casualitat que el cap de la diplomàcia europea hagi fet aquestes declaracions en presència del comissionat general de l'UNRWA, Philippe Lazzarini. Després que Tel-Aviv hagi denunciat la suposada connivència de l'agència de l'ONU pels refugiats palestins amb Hamas, i que els Estats Units --i altres països-- hagin suspès provisionalment el seu finançament, el mateix Lazzarini ha assegurat, al costat de Borrell, que no es planteja dimitir.