Borrell demana al TSJC que faci tancar tres delegacions de la Generalitat

El ministeri d'Exteriors, encapçalat en funcions per Josep Borrell, ha demanat al Tribunal superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, que faci aturar l'activitat de les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londres i Suïssa.

La petició, que ha fet l'Advocacia de l'Estat en nom del govern espanyol, reclama mesures cautelars relacionades amb el recurs posat el 2018 contra el decret de creació d'aquestes tres delegacions i també de les dels Estats Units, França i Itàlia.

"Amb greu perjudici per a la política exterior d'Espanya"

El ministeri considera que aquestes delegacions "persegueixen un fi inconstitucional":

"S'ha pogut constatar  que l'activitat de les delegacions de Berlín, Londres i Ginebra respon amb singular intensitat als objectius del procés secessionista de Catalunya que ha estat declarat inconstitucional pel TC en reiterats pronunciaments."

"Persegueixen un fi inconstitucional com és la creació d'una estructura d'estat, al servei d'un projecte de transició nacional de caràcter secessionista, inconstitucional, amb greu perjudici, a més, per a la política exterior d'Espanya."

En l'escrit s'assegura que l'activitat d'aquestes delegacions "contravé un títol competencial exclusiu de l'Estat".

Segons un portaveu del ministeri consultat per l'agència Europa Press, la Generalitat "no li ha deixat cap altra opció" que demanar aquestes mesures.

No delegacions noves, sinó reobertura

L'obertura de les delegacions de la Generalitat al Regne Unit, a Alemanya, a Suïssa, a França, als Estats Units i a Itàlia es va anunciar el juny del 2018.

Al setembre el govern espanyol la va recórrer amb l'argument que la Generalitat les va obrir sense demanar informe previ al govern espanyol, que és preceptiu, però no vinculant.

La Generalitat va al·legar que no eren delegacions noves, sinó la reobertura de les que s'havien tancat en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Josep Borrell i Ernest Maragall, en una imatge de quan eren ministre d'Exteriors i conseller d'Acció Exterior respectivament

Segona tongada

En una segona tanda de delegacions que sí que eren noves, a Viena, Tallinn, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut, sí que es va demanar l'informe previ, que va ser negatiu.

Els arguments eren que "el seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada" era "donar suport a fins manifestament contraris als principis i objectius de la política exterior d'Espanya."

Malgrat això, com que l'informe no era vinculant, la Generalitat va continuar endavant amb aquestes noves delegacions.

Tercera, a l'Amèrica del Sud i al Magreb

Fa pocs dies es van anunciar més delegacions, concretament a Mèxic, l'Argentina i Tunis.  En aquest cas, també s'ha demanat informe previ, però no s'ha esperat que arribi per anunciar-ho.

En saber-ho, el govern espanyol va dir que l'informe d'aquestes tres també era negatiu, i que recorreria la seva creació perquè és "lesiva pels interessos de l'Estat":

"L'objectiu declarat de l'actual govern de la Generalitat és fer servir tots els mitjans al seu abast per l'anomenada internacionalització del procés."