Borrell diu que no interferirà en el procés català com a cap de la diplomàcia europea

Josep Borrell, actualment ministre espanyol d'Afers Exteriors en funcions, serà previsiblement el nou alt representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea, a falta de ser ratificat per l'Europarlament. Substituirà la italiana Federica Mogherini, també socialista.

Borrell, de 72 anys i nascut a la Pobla de Segur, ja té experiència a Europa perquè va ser president del Parlament Europeu entre els anys 2004 i 2007.

Després de fer-se pública la seva nominació, Borrell ha tingut un intens matí als mitjans de comunicació. En una entrevista a la Cadena Ser, Borrell s'ha referit a la seva futura feina menystenint altres sectors:

"En política exterior no és com en política comercial, mercat interior o fons estructurals. No estem decidint sobre uns euros més o menys o la tarifa d'un tomàquet. Estem decidint sobre la pau o la guerra. Estem decidit sobre coses bastant més transcendentals. No dic que els altres temes no siguin importants."

pic.twitter.com/l3bGr4vp8H

— Donald Tusk (@eucopresident) 2 de juliol de 2019

Des del juny de l'any passat, Borrell ha exercit com a ministre d'Exteriors del govern de Pedro Sánchez. Fa dues setmanes, va renunciar al seu escó com a eurodiputat, aconseguit a les eleccions europees del 26M, per la seva intenció, va justificar, de seguir com a ministre de Sánchez.

Borrell jurant el càrrec de ministre davant el rei

Borrell i el procés independentista

La seva crítica frontal al procés independentista català està en el centre del debat sobre la idoneïtat de Borrell al capdavant de la diplomàcia europea. Josep Borrell, de formació economista i enginyer aeronàutic, ha assegurat a Ser Catalunya que no farà servir el càrrec per oposar-se al procés:

"El representant de la Unió Europea per a Política Exterior i Defensa no s'ocupa dels problemes interns dels països, no?"

Però Borrell va tornar a l'escena política, precisament, a partir de declarar-se obertament contrari a l'independentisme i arribar a ser una de les veus més crítiques. Ho va demostrar públicament l'octubre del 2017 en una manifestació de Societat Civil Catalana a Barcelona en defensa de la unitat d'Espanya.

Borrell en la manifestació "per la unitat d'Espanya"

Intervencions "poc diplomàtiques"

Borrel ha provocat diverses polèmiques per declaracions controvertides. En entrevistes com la del periodista Tim Sebastian, per a la cadena alemanya Deutsche Welle, Borrell ha mostrat precisament un caràcter poc conciliador exigint aturar l'enregistrament per evitar parlar sobre Catalunya:

El talent diplomàtic de Borrell també va ser qüestionat al maig quan va referir-se a Rússia com a "vell enemic" i va fer reaccionar el govern de Putin:

"El nostre vell enemic, Rússia, torna a dir aquí estic jo, i torna a ser una amenaça."

Amb anterioritat, Borrell va encendre una polèmica diplomàtica referint-se al genocidi dels indígenes americans. En un debat a la Universitat Complutense de Madrid va declarar que "l'únic que van fer va ser matar quatre indis". Després va lamentar les seves paraules i es va disculpar.

Per intervencions com aquesta, la portaveu del govern, Meritxell Budó, l'acusa d'"encendre focs", però considera que pot ajudar a internacionalitzar el procés:

"No para d'encendre focs per on passa i de crear conflictes diplomàtics. Ens ho prendrem en positiu. Si segueix parlant de forma reiterada sobre el conflicte català en cada compareixença, entendrem que deixa de ser una causa interna que s'estendrà al marc de discussió de l'àmbit europeu."

En tot cas, la portaveu del govern ha criticat que una de les últimes decisions de Borrell com a ministre d'Exteriors en funcions hagi estat recórrer l'obertura de delegacions de la Generalitat a l'estranger, les anomenades "ambaixades catalanes", concretament a Berlín, Londres i Ginebra per considerar-les "lesives per als interessos de l'Estat i al servei d'un projecte secessionista inconstitucional".

Un socialista veterà

Josep Borrell va ingressar al Partit Socialista el 1975. Després d'ocupar diversos càrrecs va arribar a ministre amb Felipe González. El 1991 va ocupar la cartera d'Obres Públiques i Transports i va deixar el govern espanyol amb la victòria del popular José María Aznar, el 1996.

Borrell com a ministre de Felipe González

La retirada de González va dur Borrell a competir amb Joaquín Almunia per a la seva successió. Borrell va guanyar les primàries del PSOE el 1998 però va haver de renunciar a ser candidat a presidir el govern espanyol per la implicació d'uns col·laboradors seus en un frau fiscal.

Segona etapa a Europa

A partir d'aleshores va reorientar la seva carrera cap a Europa, on va arribar a ser president de l'Europarlament i on ara torna com a cap de la diplomàcia. La nominació de Borrell per part del Consell Europeu es va fer públic aquest dimarts, amb la resta de noms de la nova cúpula europea, presidida per l'actual ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen.

El president en funcions, Pedro Sánchez, considera que la nominació de Borrell és un triomf per a Espanya i ha recordat que feia 15 anys que "el país no tenia un càrrec de tanta responsabilitat a Europa".