Borrell nega haver enviat una carta de suport a l'exgovernador franquista Martín Villa

L'oficina de Josep Borrell a la Unió Europea (UE) nega que l'ara alt representant de la Política Exterior Comunitària hagués escrit cap carta de suport a l'exgovernador franquista Rodolfo Martín Villa en l'exercici del càrrec actual. Diversos eurodiputats catalans, bascos i de l'esquerra espanyola havien demanat explicacions per la missiva.

Preguntem a la @EU_Commission per la signatura de @JosepBorrellF a la carta de suport a Martín Villa, exministre de Franco acusat de crims de lesa humanitat. Aquesta carta, signada pels pilars del règim del 78, evidencia per què molts hem de buscar la justícia fora de l'Estat. pic.twitter.com/CN8GA7AByL

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) September 2, 2020

Borrell respon així a la informació avançada per Eldiario.es, que assegurava que quatre expresidents i altres líders sindicals i polítics espanyols, entre els quals es trobaria ell mateix, havien enviat una carta a la jutge argentina que investiga els crims del franquisme, María Servini, intercedint a favor de Martín Villa.

El portaveu del cap de la diplomàcia europea, Peter Stano, ha assegurat a l'ACN que és fals que "l'alt representant Josep Borrell" hagués escrit o signat una missiva a cap jutge argentí en relació amb la investigació de l'excàrrec del règim de Franco.

Sí que ha reconegut Stano que el maig del 2019, mentre era ministre d'Exteriors, Borrell va enviar una carta relativa a la investigació sobre Martín Villa a l'ambaixador argentí a Espanya i a l'ambaixador espanyol a l'Argentina. El portaveu circumscriu aquesta comunicació en la normalitat d'un "context d'afers relacionats amb la protecció consular dels ciutadans".

Segons Peter Stano, en aquella carta Borrell va demanar al cos consular espanyol a l'Argentina que s'abstingués de qualsevol acció que pogués ser considerada com una interferència amb el procés judicial sostingut per Servini.

Rodolfo Martín Villa està acusat de 12 delictes d'homicidi en un context de violació sistemàtica dels drets humans en un règim dictatorial. L'acusació es basa en el fet que Martín Villa estava al càrrec de les forces policials quan diversos agents van assassinar una dotzena de treballadors a Vitòria el 3 de març de 1976.

L'exgovernador franquista ha de comparèixer aquest dijous a la tarda davant de Servini per videoconferència.