Bòsnia i Hercegovina: torna l'ombra de la guerra, 30 anys després

Els últims moviments del líder de l'entitat sèrbia de Bòsnia, la república Srpska, Milorad Dodik, han encès les alarmes. Dodik sembla disposat a deixar en paper mullat l'arquitectura institucional decidida en els Acords de Dayton, que van marcar la fi de la guerra.

Aquell tractat dividia el país en dues entitats -la federació bosnianocroata i la república Srpska- i establia una presidència rotatòria de les tres comunitats principals del país: la musulmana, la croata i la serbobosniana. La resta d'institucions també tenen la mateixa configuració multiètnica tripartida.

Però Dodik ha anunciat la retirada dels serbis de l'exèrcit comú, de l'aparell de justícia comú i fins i tot del servei d'intel·ligència i del cos de duanes, per passar a integrar institucions diferenciades.

La conseqüència seria una secessió de facto, que dinamitaria els delicats equilibris que han servit per mantenir el país pacificat durant tres dècades, encara que a costa d'un sistemàtic bloqueig polític entre les diferents parts i dels nivells de corrupció més alts d'Europa.

El "nou" exèrcit serbobosnià es va fer visible el 9 de gener als carrers de Banja Luka, en una desfilada amb motiu del 30è aniversari de la declaració d'independència dels serbis de Bòsnia, que va representar l'inici de la guerra. Una posada en escena insòlita, que va comptar amb la presència de convidats significatius: els representants diplomàtics de Sèrbia, Rússia i la Xina. Tres amistats de pes amb què Dodik adverteix la comunitat internacional que no està sol.

La qüestió, però, és si el líder serbobosnià portarà aquest procés fins al final o si el projecte forma part d'una gesticulació nacionalista, amb la mirada posada en les eleccions de la tardor vinent.

L'alteració de l'statu quo de Bòsnia no és desitjada per Belgrad. El president serbi, Aleksander Vucic, gran defensor de la idea de la Gran Sèrbia en la seva joventut, està avui més abocat a la cursa per l'ingrés a la Unió Europea.  

I, a més, cal fer comptes. Tant si l'objectiu és una república Srpska independent com si és una hipotètica integració amb Sèrbia, la càrrega econòmica seria impossible d'assumir. A més, s'haurien d'afegir les sancions de la Unió Europea i dels Estats Units.

És una incògnita si Rússia i la Xina s'implicarien, amb un suport financer i militar a l'aventura de reobrir les ferides mal tancades als Balcans. Però és evident que no ens trobem davant la Rússia i la Xina del 1992, quan va esclatar la guerra. I que en un moment en què tots els ulls estan fixats en la frontera de Rússia amb Ucraïna, un segon front de tensió a Europa significaria una desestabilització de conseqüències imprevisibles.