Botín, el banquer innovador
El món financer li ha lloat sempre la seva capacitat d'avançar-se als problemes i de moure's amb rapidesa
RedaccióActualitzat
La mort d'Emilio Botín, als 79 anys, deixa en suspens el lideratge del principal banc espanyol. Emilio Botín Sanz de Sautuola y García de los Ríos va néixer a Santander l'octubre del 1934. Hauria fet 80 anys el mes que ve. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Valladolid i en Economia a la Universitat de Deusto. Seguint la saga familiar de banquers, va ingressar al Banc Santander el 1958 i en poc temps va pujar posicions fins a substituir el seu pare a la presidència, que també havia agafat el relleu del seu pare, és a dir, l'avi d'Emilio Botín.
Des del primer moment, es caracteritza per aplicar polítiques innovadores, fet que li comporta trencaments amb altres entitats espanyoles que no compartien els seus mètodes. De fet, el Banc Santander, amb Emilio Botín al capdavant, ha estat pioner en fets com començar la guerra del passiu, és a dir, oferir pels estalvis interessos més alts que la resta d'entitats. També va protagonitzar la guerra per captar hipoteques.
Una de les seves prioritats va ser l'expansió de l'entitat. Va comprar el Banesto, es va fusionar amb el Central Hispano i va començar una expansió internacional amb acords amb bancs portuguesos, com la Banca Champalimaud, la francesa Société Générale, el britànic Royal Bank of Scotland, l'alemany Commerzbank i el britànic HSBC.
El món financer li ha lloat sempre la seva capacitat d'avançar-se als problemes i de moure's amb rapidesa. Tot plegat, ha portat el grup del Banc Santander al número 1 del rànquing de l'eurozona amb un valor a la borsa de més de 73.000 milions d'euros i amb una àmplia presència internacional.
La incògnita d'ara és qui el succeirà al capdavant de l'entitat, perquè la forta personalitat d'Emilio Botín ha fet que, almenys públicament, no hi hagi hagut debat sobre la seva successió.
Des del primer moment, es caracteritza per aplicar polítiques innovadores, fet que li comporta trencaments amb altres entitats espanyoles que no compartien els seus mètodes. De fet, el Banc Santander, amb Emilio Botín al capdavant, ha estat pioner en fets com començar la guerra del passiu, és a dir, oferir pels estalvis interessos més alts que la resta d'entitats. També va protagonitzar la guerra per captar hipoteques.
Una de les seves prioritats va ser l'expansió de l'entitat. Va comprar el Banesto, es va fusionar amb el Central Hispano i va començar una expansió internacional amb acords amb bancs portuguesos, com la Banca Champalimaud, la francesa Société Générale, el britànic Royal Bank of Scotland, l'alemany Commerzbank i el britànic HSBC.
El món financer li ha lloat sempre la seva capacitat d'avançar-se als problemes i de moure's amb rapidesa. Tot plegat, ha portat el grup del Banc Santander al número 1 del rànquing de l'eurozona amb un valor a la borsa de més de 73.000 milions d'euros i amb una àmplia presència internacional.
La incògnita d'ara és qui el succeirà al capdavant de l'entitat, perquè la forta personalitat d'Emilio Botín ha fet que, almenys públicament, no hi hagi hagut debat sobre la seva successió.
