Brots de coronavirus: què són, com es defineixen i com es poden evitar

Brot, rebrot, clúster o focus: paraules diferents per definir l'aparició de nous casos de Covid-19, concentrats en un espai i amb un origen compartit.

Com que a Espanya l'índex de transmissió ara mateix és baix, el Ministeri de Sanitat parla d'un brot quan es detecta la malaltia en un mínim de 3 persones que no viuen juntes, però que han estat en contacte.

En canvi, en les residències de gent gran, pel perill que suposa per als que hi viuen, un sol cas ja es considera un brot.

La transmissió comunitària

Pel doctor Pere Godoy, president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, parlar de brots és la manera d'alertar que el virus s'està estenent i cal aturar-lo:

"Aquests brots que van apareixent en diferents punts són marcadors on hi ha 2 coses: primera, transmissió comunitària; segona, població susceptible a nivell de tota la comunitat."

Segons Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, no hi ha manera de saber quan poden sortir els brots:

"El problema és si hi ha un brot important o diversos focus en ciutats grans com pot ser Madrid o com pot ser Barcelona, i a partir d'aquestes ciutats comenci a haver-hi transmissió comunitària. No podem dir si això, si passa, serà el setembre o a l'octubre, potser serà a l'agost."

Els joves i les festes

L'arribada del bon temps, la fi del període lectiu a les escoles i la supressió de les limitacions han posat el focus en els joves, per alguns contagis que hi ha hagut en festes.

Campins troba natural que la gent jove vulgui sortir, però alerta que la baixa percepció del risc que tenen sovint és un problema:

"Hem estat confinats durant molt temps, la gent té moltes ganes de sortir, sobretot la gent més jove, que té menys percepció de risc, perquè la Covid-19 els ha afectat menys."

El desconfinament els ha permès trobar-se amb els amics i també conèixer gent nova, però acostumen a viure amb els pares, una combinació delicada.

Delicada, però de solució relativament fàcil, segons Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona:

"És inherent a la seva joventut moure's, relacionar-se, anar amb els amics, amb les amigues, tot això és important. Però també és veritat que poden portar perfectament la mascareta i guardar la distància i segur que molts ho fan."

Brots en llocs de treball

D'altra banda, han aparegut brots en fàbriques càrniques i també entre temporers que recullen fruita, cosa que constata el risc de contagi a les empreses i al lloc de feina si no es poden respectar les distàncies.

També en situacions en què o no hi ha bona ventilació, o treballar amb mascareta resulta molt incòmode.

El problema és que, si hi ha contagis en aquestes situacions, els treballadors infectats s'enduen la malaltia a casa, amb el risc que això comporta.

En aquest sentit, Campins alerta que cal evitar que l'epidèmia es torni a descontrolar:

"El que no podem és fer que la població es responsabilitzi quan ja ve el llop, quan ja veiem que tenim molts brots i llavors, ui, ui, ui, perquè llavors pot ser que ja anem tard."

Possibles nous confinaments

Per la seva banda, Godoy té clar que un augment del ritme de contagis comportarà nous confinaments més o menys restringits:

"Estem en aquesta situació de risc en què la velocitat de la transmissió pugui augmentar i si augmenta pot ser necessari en àrees concretes tornar a confinar la població."

En tot cas, experts i responsables polítics tenen la intenció que, si cal fer nous confinaments, no tornin a ser generalitzats, sinó el màxim d'acotats possible.