Brussel·les amenaça amb aranzels per l'"allau" de cotxes elèctrics xinesos a Europa

El desembarcament de cotxes xinesos al mercat europeu ja és un fet. Cotxes barats i, sobretot, elèctrics. Si el 2020 un 1% dels elèctrics venuts a Europa eren xinesos, tres anys després ja són el 5,6%. I Brussel·les hi veu també una amenaça real.

Tant és així que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha aprofitat el seu discurs de l'estat de la Unió, aquest dimecres, per apujar el to i assenyalar directament la Xina per competència deslleial. I amenaça d'imposar aranzels per corregir-ho.

En el seu discurs, Von der Leyen ha dit que obrirà una investigació per esbrinar si la Xina fa competència deslleial en concedir ajudes estatals per fabricar-los, fet que permet abaratir-ne el preu en el mercat i amenaça una de les principals indústries europees, la de l'automòbil. Un mercat on els xinesos han multiplicat les vendes en molt pocs anys. Si el 2019 venien poc més de 150 cotxes a Espanya, només entre gener i agost d'aquest any ja n'hi han venut més de 24.000. El doble que en tot l'any passat.

"Els mercats ja estan inundats de cotxes xinesos elèctrics barats. I el preu es manté artificialment baix pels grans subsidis de l'Estat", ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea.

Subsidis, un mercat inundat... Són paraules que apunten a una nova guerra comercial entre la UE i la Xina. I, com en altres ocasions --per exemple, amb l'acer o les plaques solars--, la Comissió Europea apunta directament a les ajudes públiques que l'estat xinès dona als seus fabricants d'automòbils.

Brussel·les creu que no és casualitat que tres dels quatre fabricants xinesos amb més èxit a Europa siguin propietat de l'Estat. Saic (MG), Chery o Dongfeng (DFSK), fundada pel mateix Mao Tse-tung, són part d'una estratègia nacional amb què la Xina vol liderar el mercat mundial d'elèctrics costi el que costi. Per això, fa dècades que hi inverteixen, mentre que Europa s'ha despertat massa tard i ara veu perillar una de les seves principals indústries.

De fet, aquest anunci de la Comissió arriba després del toc d'alerta que els fabricants europeus van fer al Saló de l'Automòbil de Múnic. Fabricants com Volkswagen, que veu com la seva fàbrica especialitzada en cotxes elèctrics a Zwickau no té prou feina i ja es planteja retallar personal.

Paradoxalment, la mateixa Volkswagen ha decidit que un dels models que podrien alimentar aquesta fàbrica, el nou Cupra Tavascan, es fabricarà a la Xina, des d'on el vendrà també a Europa. I no és l'única. Molts dels que han fet el crit d'alarma, com BMW amb l'iX3 o l'americana Tesla amb el Model 3, venut a Europa, fabriquen els seus elèctrics estrella a la Xina, país del qual depèn una bona part del seu negoci.

Què pot respondre la Xina?

Ara bé, en cas de conflicte, la Xina també tindria arguments per contraatacar. I és que, a través dels fons Next Generation, la Unió Europea també està subvencionant la seva indústria automobilística en nom de la transició energètica.

Unes subvencions que, per exemple, han ajudat Volkswagen a decidir-se per instal·lar una fàbrica de bateries a Sagunt i electrificar la planta de Martorell. O les multimilionàries injeccions que va fer França a una empresa com Renault, on té poder de decisió.

En definitiva, ara la Xina es veu amb possibilitats de guanyar el pols a Europa en un sector com el de l'automòbil, en què sempre havia anat a contracorrent perquè no tenia tecnologia prou potent per competir en el mercat de la combustió. Per això, fa gairebé 20 anys van apostar-ho tot a l'elèctric i ara n'estan recollint els fruits amb productors de bateries propis capdavanters al món i una tecnologia més avançada que la que tenen els fabricants europeus.