Brussel·les demana al govern espanyol eliminar la rebaixa de l'IVA de llum i gas
La Comissió Europea avisa que els objectius de dèficit ja s'han de complir a partir del 2024
La Comissió Europea creu que el pitjor de la crisi energètica ha passat i que els estats han de començar a retirar els subsidis per abaratir el cost de l'electricitat, el gas o els carburants. És el que Brussel·les recomana a Espanya en el marc del seu paquet econòmic de primavera, que s'ha presentat aquest dimecres al migdia.
La Comissió apunta a mesures com la baixada de l'IVA dels rebuts de llum i gas, la reducció de la taxa especial al rebut de la llum, l'ampliació de l'abast i els beneficiaris del bo social o també els descomptes en el transport públic.
També es fixa en mesures com el descompte de vint cèntims del cost dels carburants per al transport professional i el subsidi de 200 euros per fer front a la pujada de la inflació i que beneficia les llars amb rendes baixes.
Brussel·les reconeix que part del cost d'aquestes mesures es compensa amb l'impost especial a les energètiques, però calcula que el cost total per a l'Estat és del 0,6% del PIB; i considera que part de les mesures són genèriques i no acaben beneficiant les llars que més ho necessiten, sinó que desincentiven la reducció del consum i l'eficiència energètica.
La Comissió recomana a tots els estats, no només Espanya, "retirar" les mesures en vigor a finals del 2023 com a manera d'estalviar despesa pública i reduir el dèficit. I si els preus tornen a disparar-se, demana que en aquesta ocasió les mesures siguin assumibles i protegeixin únicament les llars vulnerables. També demana garantir que qualsevol subvenció del preu de l'energia no acabi aigualint els esforços per guanyar eficiència i reduir el consum.
Les previsions del govern espanyol són "optimistes"
La Comissió Europea creu que les previsions econòmiques del govern espanyol que li serveixen per elaborar els pressupostos són "realistes" per aquest 2023, però "optimistes" per a més endavant. I rebaixa la xifra de creixement del PIB previst pel pròxim any.
Pel que fa al dèficit, el govern espanyol preveu rebaixar-lo fins al 3% a partir de l'any que ve, tal com marquen les regles fiscals; la Comissió creu que hi haurà una desviació de tres dècimes que s'hauria de corregir, però admet també que les previsions del govern espanyol "estan en línia" amb els objectius.
En aquest sentit, el ministeri d'Economia considera que aquesta valoració de la Comissió Europea avala a la pràctica el programa d'estabilitat que ha presentat Espanya i que complirà amb els requisits fiscals exigits de cara al 2024.
En qualsevol cas, Brussel·les recorda que a partir de l'any que ve s'acaba la "treva" establerta durant la pandèmia, i els estats membres hauran de tornar a complir les regles fiscals, de manera que han de tenir-ho en compte a l'hora de preparar els seus comptes del 2024. En aquest sentit, demana un ajustament "estructural" a Espanya del 0,7%, més de 7.000 milions d'euros. Una part d'aquest ajustament s'aconsegueix estalviant despesa i l'altra amb una millora dels ingressos via recaptació fiscal.
El "paquet" de primavera de la Comissió Europea s'emmarca en l'anomenat Semestre Europeu, que serveix perquè Brussel·les posi nota a l'economia dels estats. En el cas d'Espanya, no considera que tingui desequilibris "excessius", i la col·loca en el mateix vagó que Alemanya, França, els Països Baixos, Portugal, Romania o Suècia.
Ara bé, assenyala "vulnerabilitats" pel que fa al deute, públic i privat. També assegura que, malgrat la reducció de l'atur, les xifres encara són altes, sobretot pel que fa als parats de llarga durada i els joves. I també avisa que l'enduriment de les condicions del crèdit i la pujada dels tipus d'interès pot afectar les famílies.
La Comissió també es fixa en la gestió de les energies renovables, i adverteix que la capacitat de la xarxa és insuficient per integrar tots els projectes. Aquestes limitacions de capacitat s'haurien de resoldre millorant la xarxa i també augmentant la capacitat d'emmagatzematge.