Brussel·les relaxa el dèficit fins al 6,5% a canvi d'una reforma de les pensions i d'una pujada d'impostos
Brussel·les permet a Espanya arribar fins al 6,5% de dèficit i li dóna dos anys de coll per reduir-lo, fins al 2016. A canvi, fixa un calendari accelerat de les reformes ja previstes per l'executiu espanyol. Així, Brussel·les exigeix abans de finals d'any una reforma del sistema de pensions que inclogui el factor de sostenibiltiat. També considera que, al setembre com a molt tard, calen canvis en la reforma laboral i apujar l'IVA a alguns productes en què s'aplica el tipus reduït.
RedaccióActualitzat
Confirmat. Tal com s'esperava, Brussel·les dóna dos anys de coll a Espanya per reduir el dèficit. Ho han anunciat el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn, que, en roda de premsa, han presentat el diagnòstic de les reformes i els ajustos del govern de Rajoy i de la resta de països membres.
Inicialment el dèficit espanyol s'havia de situar aquest any en el 4,5% del PIB, però la Comissió permet a Rajoy arribar fins al 6,5%, dues dècimes més del que augura l'executiu espanyol en les seves previsions i que, traduïdes en diners, són 2.000 milions d'euros més. L'any que ve el sostre se situarà en el 5,8%; el 2015, en el 4,2% i, finalment, el 2016 haurà de ser del 2,8%. La Comissió Europea justifica aquesta relaxació perquè la situació econòmica ha empitjorat i perquè el govern popular ha complert amb les reformes estructurals exigides el 2012.
Calendari accelerat de reformes
Europa també ha decidit no obrir un expedient sancionador per desequilibris econòmics excessius, però a canvi de tot plegat fixa un calendari accelerat de les reformes ja previstes per l'executiu espanyol. Així, Brussel·les exigeix abans de finals d'any una reforma del sistema de pensions que inclogui el factor de sostenibilitat. També considera que, al setembre com a molt tard, calen canvis en la reforma laboral.
En matèria fiscal, la Comissió Europea proposa "una revisió sistemàtica del sistema tributari pel març de l'any que ve"; s'haurà de revisar la possibilitat d'apujar l'IVA a alguns productes en què s'aplica el tipus reduït, per passar del 10 al 21%. També caldrà que "s'adoptin mesures addicionals pel que fa a impostos mediambientals, especialment sobre els carburants". A més, es proposa racionalitzar la despesa sanitària i reestructurar el sector elèctric.
Espanya no ha estat l'únic país que ha aconseguit més temps per complir el dèficit. Brussel·les ha donat més marge també a França, Holanda Polònia, Eslovènia i Portugal, i treu del procediment de dèficit excessiu Itàlia, Hongria, Lituània, Letònia i Romania.
Inicialment el dèficit espanyol s'havia de situar aquest any en el 4,5% del PIB, però la Comissió permet a Rajoy arribar fins al 6,5%, dues dècimes més del que augura l'executiu espanyol en les seves previsions i que, traduïdes en diners, són 2.000 milions d'euros més. L'any que ve el sostre se situarà en el 5,8%; el 2015, en el 4,2% i, finalment, el 2016 haurà de ser del 2,8%. La Comissió Europea justifica aquesta relaxació perquè la situació econòmica ha empitjorat i perquè el govern popular ha complert amb les reformes estructurals exigides el 2012.
Calendari accelerat de reformes
Europa també ha decidit no obrir un expedient sancionador per desequilibris econòmics excessius, però a canvi de tot plegat fixa un calendari accelerat de les reformes ja previstes per l'executiu espanyol. Així, Brussel·les exigeix abans de finals d'any una reforma del sistema de pensions que inclogui el factor de sostenibilitat. També considera que, al setembre com a molt tard, calen canvis en la reforma laboral.
En matèria fiscal, la Comissió Europea proposa "una revisió sistemàtica del sistema tributari pel març de l'any que ve"; s'haurà de revisar la possibilitat d'apujar l'IVA a alguns productes en què s'aplica el tipus reduït, per passar del 10 al 21%. També caldrà que "s'adoptin mesures addicionals pel que fa a impostos mediambientals, especialment sobre els carburants". A més, es proposa racionalitzar la despesa sanitària i reestructurar el sector elèctric.
Espanya no ha estat l'únic país que ha aconseguit més temps per complir el dèficit. Brussel·les ha donat més marge també a França, Holanda Polònia, Eslovènia i Portugal, i treu del procediment de dèficit excessiu Itàlia, Hongria, Lituània, Letònia i Romania.
