Brussel·les vol que Europa sigui el 2050 el primer continent sense emetre CO2

La cimera de la crisi climàtica que es fa a Madrid mira de reüll aquest dimecres Brussel·les. La Comissió Europea presenta un Green Deal, un Pacte Verd, que estableix el full de ruta dels pròxims anys dins de la UE en matèria mediambiental.

La presidenta de la Comissió, l'alemanya Ursula von der Leyen, que s'ha fixat la lluita contra el canvi climàtic com un dels objectius fonamentals, explica el pla en una sessió extraordinària del Parlament Europeu. Un pla que, entre altres qüestions, preveu un fons per ajudar les economies més dependents del carbó, sobretot els països de l'Est.

La crisi climàtica figura al capdavant de les preocupacions de la nova Comissió Europea. Pretén que Europa es converteixi el 2050 en el primer continent climàticament neutre, és a dir, amb un nivell d'emissions que el planeta pugui absorbir i que no escalfi l'atmosfera de manera no natural. El 2050, per tant, la CE es planteja aconseguir l'objectiu d'emissions zero de diòxid de carboni (CO2).

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea (Reuters/Vincent Kessler)

Objectius que es planteja Brussel·les en la lluita contra el canvi climàtic

Perquè aquesta fita sigui vinculant, Brussel·les proposa que s'aprovi una llei climàtica europea i defensa que l'objectiu intermedi del 2030 sigui retallar les emissions d'efecte hivernacle al 55%.

Tot plegat es preveu obtenir amb un fons de 100.000 milions d'euros, part dels quals haurien d'ajudar els països més afectats en la reconversió necessària a energies més netes.

La presidenta Von der Leyen vol que el pla funcioni per al conjunt de la Unió Europea, també per les zones que depenen més dels combustibles fòssils, i per això ha previst diferents mecanismes com un fons per ajudar els països que hagin de fer més esforços de reconversió:

"Tenim la visió compartida que Europa pot ser i ha de ser líder en aquesta qüestió, però, òbviament, també hi ha preocupació sobre com ho hem de finançar, sobretot la transició, i és veritat que no tots partim del mateix punt"

Central nuclear de Temelin, a la República Txeca (EFE/Alois Litzbauer)

El Pacte Verd l'hauran d'aprovar tant el Parlament Europeu, on últimament una majoria ha declarat l'emergència climàtica, com també els estats membres. Els líders es reuneixen dijous i divendres, i intentaran arribar a un consens sobre l'objectiu de la neutralitat climàtica per al 2050.

El mes de juny, però, Polònia, Hongria, la República Txeca i Estònia van frustrar aquest compromís. Aquests quatre països van al·legar que això suposaria uns costos econòmics molts alts.

En tot cas, el Pacte Verd és, ara per ara, una declaració d'intencions que en el futur s'ha d'anar materialitzant en forma de propostes legislatives. Unes lleis que passaran per l'Eurocambra i els governs dels països comunitaris. Amb la mirada posada en la neutralitat climàtica de la UE, Von der Leyden qualifica d'"irreversible" aquesta transició que hauria de començar el març de l'any que ve amb la presentació de la primera llei climàtica europea.