Budó assegura que no caldrà toc de queda a partir del 9 de maig "si tot continua igual"

Aquest diumenge s'acaba l'estat d'alarma i, a partir d'ara, qualsevol mesura que afecti els drets fonamentals haurà de ser validada per la justícia.

A Catalunya, una de les primeres restriccions que potser haurà d'examinar la sala administrativa del TSJC serà la nova llei de salut pública, que inicialment havia d'aprovar demà el govern, però que fonts de l'executiu han assegurat a TV3 que de moment no s'aprovarà aquest dimarts. 

Per ara, no ha transcendit el contingut del text, que si calgués es podria aprovar en un consell de govern extraordinari, i que preveu decretar "confinaments temporals o territorials".

I és que aquest dilluns, la portaveu del govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha avançat que si les dades de la pandèmia segueixen com fins ara, no caldrà seguir aplicant un toc de queda nocturn quan s'aixequi l'estat d'alarma. Ho ha dit al programa "Cafè d'idees", a TVE:

"Les dades ara estan estabilitzades. Si tot continua igual, no pensem que sigui necessari decretar mesures d'aquest tipus. Però ens preparem per poder-ho fer."

En cas que la pandèmia ho requereixi, s'aplicaran mesures restrictives, que hauran de comptar amb l'aval de la justícia sempre que afectin drets fonamentals.

"Mesures com un toc de queda nocturn no es poden prendre si no tens un paraigua legal, com en aquest cas l'estat d'alarma. En aquests moments treballem en un text normatiu que ens ha de permetre decretar altres tipus de mesures, sota l'empara judicial, en el cas que fos necessari."

El conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper, ja va avançar que amb la fi de l'estat d'alarma s'eliminarà el confinament perimetral de Catalunya i, per tant, es permetrà la mobilitat entre comunitats autònomes.

Al programa Planta Baixa, el secretari de Salut Pública Marc Ramentol ha puntualitzat que el govern català encara no ha pres una decisió sobre l'allargament del toc de queda i que arribarà al llarg de la setmana.

Ramentol reconeix que el toc de queda té un "impacte social i emocional molt alt" però assegura que ha estat efectiva per reduir els contagis per interaccions socials associades a la mobilitat:

"Al llarg de la setmana prendrem la decisió definitiva. Com fa preveure, si decau l'estat d'alarma, hem de treballar amb aquest escenari, avançar-nos per la ratificació judicial. Salut no donem per descartada ni establerta cap mesura, no treballem amb apriorismes si no en funció de les dades".

Com s'aplicaran les noves restriccions

El govern català ja va aprovar el juliol passat un decret per modificar la llei de salut pública, que va permetre confinar la comarca del Segrià l'estiu passat fora de l'estat d'alarma.

El text legal disposa que "en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, les autoritats sanitàries competents podran adoptar mesures de limitació a l'activitat, el desplaçament de les persones i la prestació de serveis en determinats àmbits territorials".

No obstant, Budó ha puntualitzat que el govern té converses amb el TSJC per tenir una cobertura legal en cas que s'hagin d'establir noves restriccions sense el paraigua de l'estat d'alarma.

"L'estat espanyol no té cap altre text normatiu que permeti dur a terme mesures d'aquestes sense haver de decretar l'estat d'alarma. Per què? Perquè és una mesura molt excepcional, una coerció de les llibertats individuals molt gran. Per exemple, tocs de queda nocturns o restriccions de mobilitat."

"No hauria de ser així"

L'exjutge i secretari de la secció de Dret Constitucional del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Francisco Béjar, ha dit a "Els matins" de TV3 que la reforma del govern català no és la solució jurídica més desitjable, "però és el que tenim". La garantia perquè no afecti els drets fonamentals és "que ho validi la justifica", afegeix.

"Si decau l'estat d'alarma, com que no s'ha fet cap reforma de la legislació orgànica -la que regula els drets fonamentals- s'ha de fer d'una llei ordinària, estatal o autonòmica. En el cas català, s'ha de modificar la llei de salut pública per donar determinades facultats. Això, des del punt de vista jurídic, no hauria de ser així, la legislació ordinària no hauria d'afectar ni restringir drets fonamentals. Però és el que tenim."

Béjar explica que el més important és que, quan decaigui l'estat d'alarma, el 9 de maig, la llei catalana ja estigui validada pel TSJC perquè es pugui aplicar immediatament. "Si hi ha afectats que vulguin recórrer la llei, tindran el tràmit adequat i els donaran una sentència."

L'expert en dret constitucional també veu problemàtic que entre comunitats autònomes es puguin donar criteris jurídics diferents per a una mateixa mesura, com la restricció de la mobilitat nocturna, el toc de queda.

"És una situació límit perquè afecta drets fonamentals molt importants. Hauria estat millor continuar amb l'estat d'alarma o fer una reforma de la llei orgànica de salut pública. Però, si no, s'ha de posar remei a aquesta situació."

Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, demana prudència quan acabi l'estat d'alarma. "Portem moltes setmanes d'estabilitat, els contagis van baixant molt a poc a poc, per tant, cal ser molt prudents. El que no pot ser és que quan acabi l'estat d'alarma, interpretem que ha acabat la pandèmia, ni molt menys."