Burilles de cigarrets, el contaminant de rius i mars més acceptat socialment

El gest de llençar una burilla de cigarret a terra és d'allò més quotidià i, fins i tot, podríem dir que no està mal vist generalment a la nostra societat. Però el gest no és innocu, tot el contrari. Al darrere d'una burilla llençada hi ha greus impactes ambientals. Una sola burilla, per petita i inofensiva que sembli, pot contaminar milers de litres d'aigua.

El problema és molt més gran del que sembla si es jutja pels milions de burilles que "cauen" a terra. Cada minut, 8 milions, a tot el món.

I és que un cop a terra, les burilles són arrossegades pel vent o l'aigua de pluja i, arribaran irremeiablement al riu i al mar, de vegades a través del clavegueram.

A primer cop d'ull pot semblar que estan fetes de paper i matèria vegetal, però no és així. El filtre es fa amb una barreja de multitud de plàstics, però, a més, està dissenyat per atrapar el fum del tabac, així que conté tots els seus tòxics, com el plom, l'arsènic o el cianur. No es pot reciclar. Les burilles que, per sort, es llencen on toca, a la paperera o al rebuig, només es poden incinerar o llençar en un abocador.

21 milions de cigarrets al dia a Catalunya

Només a Catalunya, en un sol dia, es fumen 21 milions de cigarrets, tot i que durant el 2021 el consum de tabac a Catalunya es va reduir un 2%, segons Salut. Això són unes 50.000 persones que van deixar de fumar.

El 70% de les burilles acaben en rius i mars. La proporció de les que no es llencen on toca és vergonyosament alta.

"Cada cop que llencem una burilla a terra, estem enverinant els ecosistemes aquàtics i terrestres", ens diu la directora de la Fundació Rezero, Rosa Garcia, que també és biòloga i doctora en sostenibilitat. "Actualment, és inviable plantejar-se el seu reciclatge. Té tants tòxics que fins i tot seria delicat per al personal que ho hagués de tractar."

De fet, han existit algunes iniciatives que s'ho han plantejat, com la de l'empresa especialitzada en reciclatges difícils Terracycle, iniciatives que es van desestimar perquè van considerar que era "un residu molt perillós".

La neteja, un maldecap

Les burilles són un autèntic maldecap per als serveis de neteja de totes les ciutats i pobles.

"Em costa d'entendre com pot ser que la gent encara les tiri a terra. A Barcelona, per exemple, tenim 25.000 papereres i totes tenen un apagador. I, en canvi, fins i tot al voltant de les papereres, et trobes un munt de burilles a terra."

Ens ho explica Carlos Vázquez, director de Neteja i Gestió de Residus de l'Ajuntament de Barcelona, mentre els operaris intenten, amb l'escombra, fer sortir dels raconets els centenars de burilles de la plaça Lesseps. On més acumulació han detectat és al voltant de les terrasses dels bars, a les sortides d'estacions de metro o les portes d'edificis d'oficines i hospitals.

"Les burilles són com netejar grans d'arròs a casa, costa moltíssim, es fiquen per tot arreu, a tots els foradets, als escocells dels arbres, entre les rajoles...".

"Entre el 30% i el 40% de la brossa dels nostres carrers són burilles", diu Rosa Garcia.

El maldecap dels serveis de neteja es tradueix en un sobrecost que paguem tant fumadors com no fumadors. Segons un estudi de la Fundació Rezero, cada català paga fins a 21 euros de més cada any només per netejar burilles. A Barcelona, el sobrecost suposa 74 milions d'euros l'any.

"Recompensa" si es tornen les burilles

L'Agència Catalana de Residus proposa una llei que ho combati, un sistema de dipòsit, devolució i retorn de les burilles. Això, a la pràctica, significa que cada cigarret tindrà un sobrecost de 20 cèntims, 4 euros tot el paquet, que seran abonats si es retornen les burilles.

La llei està en procés, només és un esborrany que el mes de juliol entra en procés d'al·legacions i que no s'aprovaria fins a la primavera de l'any vinent. Així que aquest punt podria o no ser-hi. Tot i així, per al director de l'ACR, Isaac Peraire, és una de les prioritats.

"És una recompensa per als que les recullin i les retornin. I tenim molt clar que això farà que no hi hagi tantes burilles al carrer i al medi natural. Perquè és obvi que el primer interessat a fer el retorn de la burilla serà qui la generi, però tothom qui en reculli tindrà aquesta recompensa."

El poder de les tabaqueres

"Després que la llei de l'estat es quedés curta, que se segueixi sense combatre el problema, la gran esperança és aquesta llei de residus catalana que vol anar més enllà i que per a nosaltres és clau", ens diu la directora de Rezero. "Però també pensem que no pot anar sola. Per nosaltres s'ha de complir, primer, que les indústries tabaqueres assumeixin el 100% dels costos de gestió i tractament i neteja, i segon, prohibir fumar en llocs estratègics com platges i espais i parcs naturals."

De fet, no va ser fins no fa gaires anys que es va obligar els fabricants a advertir de manera gràfica en els paquets de tabac dels seus greus efectes per a la salut. I recentment també inclouen, gràcies a la llei europea de plàstics d'un sol ús, el logo que indica que conté plàstic i que és contaminant.

La veritat és que les lleis que combatin aquest gran contaminant són inexistents, llevat d'algun municipi que ha optat per prohibir fumar en alguna de les seves platges. Aquesta és l'explicació, segons Rosa Garcia:

"El poder de les indústries tabaqueres és molt conegut: va costar molt que tinguessin alguna responsabilitat en la protecció de la salut de les persones. Ara encara en tenen menys en la protecció del medi ambient."

Per al director de l'ACR, la proposta de llei de dipòsit i retorn de les burilles podria tenir repercussions en el fabricant i, de retruc, molt positives en la protecció del medi ambient.

"Si el producte s'encareix hi ha la possibilitat que el fabricant no vengui tant, i això també potser ajudarà a fer que els productors busquin alternatives de materials més sostenibles per fer els filtres, cosa que ara no havien fet perquè no els calia fer aquesta inversió."