"Burnout" o síndrome d'estar cremat a la feina: com prevenir-la i distingir-la d'una depressió

Sentir que estàs atrapat a la feina. Això és el que els passa a les persones que pateixen "burnout", una síndrome que, des del gener del 2022, l'Organització Mundial de la Salut va classificar com a malaltia. "És un estat de desmotivació i esgotament en resposta a una situació d'estrès crònic, a conseqüència de les característiques de la feina i de l'organització", és a dir, de l'empresa, segons la defineix la vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria. 

"La persona sent que la seva situació i el malestar que li genera no poden canviar. És molt característic sentir que no pots canviar, que estàs com atrapat", afegeix.

És aquest sentiment, més que no pas la sobrecàrrega de treball, que també genera estrès, cosa que permet distingir una persona que té "burnout".

Això pot afectar l'autoestima i es pot traduir en conductes individualistes, pèrdua d'empatia cap a l'altre, manca de possibilitat de treballar en equip. Ser capaç de treballar amb altres persones "és un factor protector de la salut mental", remarca Liria, que està especialitzada en salut laboral. 

El també psicòleg Francesc Quer, membre de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i el Treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, resumeix el "burnout" com un estrès que s'ha cronificat en el temps: "És un desgast mental, físic i emocional que s'ha anat agreujant cada vegada més i la persona no ha tingut prou capacitat de fer-hi front".

Que també es refereix al fet d'estar cremat a la feina com "la pandèmia de la salut mental que està afectant avui dia les empreses" i exposa dades "esfereïdores": 

"Hi ha estudis al món anglosaxó que diuen que vuit de cada deu empreses pateixen uns índexs de 'burnout' superiors al 50%. És molt. I la situació encara és més seriosa perquè les dades solen anar a rebuf dels fets. I és una situació real, ho veig jo, que treballo cada dia amb les empreses." 

Es calcula que 7 de cada 10 persones han patit, pateixen o patiran "burnout". 

Tot i que, inicialment, es va associar aquesta patologia amb professions del sector sanitari o l'ensenyament, actualment, els psicòlegs pensen que pot afectar tothom. "No n'estem exempts ningú. Fins i tot ens poden cremar coses que no tinguin a veure amb la feina. Hem de prendre consciència de les nostres emocions", remarca Dolors Liria.

Grans o petites empreses, autònoms... No hi ha un perfil únic, sinó que tothom es pot veure afectat. "Té més a veure amb la pressió de la feina en si i en com s'organitza cada entorn professional", puntualitza Francesc Quer.

També amb la personalitat de cadascú. "Les persones amb un sentit de perfeccionisme, que tinguin objectius molt elevats i molta autoexigència, o que necessiten un reconeixement constant del seu entorn i tenen una autoestima baixa estan més predisposades a patir-ne", explica. 
 

Símptomes del "burnout"

Pots acabar cremat a la feina per diferents situacions, com ara: 

• sentir que la feina no té recorregut, que no pots realitzar-te com desitges o que no tens oportunitats
   
• creus que per fer bé la teva feina necessites uns recursos que no tens. Si els demanes i veus que no hi ha manera d'aconseguir-los, estàs en risc de cremar-te
   
• vius conflictes interpersonals que no es poden resoldre

Tot això genera un malestar emocional, que es pot manifestar de moltes maneres. No només a nivell psicològic, amb la tristesa, desmotivació, manca d'empatia i malestar per haver d'anar a treballar, sinó també físic. Insomni, desordres gastrointestinals, mal de cap. Pot tenir moltes manifestacions somàtiques. 

El "burnout" és una fenomen molt progressiu, d'acumulació de malestars que podem anar interioritzant, sovint perquè està normalitzat dins de la cultura del lloc de treball, fins que es fan tan grans que ja no podem fer-hi front. 

Llavors ens hem de preocupar si és diumenge i sentim malestar per haver d'anar a treballar l'endemà? La clau és observar si és un fet puntual o crònic, com apunta Dolors Líria: 

"Si és molt sovint, ens afecta i no podem dormir... Qualsevol dels símptomes, de manera puntual, és normal. Potser un dia no pots dormir perquè l'endemà, a la feina, t'has d'enfrontar a una situació desagradable o difícil. Però, si tot això continua en el temps i acaba sent una limitació en la nostra vida quotidana, ens pot afectar en la manera d'executar la feina."

És important identificar els símptomes, preguntar-nos què està passat i veure què podem fer-hi "perquè, si no, podem acabar tenint una ansietat molt gran o una depressió", adverteix. 

Es pot confondre estar cremat amb una depressió? 

Queda clar que el "burnout" afecta la vida de la persona i té una prevalença alta, però, es pot confondre amb una depressió? 

La línia entre una cosa i l'altra pot ser fina. "Una persona amb "burnout" pot acabar derivant en una depressió si no es posen mesures", afirma la vicedegana del COPC, que, tot i això, matisa les diferències que hi ha entre una situació i l'altra:

"La simptomatologia té patrons que són similars, però el 'burnout' està originat per una situació molt específica, vinculada sobretot a la feina. I quan la persona es distancia d'aquesta situació, la majoria de vegades millora, mentre que algú amb depressió, encara que li millori la vida, s'ha de tractar perquè la depressió és un quadre clínic." 

Francesc Quer coincideix en la idea que la situació d'estar cremat es diferencia perquè té l'origen en la feina, però es pot agreujar de tal manera que es pot arribar a confondre amb un estat d'ansietat o depressiu, perquè tindrem un estat d'ànim baix, ens faltarà energia i tindrem insatisfacció professional. "Si, a més, experimentem tremolors, sudoració, hiperventilació..., ens pot portar a pensar que hi ha una síndrome més agreujada", matisa. 

Si estem cremats i prou, trobarem la manera d'alliberar l'estrès. "Hem de veure si, anant amb els amics, practicant les aficions que tenim, fent esport, la persona es veu capaç de canalitzar aquest estrès o bé el té massa elevat i no se'l pot treure de sobre. A partir d'aquí ja seria una patologia de desgast, que afecta la seva vida professional", apunta el psicòleg. 

Com prevenir el "burnout": "La responsabilitat és compartida"

Sovint, les persones cremades que arriben a la consulta d'un psicòleg ho fan quan ja estan en una situació límit i estan de baixa de laboral. 

Com poder evitar cremar-nos? "Les empreses han de posar fil a l'agulla i fer plans d'actuació de salut mental", defensa Francesc Quer. Teràpies individuals o sessions de treball en equip, de millora de les habilitats socials, gestió dels temps, tècniques de relaxació. Hi ha molt camp per abastar des del "coaching" i la psicologia. 

Per la seva experiència professional sap de primera mà que "comença a haver-hi sensibilitat" perquè les organitzacions "són conscients que darrere les queixes constants hi ha una pèrdua de competitivitat, per baixes, situacions de malestar, absentisme". I fa anys que se sap que, si un treballador no està bé, la productivitat baixarà: 

"El cavall de batalla de les empreses és buscar l'equilibri entre la productivitat i la felicitat. Perquè hi hagi productivitat, hi ha d'haver felicitat. Hi ha una tendència a gestionar les persones exclusivament a través d'objectius i indicadors quantitatius, però les empreses ja saben que han de potenciar que les persones se sentin a gust perquè siguin productives."

Dolors Liria hi fa un matís. Més que de felicitat, parlaria de satisfacció o benestar, perquè la felicitat és més efímera. "Pots estar satisfet malgrat que hi hagi moments que tens un malestar derivat de la feina. La satisfacció engloba també els moments de malestar", puntualitza. 

Fet l'incís, deixa clar que està d'acord amb la idea perquè "està estudiat de fa molts anys" i "amb números al darrere", però admet que la cultura de les organitzacions empresarials "costa molt de canviar". "Racionalment, tothom ho comparteix, forma part dels valors o missions de l'empresa, però en l'aspecte cultural és difícil poder-ho integrar", afirma. 

Per això apel·la a una doble responsabilitat, d'empresa i treballador, per evitar que hi hagi persones cremades: 

"Hi ha una responsabilitat compartida. La individual, de tenir cura d'un mateix, desenvolupar la capacitat de posar límits als altres i a un mateix. I l'organitzativa, de generar entorns i lideratges saludables que permetin que les persones puguin fer circular els seus malestar amb confiança i sense haver-se'ls de guardar fins que exploten."

La vicedegana treballa principalment amb directius. Potser li han demanat ajuda perquè veuen que l'equip "està fatal", però, encara que els sorprengui, la seva feina no s'acaba centrant en els treballadors que tenen a càrrec. "Molt sovint acabo parlant amb els directius, i no amb l'equip. Els ajudem a desenvolupar estratègies pròpies per assumir aquesta part de la feina", explica. 

Líria afegeix que "no es pot delegar" aquesta responsabilitat. "Els lideratges han d'assumir que una part molt fonamental del seu rol és estar atents als malestars de les persones que treballen amb ells", destaca. El moviment, però, també ha de ser a la inversa. "L'equip ha de cuidar el líder, que pot sentir molta soledat, sobretot els càrrecs intermèdies. 

En els temps actuals, segons Líria, aquesta necessitat s'ha posat més de manifest que mai:  

"Gràcies a la pandèmia, si és que es pot dir així, s'ha posat molt en evidència que ja no podem esperar més. Hem de poder atendre els malestars propis i de les organitzacions, que han de pensar que on hi ha relacions hi ha conflicte. Forma part de la vida. Un va a treballar per fer bé la seva tasca i ser productiu, però no a costa d'estar malament."

Superar el "burnout" és possible 

Alliberar-nos d'aquest estrès crònic és factible si l'identifiquem i hi posem mesures aviat. Sovint, la persona es va cremant a poc a poc i arriba a un punt que no té ni ganes ni ànims de fer cap pas; per això hem d'intentar actuar abans. 

També hem de ser conscients que la teràpia psicològica ens pot ajudar, però, si les circumstàncies laborals són les mateixes, tornarem a estar en risc, com diu Dolors Líria: "Possiblement, si la persona ha fet teràpia, es podrà col·locar en una situació diferent, però no pel fet de prendre's uns pastilles o anar al psicòleg ho haurem solucionat tot. S'ha d'anar a l'origen, i les responsabilitats són compartides". 

Si no hi ha manera de canviar-ho, l'experta en salut laboral subratlla que cal considerar l'opció d'anar-se'n: 

"Com tota la vida, en les relacions, però també a la feina, és molt saludable que tinguem present la possibilitat de marxar. Si bé val la pena fer tota la prevenció possible per no arribar a aquest punt, es poden donar situacions molt difícils de revertir i un ha de sentir la possibilitat de dir 'potser l'única solució és canviar'."

Líria reconeix que "no tothom està en la situació" de poder trencar la relació laboral, però conclou que "moltes persones que sí que poden fer-ho tampoc no ho fan, i es queden en situació de risc".