Ambient de treball en una oficina
Diversos factors expliquen que la gent amb feina vulgui canviar (iStock/piranka)
Catalunya migdia

Buscar feina tot i tenir-ne: per què tants catalans volen canviar d'empresa?

Un de cada 5 demandants d'ocupació ja té un lloc de treball, però aposta per la mobilitat per millorar condicions o ambient laboral

Enllaç a altres textos de l'autor

Pilar García

Periodista de la secció d'Economia de Catalunya Ràdio

@pilargarcia45
Actualitzat

La proporció de treballadors que volen canviar de feina ha crescut progressivament a Catalunya. Aquest mes de març, hi ha hagut 502.000 demandants de feina inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i prop de 98.000 ja tenien un lloc de treball. Per tant, les persones ja ocupades representen gairebé el 20% de tots els demandants de feina.

Abans de la pandèmia, el mes de març del 2019, aquesta xifra se situava en el 13,6%, així que la quantitat de catalans ocupats que busquen aquesta mobilitat laboral ha crescut 6 punts en només 5 anys.

L'augment s'explica perquè, en termes generals, hi ha hagut un canvi en la percepció de la feina, segons explica Lluís Jiménez, president de l'Associació d'Empreses de Cerca i Selecció de Personal:

"Abans, la gent era molt més estable i, si estava bé, no canviava. Ara tenen altres motivacions, altres interessos. La feina ja no és una raó vital, sinó un suport econòmic per gaudir la vida, i busquen millorar aquestes condicions."


Una tendència i molts perquès

Les motivacions per canviar de feina depenen de factors tan diferents com el sector en què es treballi, les condicions laborals o les aspiracions professionals de cadascú. Jiménez assenyala que elements com el sou o els horaris hi juguen un paper determinant:

"En les feines més precàries, sovint la jornada laboral no és la que ells voldrien, perquè han de treballar a temps parcial, de nit o el cap de setmana. En feines de més valor afegit, la gent busca quin creixement professional li pot aportar el canvi."

Persones esperant en una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya
Persones esperant en una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (ACN / Andrea Zamorano)

Hi ha una causa que té molt de pes i que no té a veure amb variables econòmiques o laborals, sinó amb com ens sentim a la feina. Així ho explica Dolors Liria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya:

"Té a veure amb no estar a gust amb un company o una companya, l'estil de lideratge del nostre responsable o tenir discrepàncies amb la cultura organitzativa o la presa de decisions." 

Raons intangibles que Jiménez focalitza, molt especialment, en la figura del cap. "Tu vols un cap del qual puguis aprendre, amb qui vegis que evoluciones professionalment, que confia en tu, que et dona autonomia, que escolta les teves propostes", desglossa.

Una bona sintonia entre directius i treballadors que no sempre es dona i sobre la qual Liria creu que les empreses haurien de reflexionar:

"A les organitzacions hi ha una responsabilitat per fer que hi hagi entorns saludables que promoguin que les persones estiguin a gust i no es plantegin estar canviant de feina cada dos per tres."

Amb tot, la psicòloga recorda que canviar de feina també pot respondre a motius exclusivament personals, com "un canvi d'etapa evolutiva, un moment de replantejament vital o de crisi existencial".

Alhora, assenyala que "hi ha gent que té maneres de funcionar més impulsives" i que, si no estan bé en un lloc, senzillament canvien.

Diversos treballadors en una oficina (iStock/monkeybusinessimages)
L'ambient de treball és un dels factors determinants a l'hora de voler canviar de feina (iStock)

El perfil dels demandants

Malgrat que la decisió de buscar una nova feina sigui pròpia de cada persona --i, per tant, no sempre previsible--, hi ha certs patrons que es repeteixen.

Per exemple, normalment són els joves els qui més busquen aquestes noves oportunitats laborals, mentre que la gent més gran prefereix garantir-se certa estabilitat, com destaca Jiménez:

"La gent que es mou més sol tenir de 20 i pocs anys --quan s'incorpora al mercat laboral-- fins a 40 o 50. Les persones de més edat ja no estan tan obertes a un canvi de feina, perquè implica un risc."

També s'observen diferències per raons de sexe. Segons Jiménez, "els homes són més arriscats i les dones són més lleials".

Només un 11% dels treballadors de la construcció són dones
Dones i homes no canvien de feina en la mateixa proporció (iStock)

L'especialista adverteix que no es pot generalitzar, però que, en termes generals, les estadístiques assenyalen que "els homes canvien més de feina que les dones, que solen valorar més l'estabilitat o la seguretat".

Amb tot, cal destacar que la diferència no està només en el grau de risc que aquests treballadors i treballadores estan disposats a assumir, sinó també en les opcions reals de poder-ho fer, ja que el mercat laboral sovint no dona les mateixes oportunitats a homes i dones.

Marxar d'una feina i buscar-ne una de nova és un pas important que sol anar acompanyat d'una reflexió prèvia i, de vegades, també d'una certa inseguretat. La psicòloga Dolors Liria aconsella perdre la por de fer aquest pas perquè "pensem en els canvis com una amenaça i moltes vegades són una oportunitat". 

En qualsevol cas, recomana acabar bé: "És important fer un esforç per marxar el millor possible. Això ens permetrà encetar la nova etapa emocionalment molt millor que si sortim molt malament de la feina anterior".

ARXIVAT A:
AturPrecarietat laboral
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut