Bush i Blair avancen que l'atac a l'Iraq es decidirà en les pròximes "setmanes, i no mesos"
Alemanya agafa la presidència del Consell de Seguretat de l'ONU amb la difícil feina de supervisar les inspeccions sobre desarmament de l'Iraq. Durant la seva presidència, que durarà tot el febrer, es podria iniciar una guerra contra aquest país. Alemanya, contrària a la intervenció militar, haurà de frenar les pressions de les administracions nord-americana i britànica, que ahir van reiterar la necessitat de prendre una decisió rápida. La primera gran cita serà dimecres que els EUA han promès que portaran proves contra l'Iraq.
Actualitzat
La guerra contra l'Iraq podria començar en unes sis setmanes segons coincideixen avui diversos diaris britànics. I així es desprèn també de la reunió que van mantenir ahir a Washington George Bush i Tony Blair, al final de la qual van anunciar que el desenllaç de la crisi es qüestió de setmanes, no de mesos.
Londres i Washington no descarten una segona resolució de l'ONU, de fet, els dos mandataris van anunciar que acceptarien una segona resolució de les Nacions Unides si contribueix decisivament a desarmar Saddam Hussein. Però els Estats Units ja se senten absolutament autoritzats a atacar l'Iraq amb la resolució 1441 aprovada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El temps se li esgota a Saddam Hussein que, de moment, segons els Estats Units i la Gran Bretanya, no ha col·laborat.
Unes hores després de saber aquestes declaracions, Alemanya prenia el relleu de la presidència del Consell de Seguretat de l'ONU. Schröder i el seu govern, contraris a una guerra contra l'Iraq i partidaris que els inspectors de l'ONU decideixin quan de temps necesiten per trobar armes de destrucció massiva, els ha tocat un mes complicat per liderar el Consell i és que la pressió nord-americana a favor d'una intervenció militar és cada vegada més forta.
PROVES CONTRA L'IRAQ?
La feina del Consell no s'atura i aquest dimecres hi haurà una nova prova de foc. El secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, ha anunciat per aquest dia la presentació de les proves sobre l'incompliment del règim iraquià i sobre la possible vinculació del règim iraquià amb la xarxa terrorista Al-Qaeda. El govern iraquià ha desmentit aquesta tarda que un representant d'alt nivell participi en aquesta trobada.
D'altra banda, el cap dels inspectors de desarmament de l'ONU, Hans Blix, ha anunciat que acceptarà la invitació de Saddam Hussein per reunir-se a Bagdad i analitzar les qüestions pendents. La cita serà el pròxim 8 de febrer i Blix ha advertit que demanarà al líder iraquià una cooperació més activa, per evitar que finalment hi hagi una guerra contra l'Iraq. El govern nord-americà ja ha dit que aquesta invitació no és més que una tàctica de Bagdad per guanyar temps, però no per millorar la seva col·laboració.
AMENACES I VEUS CONTRÀRIES A LA GUERRA
El vice-president iraquià, Taha Yassine Ramadan, ha promès que si s'ataca l'Iraq hi haurà més atemptats suïcides. Ho ha dit en una entrevista a la revista alemanya "Der Spiegel", en l'edició que s'ha de publicar dilluns. Segons el dirigent iraquià, les noves armes del país són els màrtirs que donen la seva vida en atemptats suïcides i ha especificat que no tan sols actuaran a l'Iraq, sinó que els pobles àrabs ajudaran el país de Saddam Hussein en el que ha qualificat de lluita per a la independència i la llibertat.
Per la seva banda, l'expresident nord-americà i premi Nobel de la Pau 2002, Jimmy Carter, ha assegurat que l'actual govern del seu país no ha demostrat la necessitat d'una guerra contra l'Iraq. Carter creu que amb la vigilància internacional que hi ha sobre el règim de Saddam Hussein, seria suïcida que intentés agredir algun país veí.