"Bye bye", paper?
La prestigiosa revista nord-americana "Newsweek" ha fet un pas decisiu. Després de 80 anys deixarà de publicar-se en paper el 31 de desembre.
L'argument és sòlid: "Mentre les vendes al quiosc cauen, el tràfic de la nostra web no deixa de créixer".
El diari britànic "The Guardian", amb una de les millors webs de la premsa" i altres mitjans que l'han precedit, està estudiant – a pesar dels desmentiments – seguir els passos de "Newsweek. La xarxa s'ho menja tot i el romanticisme dels que encara argumenten que no hi ha res com tocar paper per llegir un llibre, una revista o un diari, queda superat pel pragmatisme i una realitat aclaparadora.
Siguem clars: Llegir un diari imprès del dia a primera hora del matí és avui cada cop més similar a la sensació que abans teníem de fer la lectura d'un producte vell. Una andròmina (amb tots els respectes) més adient per embolicar un entrepà que no pas per informar-se. Tot i els esforços per la transformació dels diaris impresos, amb varietat de gèneres informatius que van més enllà del simple titular noticiable, el que és cert és que la batalla del paper està cada cop més perduda.
Una aposta mal resolta
Els mitjans tradicionals, la majoria, han apostat tard i malament per internet.
S'han limitat en molts casos a traslladar els esquemes de la premsa escrita a un suport que li és estrany perquè al cap i la fi té un altre llenguatge tant a nivell visual com periodístic.
La tendència a llegir mitjans per internet i abandonar la compra al quiosc guanya milions d'adeptes cada any.
Un recent estudi molt complet sobre les tendències dels consumidors d'informació deixa clar que als Estats Units només un 6% dels joves entre 18 i 24 anys s'informen a través dels mitjans impresos, mentre que un 41% ho fa en mitjans en línia. La gent jove, que ja ho fa pràcticament tot per la xarxa, per què no ha d'accedir als mitjans des del mateix portàtil, el mòbil o la tauleta?
La davallada de la publicitat en els mitjans tradicionals i el lent trasllat cap a les noves aplicacions de mòbil, webs, blogs, etc., està obligant a reflexionar un empresariat del sector que no acaba de comprendre aquest fenomen i que fins ara ha optat per la innovació amb reticències i moviments paquidèrmics.
Les xarxes socials són "in"
La crisi del paper és evident, com ho és la manera de veure televisió o escoltar la ràdio per part de les generacions joves. Un fenomen nou aprofundeix en la crisi de les empreses de comunicació.
Youtube obliga a repensar la televisió i els podcasts la ràdio. Però la crisi no la solucionaran les televisions penjant els seus vídeos en línia, les ràdios promocionant els podcasts, ni la premsa escrita amb les seves webs. El repte és molt més feixuc i la solució només passa per entendre què passa i adaptar-se al vertigen que la tecnologia imposa. La crisi es pot aguditzar més pels grans imperis informatius perquè han perdut el monopoli de la informació a internet. Hi ha xarxes socials com Facebook o Twitter que s'han convertit per si soles en potents mitjans de comunicació globals, transversals i, el que és més important, interactius.
El Periodisme, amb majúscules, el que aposta pel rigor, l'ètica, els valors, la reflexió profunda i manté el paper de vigilant atent del poder, afronta un futur incert. Pel gran públic és difícil cada cop més diferenciar-lo enmig d'un mar informatiu saturat a la xarxa on es barreja la veritat, la mentida, el rumor més o menys interessat, la informació oficial i la que no ho és.
Una frase d'Albert Einstein als anys 50 es rebel·la ara més actual que mai.
"Perquè aquesta magnífica tecnologia científica, que ens estalvia feina i ens fa la vida més fàcil ens aporta tant poca felicitat? La resposta és senzillament aquesta: perquè encara no hem après a utilitzar-la amb senderi."
L'argument és sòlid: "Mentre les vendes al quiosc cauen, el tràfic de la nostra web no deixa de créixer".
El diari britànic "The Guardian", amb una de les millors webs de la premsa" i altres mitjans que l'han precedit, està estudiant – a pesar dels desmentiments – seguir els passos de "Newsweek. La xarxa s'ho menja tot i el romanticisme dels que encara argumenten que no hi ha res com tocar paper per llegir un llibre, una revista o un diari, queda superat pel pragmatisme i una realitat aclaparadora.
Siguem clars: Llegir un diari imprès del dia a primera hora del matí és avui cada cop més similar a la sensació que abans teníem de fer la lectura d'un producte vell. Una andròmina (amb tots els respectes) més adient per embolicar un entrepà que no pas per informar-se. Tot i els esforços per la transformació dels diaris impresos, amb varietat de gèneres informatius que van més enllà del simple titular noticiable, el que és cert és que la batalla del paper està cada cop més perduda.
Una aposta mal resolta
Els mitjans tradicionals, la majoria, han apostat tard i malament per internet.
S'han limitat en molts casos a traslladar els esquemes de la premsa escrita a un suport que li és estrany perquè al cap i la fi té un altre llenguatge tant a nivell visual com periodístic.
La tendència a llegir mitjans per internet i abandonar la compra al quiosc guanya milions d'adeptes cada any.
Un recent estudi molt complet sobre les tendències dels consumidors d'informació deixa clar que als Estats Units només un 6% dels joves entre 18 i 24 anys s'informen a través dels mitjans impresos, mentre que un 41% ho fa en mitjans en línia. La gent jove, que ja ho fa pràcticament tot per la xarxa, per què no ha d'accedir als mitjans des del mateix portàtil, el mòbil o la tauleta?
La davallada de la publicitat en els mitjans tradicionals i el lent trasllat cap a les noves aplicacions de mòbil, webs, blogs, etc., està obligant a reflexionar un empresariat del sector que no acaba de comprendre aquest fenomen i que fins ara ha optat per la innovació amb reticències i moviments paquidèrmics.
Les xarxes socials són "in"
La crisi del paper és evident, com ho és la manera de veure televisió o escoltar la ràdio per part de les generacions joves. Un fenomen nou aprofundeix en la crisi de les empreses de comunicació.
Youtube obliga a repensar la televisió i els podcasts la ràdio. Però la crisi no la solucionaran les televisions penjant els seus vídeos en línia, les ràdios promocionant els podcasts, ni la premsa escrita amb les seves webs. El repte és molt més feixuc i la solució només passa per entendre què passa i adaptar-se al vertigen que la tecnologia imposa. La crisi es pot aguditzar més pels grans imperis informatius perquè han perdut el monopoli de la informació a internet. Hi ha xarxes socials com Facebook o Twitter que s'han convertit per si soles en potents mitjans de comunicació globals, transversals i, el que és més important, interactius.
El Periodisme, amb majúscules, el que aposta pel rigor, l'ètica, els valors, la reflexió profunda i manté el paper de vigilant atent del poder, afronta un futur incert. Pel gran públic és difícil cada cop més diferenciar-lo enmig d'un mar informatiu saturat a la xarxa on es barreja la veritat, la mentida, el rumor més o menys interessat, la informació oficial i la que no ho és.
Una frase d'Albert Einstein als anys 50 es rebel·la ara més actual que mai.
"Perquè aquesta magnífica tecnologia científica, que ens estalvia feina i ens fa la vida més fàcil ens aporta tant poca felicitat? La resposta és senzillament aquesta: perquè encara no hem après a utilitzar-la amb senderi."
