Ca l'Arnús, un tresor de Badalona caigut en l'oblit: "A les nits somnio que s'enfonsa"

Feia anys que la Maria del Mar no passejava pel parc de Ca l'Arnús, a Badalona. Aquí vivia la seva àvia, que els convidava a ella i els seus germans a passar-hi tots els estius.

Tenien camps de conreu, animals i cavalls. També un castell amb un llac i el jardí romàntic, que encara es conserva.

Ara, però, és un lloc que evita, per la tristesa que li provoca la degradació de la casa principal, la Torre Arnús. 

"Em venen ganes de plorar. Cada vegada és pitjor!", explica.

Vint anys en mans de l'Ajuntament

El parc i la casa van passar a mans de l'Ajuntament de Badalona l'any 2002 després de molts litigis i diverses reivindicacions veïnals.

Vint anys en què la casa no ha tingut cap ús i s'ha anat vandalitzant i omplint d'esquerdes, molt lluny de la glòria que va viure en altres temps, com recorda la Maria del Mar Arnús, historiadora de l'art i rebesneta d'Evarist Arnús, fundador de la banca Arnús i qui va fer construir l'edifici.

Ell va comprar aquests terrenys de Badalona el 1859 en una subhasta i aquí va construir la seva casa d'esbarjo, que van visitar les principals personalitats de l'època.

Per aquí passejava habitualment mossèn Cinto Verdaguer. També eren convidats habituals artistes com el tenor Gayarre, considerat el Pavarotti de l'època, o polítics com Sagasta.

El badaloní Marçal Font, que està preparant la biografia d'Evarist Arnús, explica que era un personatge amb moltíssima influència a l'època de la Restauració:

"Era una persona capaç de posar i treure reis, d'alguna manera. Penseu que era un dels grans assessors i pilars del partit del Sagasta."

A més, se'l considera un dels pares de la banca moderna, al costat de Manuel Girona.

Segons Marçal Font, l'Evarist Arnús va canviar tota la manera de fer de la borsa, que venia de la llotja antiga, de l'Edat Mitjana, i la va modernitzar. "Fins i tot passava un cable des del Passatge del Rellotge a la Llotja per tenir les dades de cotització minut a minut", conclou.

Arnús també era un filantrop, i va construir el Teatre Líric de Barcelona, al Passeig de Gràcia, on van actuar artistes de tot Europa, com la famosa actriu francesa Sarah Bernhardt.

Una estació meteorològica al jardí

Als jardins del teatre hi va fer instal·lar una estació meteorològica, la Torre del Rellotge, prenent com a model les que havia vist al centre d'Europa.

Amb la desaparició del teatre, l'any 1900, la torre es va traslladar als jardins de la seva finca de Badalona, on encara es pot visitar. 

Però a Arnús se'l recordarà, sobretot, per ser un dels grans promotors de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, una implicació que van portar la reina regent Maria Cristina i el petit rei Alfons XIII a visitar la Torre Arnús.

La visita reial va ser un gran esdeveniment per a la Badalona de l'època, però no l'únic.

La Dolors Nieto, cap del departament de conservació i documentació del Museu de Badalona, explica com va anar creixent la implicació del banquer amb la seva finca i amb la ciutat i com s'ho feia perquè cada cop que un personatge important anava a Barcelona, acabés passant, també, per la finca Arnús:

"S'hi feien festes o desfilades, i fins i tot algun acte a l'Ajuntament."

"Badalona tenia algú amb bons contactes a les Corts de Madrid", continua Dolors Nieto, que destaca que l'empresari "també va fer donacions importants a la ciutat, com l'asil Sant Andreu, perquè hi estudiessin els fills dels obrers i els orfes".

Aquesta important donació va fer que Badalona canviés el nom del carrer del Pilar, on es va construir l'asil, pel d'Arnús, un nom que encara manté, conclou Nieto.

Reconegut a l'època, oblidat després

Evarist Arnús va morir el 1890 i va tenir un comiat multitudinari, amb milers de persones que van acompanyar el fèretre des de la parròquia de la Concepció fins al cementiri del Poblenou, a Barcelona, on se'l va enterrar.

La seva esquela el recorda com a senador vitalici, excorredor reial de comerç i una desena més de distincions, i també se'l reconeix com a fill adoptiu de Badalona.

Però, 130 anys més tard, el seu record a la ciutat s'esvaeix i la casa principal que hi ha dins la Torre Arnús de Badalona continua abandonada.

L'Ajuntament la va tapiar el 2017, després d'haver patit durant anys ocupacions i saquejos.

El biògraf d'Arnús, Marçal Font, que hi ha pogut entrar, lamenta que no queda pràcticament res i que és un espai insegur:

"És una ruïna, a dins no hi ha absolutament res. És una vergonya perquè és un patrimoni que té afectacions que van molt més enllà de la pròpia ciutat. És molt greu i, a més, això és la tònica a Badalona: les cases patrimonials estan tancades i ensorrant-se."

També creu que el projecte que hi ha per construir edificis dins del parc espatllaran, encara més, tot el conjunt paisatgístic. En els últims anys en el parc s'hi ha ubicat l'escola Lola Anglada i l'institut provisional La Riera.

Un pla d'usos a llarg termini

Tant Marçal Font com Dolors Nieto creuen que s'hauria de fer un pla d'usos per definir com ha de ser aquest espai a trenta o cinquanta anys vista. Un pla d'usos que tots dos pensen que s'hauria de consensuar amb entitats ecologistes i amb la ciutadania.

Demanen que es protegeixi tant la Torre Arnús com l'altra casa abandonada que hi ha dins del parc, que va sorgir l'any 2007 amb la unificació de les finques de Can Solei i Ca l'Arnús, i que es dissenyi un projecte d'inversió que vagi més enllà de crear una zona verda.

Dolors Nieto creu que s'hauria de posar fil a l'agulla i lamenta que no s'estigui aprofitant el potencial de tot aquest espai i el seu entorn: "Què hi posem a l'edifici de la Torre Arnús perquè no ens caigui?", es pregunta." I a l'altre edifici abandonat que estava dins de la finca de Can Solei?"

"És que no són només els edificis construïts, és també tot el verd que hi ha, tots els camins, tota la vegetació del jardí romàntic, tot el circuit de l'aigua, que no n'hi ha tants."

En Marçal Font està d'acord que el conjunt "així no pot estar" i proposa "fer un conveni amb alguna empresa incipient" o fer-hi un museu especialitzat:

"La Torre Arnús seria un bon lloc per fer-hi un museu dedicat al patrimoni industrial de la Badalona el segle XIX, que era una realitat molt diferent a la que hi havia a Terrassa o Sabadell, i explicar la vida proletària que hi havia aquí i contextualitzar i conservar el parc i els jardins d'aquella època, per exemple."

Una crida que fa també la Maria del Mar Arnús, que creu que la casa de la seva família no es mereix aquesta degradació. Encara avui hi somnia assegura, en uns somnis on de vegades tot s'ensorra:

"De vegades somnio que la casa s'enfonsa sencera. Dins d'aquestes cases grans es poden fer tantes coses! Una casa buida és una casa morta, ja no és casa."