Cada cop més gent abocada a viure en cotxes i tendes de campanya a Girona

Des del Centre d'Acollida i Serveis Socials La Sopa de Girona, l'únic de la demarcació obert els 365 dies de l'any per atendre persones sense llar, xifren en 156 les persones a les quals donen servei regularment. Són 45 persones més que les que s'havien registrat en l'últim recompte oficial que es va fer a la ciutat, al maig, quan la xifra ascendia a 111 persones dormint al carrer. 

"Hi ha persones que viuen als cotxes, en tendes de campanya... La veritat és que cada cop hi ha més gent en aquesta situació", detalla Natalia Villa Ortega, tècnica d'atenció a persones sense llar de Creu Roja Girona.

Aquest increment ha portat a la saturació dels recursos d'emergència de què disposa l'Ajuntament, com La Sopa, que durant els mesos d'hivern habilita llits extres tant en aquest centre com a l'edifici de l'antiga UNED, pròxim al consistori i on les persones en situació de carrer poden, a més de dormir-hi, rentar-se i prendre algun àpat. 

El cas del Miguel i la Jurgita

La situació actual, però, porta al fet que en alguns casos l'estada en aquests centres sigui limitat. És el cas d'en Miguel, que després de quedar-se al carrer per problemes familiars i d'addiccions, s'hi va poder estar uns mesos, però després d'haver exhaurit aquest temps li van dir que no podia continuar dormint allà. Va ser llavors quan va decidir comprar-se la tenda de campanya on viu i amagar-la darrer d'uns matolls en un parc infantil d'un barri allunyat del centre de la ciutat i de les mirades que, segons diu, massa sovint el jutgen. 

Un cas semblant és el de la Jurgita. Ella és lituana i fa més de vint anys que viu a Catalunya, on ha treballat i ha format una família. També va acabar al carrer després de divorciar-se, i el seu fill no sap que hi viu. Després que li robessin el passaport diu que no veu com pot sortir d'aquesta situació: "No tinc ni papers, no estic empadronada perquè ningú m'empadrona; només demano si algú em pot ajudar, una feina, viure en algun lloc, dutxar-me, menjar bé, que no pas estar-me aquí al carrer". 

Tot i que ara ella i la seva parella han aconseguit anar a dormir a l'antiga UNED, durant el dia malviuen en una vella rulot que van trobar en un terreny de les Hortes de Santa Eugènia sense aigua ni llum.

Des de Creu Roja de Girona confirmen que cada vegada són més les persones que es queden al carrer i que opten per dormir en cotxes, naus abandonades o tendes de campanya, com en Miguel. Admeten també que els recursos per donar resposta a aquestes situacions de precarietat són limitats i que, tot i treballar en xarxa amb altres entitats i amb les administracions, sovint no poden arribar a tot arreu.

Des de l'Ajuntament de Girona asseguren que fan seguiment de les persones que hi ha en situació de carrer, tot i que no sempre és fàcil, perquè el sensellarisme és dinàmic i perquè a vegades a les persones en aquesta situació els costa adherir-se als plans de treball, ja sigui perquè tenen malalties mentals, addiccions o altres problemes.

Per això continuen reclamant un centre de baixa exigència per atendre aquests casos i més compromís per part d'altres ajuntaments i de la Generalitat.