Cada quant hem de rentar els texans? I els llençols? Entre la higiene i el medi ambient

Quantes vegades em puc posar uns texans abans de rentar-los? Cada quant s'han de canviar els llençols? I les tovalloles? Ho fem massa sovint? O no prou? Cada resposta té efectes en la nostra pell, en el medi ambient i en la roba. I no sempre són positius o negatius en la mateixa direcció. Intentem trobar-les amb experts de cada àmbit.

Quants dies em puc posar un jersei?

Pel que fa a la higiene, no totes les peces de roba necessiten rentar-se amb la mateixa freqüència. Així, la roba interior i els mitjons cal canviar-los cada dia, mentre que un jersei o uns pantalons, ens els podem posar unes set vegades abans de llançar-los al cubell. És la xifra que ens dona Alba Català, dermatòloga de l'Hospital Clínic de Barcelona. "Es tracta d'aplicar el sentit comú i la lògica", diu.

Un punt de partida que comparteix la també dermatòloga Anna López, de l'Hospital de Sant Pau. "Com més en contacte amb la nostra pell estigui la roba, més sovint l'hem de rentar". Així, una camisa ens l'hauríem de posar un màxim de tres vegades; uns texans, fins a una setmana; i unes calcetes, un dia.

Evidentment, si la roba en qüestió està tacada --perquè ens ha caigut la salsa dinant o perquè hem suat la samarreta al gimnàs--, la posarem a la rentadora. De la mateixa manera, la freqüència d'ús d'una peça pot variar si es tracta de persones amb més o menys tendència a suar; o si ens la posem més o menys hores un dia determinat.

"La nostra pell està plena de bacteris que la colonitzen i que passen a la nostra roba. Si no la rentem, aquesta contaminació pot acabar generant infeccions", assegura la doctora López.

Cada quant s'han de canviar els llençols?

Pel que fa a la roba de casa, les dues doctores coincideixen que caldria canviar els llençols un cop a la setmana. És la mateixa freqüència que recomanen per canviar-se el pijama.

Segons la dermatòloga Català, quan dormim, hi ha un recanvi cel·lular a l'epidermis. I "entre les cèl·lules que desprenem, hi pot haver bacteris que afavoreixin infeccions". Això passa encara que ens dutxem just abans de ficar-nos al llit, assegura.

Sobre les tovalloles, si et dutxes cada dia, la recomanació és posar-la a rentar un cop a la setmana. López i Català també destaquen que és bo estendre-la després de cada ús, perquè s'assequi bé. "Allà on hi ha humitat, hi ha probabilitat de creixement bacterià", diu la dermatòloga de l'Hospital de Sant Pau.

De la mateixa manera, recomanen no compartir les tovalloles, com a mesura d'higiene.

Rentem massa la roba?

"Habitualment, la roba es desgasta més pel rentat que pel propi ús", assegura Enric Carrera, enginyer tèxtil i director de l'Institut d'Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa, l'INTEXTER. La roba, dins la rentadora, frega amb altra roba i amb la paret del tambor, i això provoca un desgast que, segons Carrera, podria reduir-se seguint algunes pautes.

D'entrada, creu que sovint rentem la roba "més del que cal". "Una camisa que hem portat durant un dia, amb una rentada a 20 o 30 °C i una hora de durada, amb un sabó neutre, és més que suficient", explica."No calen programes de dues hores i 40 °C, llevat, és clar, de roba de feina tacada amb greixos, per exemple".

A més, hi ha teixits especialment fràgils a la rentadora, com els texans. "Si no estan tacats o molt suats, millor no rentar-los gaire i ventilar-los", assegura Carrera, "perquè es desgasten molt amb el rentat".

I què passa amb el suavitzant?

Els detergents per rentar la roba també podrien provocar una al·lèrgia o irritacions en les persones amb alguna patologia a la pell. En tot cas, Maria Minguet, secretària general del Comitè Espanyol de Detergència, subratlla que els productes que hi ha als supermercats han passat per controls de qualitat i tots es testen abans de treure'ls al mercat.

Ara bé, s'han d'esbandir bé de la roba, en el cas que la rentem a mà. Quan es fan aquestes proves, es dona per fet que els detergents no estaran en contacte directe amb la pell.

I això no passa amb els suavitzants. "El que fa el detergent és endur-se la brutícia. L'arrossega i marxa tot per l'aigüera", explica Minguet. "El suavitzant el que fa és dipositar-se a sobre de la roba. Amb el rentat, es queda una finíssima capa de tensoactiu sobre el tèxtil per donar-li la suavitat".

Per aquest motiu, segons les dermatòlogues Alba Català i Anna López, es recomana a les persones amb patologies a la pell que no en facin servir.
 

La meitat dels microplàstics al mar són de la roba

Però a l'hora de decidir cada quant posem el cubell qualsevol peça de roba també hem de tenir en compte aquest gest té també efectes en el medi ambient.

"Quan rentem la roba, els teixits desprenen microfibres --inferiors a 5 mil·límetres--, que poden ser d'origen natural o d'origen químic, sobretot polièster. Són molt petites, pesen molt poc i es colen per tots els sistemes de depuració i van a parar al riu i al mar", explica l'enginyer Enric Carrera.

Un estudi de l'Institution of Mechanical Engineers, organització internacional amb més de 120.000 membres a 140 països, publicat el 2018, quantificava aquestes microfibres. Segons el seu informe, cada cop que rentem una peça, fins a 700.000 fibres microscòpiques arriben als oceans, són empassades per la vida marina i s'incorporen a la cadena alimentària.

Les problemàtiques són les sintètiques. I, de fet, Carrera afirma que el 50% dels microplàstics que hi ha als oceans són fibres tèxtils.

Una solució per revertir-ho pot ser la incorporació de filtres a la rentadora, com ja es fa en els models més nous. En tot cas, la principal és prendre consciència d'aquesta font invisible de contaminació.