Cal allargar la vida de les centrals nuclears? Un debat amb visions oposades

La data de tancament de les centrals nuclears s'acosta. En el cas de les catalanes, Ascó I, el 2030; Ascó II, el 2032; i Vandellòs II, el 2035.

Davant d'aquest compte enrere, cada vegada hi ha més veus que reclamen que aquest calendari s'ampliï, tenint en compte que el 59% de la generació elèctrica de Catalunya prové de les centrals d'Ascó i Vandellòs II.

És el cas del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, que en un informe conclou que, si d'aquí deu anys es tanquen les nuclears, no es podrà garantir el subministrament elèctric. El desplegament de les renovables, avisen, serà insuficient.

Lluís Pinós, president de la Comissió d'Energia de l'associació, alerta que "si volem descarbonitzar i volem garantia de subministrament, el 2035 no podem parar les centrals nuclears". 

"Cal que allarguem la seva vida perquè el pla d'energies renovables que les han de substituir va amb molt de retard."

Pinós afirma que aquest retard es deu a dues causes principals: d'una banda, la tramitació administrativa, que "va molt lenta i fa que l'obtenció dels permisos sigui molt feixuga". I, d'altra banda, indica que "hi ha un problema d'acceptació social, que fa molt difícil aconseguir implantar les energies renovables en el territori".
 

Catalunya, el territori més perjudicat?

En la mateixa línia, un estudi presentat aquest divendres per la consultora Price Waterhouse Coopers de la mà de Foro Nuclear, situa Catalunya com el territori que es ressentirà més del desmantellament del parc nuclear. I posa xifres: 5.400 milions d'euros de sobrecost en la factura elèctrica.

El tancament de Vandellòs i Ascó s'haurà de compensar majoritàriament amb gas. Tot plegat, adverteix l'informe, comprometrà la competitivitat de la indústria, l'assoliment dels objectius de reducció d'emissions i es perdran 10.500 llocs de treball. 

"El que és increïble és que les regions més riques i desenvolupades d'Espanya seran les més dependents pel que fa a l'energia. Catalunya passarà a dependre de tot el món", ha declarat Ignacio Araluce, president de Foro Nuclear.

Dependència econòmica d'Ascó i de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Els municipis que depenen directament o indirectament de les centrals nuclears ja s'estan preparant per al futur tancament. De fet, aquest és l'objectiu del Fons de Transició Nuclear, que l'any passat va rebre 76,59 milions d'euros per afrontar aquest repte. 

Tot i això, a la pregunta de si seria convenient l'allargament de la vida de les centrals nuclear, els ajuntaments d'Ascó i de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ho tenen clar.

"És molt positiu perquè la central nuclear encara pot existir molts anys més", afirma Miquel Àngel Ribes, alcalde d'Ascó.

"Tancar la nuclear no ha de ser una decisió política, sinó una decisió tècnica. Mentre el Consell de Seguretat Nuclear digui que aquesta instal·lació pot continuar funcionant, creiem que és important per al nostre municipi, és important per a tot el territori, és important per a Catalunya perquè és la principal font de producció d'electricitat".

Del mateix parer és Assumpció Castellví, alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. "Nosaltres apostem per aquest allargament i no per un caprici, sinó perquè sabem, certament, que inverteixen molts diners en seguretat", afirma.

"Si el 2035 decidissin allargar-ho 10 anys més, es podria fer, bàsicament, perquè això és el que volem els veïns i com a consistori, també. Penseu que una mica més d'una tercera part del pressupost del nostre Ajuntament ve de l'IBI de la Nuclear."

Els ecologistes, en contra

En canvi, des d'Ecologistes en Acció són crítics amb l'allargament de la vida de les nuclears i posen l'accent en qui haurà d'assumir el cost.

Segons Eloi Nolla, no discuteixen que tècnicament es pugui allargar la vida, sinó qui ho pagarà. "Si els paguem les reformes entre tota la ciutadania, és a dir, que les pagui l'Estat, llavors li faran allargar la vida", critica.
 

Per això, considera que cal tenir en compte els riscos que suposa l'energia nuclear per a la ciutadania.

"Segons un informe del Moviment Ibèric Antinuclear, en el moment de redactar-lo a mitjans de 2024, les centrals nuclears de l'Estat havien tingut 164 successos greus en els últims 5 anys, la qual cosa demostra l'envelliment del parc nuclear i la necessitat de procedir a la seva clausura".

Per aquest motiu, el membre d'Ecologistes en Acció considera que cal potenciar i invertir en les energies renovables: "Òbviament, els diners públics que s'haurien d'emprar per allargar la vida de les centrals nuclears espanyoles anirien en detriment de les inversions necessàries per avançar en l'eficiència, l'extensió i la qualitat de les renovables".

En el mateix sentit, el sector de les renovables a Catalunya es reivindica com l'alternativa per substituir l'energia nuclear.

Les patronals Unefcat i EolicCat assenyalen que "les energies eòlica i solar, un cop instal·lades, només depenen de recursos altament disponibles al país, com el vent i el sol, sense la complexitat de la gestió de residus nuclears ni la importació de combustible".