Cal donar paga als fills? 10 preguntes sobre com gestionar els diners des de petits

Els fills demanen diners per comprar cromos, un caprici per berenar, una entrada al cinema o per sortir amb els amics. Els pares posen els diners, però no seria millor donar-los una paga i que s'ho administressin ells mateixos?

Aprendre el valor de les coses i l'esforç forma part de l'educació que la majoria de pares intenta transmetre als fills i això inclou parlar de diners, l'educació financera. Al final, es tracta de posar-hi sentit comú, d'acord amb les possibilitats i el model de cada família, i buscar les referències dels que hi entenen.

Plantegem 10 preguntes que es poden fer els pares, amb la resposta dels experts.

Cal donar paga?

L'opinió clarament majoritària d'educadors, economistes i psicòlegs és que la paga és una eina molt útil per aprendre a gestionar els diners, sobretot quan ja s'entra a l'adolescència.

Donar diners a demanda té més detractors, perquè no ajuda a veure el valor que tenen i perquè es gasta més.

"Els pares han de donar una responsabilitat financera als fills, que han de tenir clar que no són infinits", diu la doctora en Finances Elisabet Ruiz-Dotras.

Per la sociòloga i educadora Alba Castellví, "donar una paga és una opció i no una recomanació pedagògica imprescindible" i afegeix que "si les famílies opten per no deixar que els infants tinguin diners propis disponibles, també ho fan bé".
 

A quina edat es pot començar?

"Quan el nen és conscient d'on surten els diners, és un bon moment per introduir una paga. Si encara creu que surten gratis del caixer, no té sentit", diu l'economista Isabel Armijo, professora d'economia d'alumnes d'ESO i batxillerat.

Hi ha força consens que, segons això, els 8 anys serien un bon moment per començar, amb una quantitat més aviat simbòlica, i que, entre els 12 i 15, ja es podria parlar pròpiament de paga, però també depèn de la maduresa de cada cas.

"Ha de començar a l'adolescència, tot i que cap als 10 ja comença a tenir sentit", considera Jaume Almenara, doctor en Psicologia.

De petits, pot ser un cop per setmana, però els adolescents tenen més capacitat de planificar i gestionar a més llarg termini. Es pot introduir llavors una paga quinzenal i, cap als 16, fer-la mensual, perquè puguin aprendre a administrar-se els diners ells mateixos.
 

Quants diners se'ls ha de donar?

Un nen pot tenir entre 3 i 5 euros a la setmana per a capricis, com fer una col·lecció de cromos o comprar-se uns dolços, i, quan comencen a sortir amb els amics, s'ha d'apujar.

Cap als 12, es pot ampliar fins als 10 euros setmanals, que han de servir per a totes les despeses que facin. "Si es compren berenar, en comptes de fer-se un entrepà a casa, participen en un regal a un company o van un dia al cinema, ha de ser amb diners que tinguin estalviats", concreta Alba Castellví.

Més endavant, cap als 16, quan ja són a l'educació secundària, la quantitat s'haurà de calcular en funció del que inclogui la paga i se n'haurà de parlar amb claredat.

Què pot incloure la paga d'un adolescent?

Les despeses bàsiques, com la roba o el material escolar, les assumeixen els pares i queden al marge de la paga.

L'assignació a rebre en un mes pot incloure, com a referència, un parell d'àpats fora de casa, dos espectacles i una peça de roba de caprici. Si s'hi afegeix el gimnàs, cal sumar-hi la quota o la gasolina de la moto o el que es consideri.

Fer un pressupost sempre ajuda a gestionar-ho millor i això és aplicable als fills i també als pares.

Com es planteja la paga?

Associar els diners a coses pròpies de l'edat, com estudiar o endreçar l'habitació, és un error. No s'ha de pagar per fer els deures o treure bones notes, que són obligacions independents de la paga i no es poden remunerar.

"La paga és un bon sistema per donar pautes i educar, però mai per retribuir", en paraules de Jaume Almenara.

Castellví creu que s'ha d'explicar així: "És el moment que aprenguis a administrar els diners, i per això te'n donarem perquè te'ls organitzis a l'hora de pagar les teves coses particulars".

Armijo també alerta que "rebre diners sense fer res, sense veure l'esforç, pot ser un mal aprenentatge".

En qualsevol cas, s'han de posar límits per evitar que llavors ho vegin tot com una transacció i recordar que la feina que toca fer a casa no es pot pagar mai.

Guardiola o banc?

La guardiola de tota la vida pot servir als més petits, que ja saben sumar i restar i poden fer les primeres compres acompanyats d'un adult (un conte o uns caramels), però la realitat és que cada vegada hi ha més gent que no porta diners en efectiu i encara menys monedes. Fins i tot en el joc simbòlic, a les botigues de joguina, s'inclouen lectors de targeta o mòbil.

"De petits, amb la guardiola, poden comptar i valorar els diners i, més endavant, es poden traspassar els diners de la guardiola al banc, perquè vivim en un món digital", resumeix Ruiz-Dotras.

A partir dels 12 anys, la targeta moneder pot ser una bona opció que, a més, ajuda els pares a saber com es gasten la paga.

Han de poder estalviar?

"És molt important que dintre de la paga surti l'estalvi, perquè prenguin consciència que no es pot gastar tot, com fem nosaltres amb el nostre sou", insisteix Armijo. 

Ella defensa que es pot negociar que, amb els diners estalviats, es pagui alguna cosa més cara que li fa il·lusió, com unes vambes determinades o el carnet de la moto, i que llavors s'haurà de tenir present en la quantitat assignada. 

"Aquí, pots pensar que el que li donis tu, com a pare, t'ho estalviaràs després i que és un mitjà d'educació financera per al fill", reflexiona.

Què passa si demana diners extra?

S'ha de tenir clar que els diners no arriben sols a casa i és bo aprendre dels errors. "Hi pot haver una demanda justificada, per a una necessitat concreta, però no s'haurien de donar més diners quan no s'han administrat bé", apunta Alba Castellví.

Si prèviament s'han anotat les despeses serà més fàcil que, "en cas que demanin diners extra, puguin justificar-ho amb el llistat", afegeix l'educadora.

Armijo també proposa l'opció de la "milla extra, és a dir, que facin voluntàriament feines que no els corresponen i que els pares poden remunerar, com netejar el cotxe o portar el gos al veterinari". Aquí es podria acordar una paga fixa i la possibilitat de tenir aquesta mena de plusos.

Els pares no poden pagar indefinidament l'oci dels fills i, a partir de determinades edats, és evident que poden fer cangurs o classes particulars i buscar la seva pròpia font d'ingressos.

Isabel Armijo fa classes d'economia a alumnes de 14 i 15 anys i explica que s'interessen per "com poden fer inversions, muntar webs o vendre coses per internet". Sobre això, considera que "els pares hi hauran d'estar a sobre i dependrà de la implicació que vulguin tenir".

Es pot treure la paga?

"La paga es rep si es col·labora i no es rep si no es col·labora", resumeix Castellví, que recorda que "no es tracta de parar taula, que òbviament s'ha de fer, sinó de contribuir en coses que facin els pares, com netejar la casa entre tots". La conclusió és que no és lògic que algú rebi diners per als seus capricis i que després no compleixi amb els mínims que estableixi cada família.

També es pot suspendre si es perd la confiança, i "s'ha de donar l'oportunitat de recuperar la paga i la confiança, passat un temps".

Com es pot controlar on gasten els diners?

Més que fer una llista d'articles prohibits, és preferible tenir clares unes normes generals de conducta. De petits, potser el problema és que comprin massa dolços i, de grans, el risc pot ser el joc en línia.

Com a responsables dels fills, és legítim que els pares demanin explicacions d'on van a parar els diners i han d'assegurar-se que no fan res que pugui perjudicar-los a ells o a altres persones.

Com apunta Jaume Almenara, el context actual és el de la immediatesa i no afavoreix la cultura de l'esforç, però "l'educació que dona cada família contribueix al futur d'una societat".