Calendari de l'amnistia: el PP l'endarrerirà i els jutges tindran dos mesos per aplicar-la

Un cop el text de la llei d'amnistia ha arribat aquest dilluns al Congrés dels Diputats, la seva aprovació no serà immediata.

El PSOE ha sol·licitat que la proposició de llei es tramiti pel procediment d'urgència, fet que suposa reduir els terminis a la meitat. Això podria permetre que el text aprovat es remeti al Senat en menys d'un mes.

Però, per la seva part, el PP ha maniobrat al Senat per endarrerir com a mínim dos mesos la seva aprovació: aquest dimarts ha aprovat el canvi que farà possible aquesta dilatació en el temps aprofitant la seva majoria absoluta, i amb el suport de Vox i UPN. En el pitjor dels casos, fonts del govern espanyol en funcions calculen que la llei pugui estar en vigor al març.

I el recorregut judicial de la llei d'amnistia no començarà fins que la llei quedi aprovada a les Corts, sigui signada pel rei Felip VI -com totes les lleis- i s'hagi publicat al BOE.

Ara bé, un cop aprovada, la norma requereix a la justícia adoptar-la de manera "preferent i urgent" i els jutges tindran dos mesos per aplicar-la en cadascun dels procediments judicials.

Així doncs, per veure els efectes reals de la mesura falten com a mínim uns mesos: els que es necessitin per aprovar la llei i dos més, com a màxim, per aplicar-la en cada cas.

Aquest és el detall dels passos que caldrà fer abans que l'amnistia sigui una realitat:

Quins tràmits s'han de fer fins a aprovar la llei?

El recorregut judicial de la llei d'amnistia no començarà fins que la llei quedi aprovada al Congrés dels Diputats i entri en vigor amb la seva publicació al BOE. El PSOE ja l'ha registrat, i ara la llei haurà de ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés, previsiblement aquesta setmana.

El PP ja ha anunciat que s'oposaran a la seva tramitació i que, si s'aprova, ho enviaran al Tribunal Constitucional. La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha assegurat que "si era inconstitucional al 2021, ho és al 2023". Fa dos anys, la mesa va vetar una proposta de llei d'amnistia presentada pels grups independentistes, llavors, amb els vots en contra també del PSOE, que es va aliniar amb PP i Vox.

Com que es tracta d'una proposició de llei, i no pas d'un projecte de llei presentat pel govern, primer ha de passar pel tràmit de la presa en consideració, és a dir, es votarà a la cambra baixa si es tramita o no.

Superat aquest punt, el text passaria a les comissions, que la podrien modificar. Llavors, se sotmetria a una primera votació al Congrés.

Un cop aprovada, passaria al Senat. En aquesta cambra, el PP té 143 senadors, molt per sobre de la majoria absoluta, que és de 133. I amb aquesta força podria imposar-hi un veto.

Fins a quin punt el PP retardarà al Senat l'aprovació de la llei?

Ara bé, els populars han fet un moviment per endarrerir l'aprovació de la llei d'amnistia. Aquest dimarts han aprovat una reforma del reglament del Senat per donar potestat a la mesa de la cambra alta -on el PP també té majoria- per decidir si admet o no tramitar una proposició de llei amb el procediment d'urgència. És a dir, que amb el canvi aprovat aquest dimarts, pot tramitar-ho per la via ordinària encara que li arribi com a procediment d'urgència.

El procediment d'urgència redueix a 20 dies el termini que té el Senat per decidir si veta o esmena una proposició de llei. Quan no és d'urgència, el procés d'aprovació d'una llei al Senat pot arribar a tardar dos mesos, i fins i tot més temps, si coincideix amb vacances, com és el cas del gener, que és un més inhàbil al Congrés i al Senat.  

En tot cas, això només endarreriria la tramitació de la llei, que tornaria al Congrés, que podria aixecar el veto i aprovar definitivament el text original, per majoria absoluta.

Uns números que sortirien si se sumen el PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i el BNG. Són 178 vots, un menys dels que espera rebre Sánchez en la investidura, perquè Coalició Canària, que també li dona un vot, està en contra de l'amnistia.

Qui aplicarà l'amnistia?

La llei d'amnistia l'hauria d'aplicar cada jutge en la causa que porti sobre el procés. És a dir, el magistrat del Suprem, Manuel Marchena, amb els líders empresonats i ara indultats parcialment. O el jutge també del Suprem, Pablo Llarena, pel que fa a l'expresident Carles Puigdemont; tot i que aquest magistrat ha dit que, d'acord amb la interpretació que ell fa de la llei, l'aplicació de l'amnistia també dependria de Marchena.

En el cas de processos administratius o de responsabilitat comptable, són els òrgans competents per tramitació d'aquests procediments els que podran aplicar-la directament. És a dir, els jutjats del contenciós administratiu o bé el Tribunal de Comptes, en el cas d'infraccions que impliquin responsabilitat comptable. En aquest sentit, la llei impedeix als afectats recuperar les quantitats que hagin pagat en concepte de multes.

L'amnistia no quedaria aplicada formalment fins que el jutge ho determinés en cada cas.  

Els jutges l'han de tramitar de manera urgent?

Sí, el text de la llei d'amnistia recull que els òrgans judicials han d'adoptar "de manera preferent i urgent les decisions pertinents en el compliment de la llei", sigui quina sigui la fase del procediment penal. És a dir, ja estigui en fase d'instrucció, en ple judici oral o bé quan la sentència ja sigui ferma.

De fet, s'estableix un termini màxim de dos mesos per adoptar les decisions.

I si el jutge té un dubte sobre l'aplicació?

En qualsevol cas, si algun d'aquests jutges té qualsevol dubte sobre si el redactat de la llei és constitucional o no, pot fer arribar la pregunta a la màxima autoritat en la matèria: el Tribunal Constitucional.

És el que es coneix com a qüestió d'inconstitucionalitat. I se'n podrien presentar tantes com jutges hi ha amb causes relacionades amb el procés.

Elevar-ho al Constitucional aturaria el procediment?

No. La llei diu que, quan els jutges presentin dubtes i qüestions d'inconstitucionalitat, aquests no poden suspendre l'aplicació de l'amnistia.

Concretament, s'estableix que "les decisions s'adoptaran en el termini màxim de dos mesos, sense perjudici d'ulteriors recursos, que no tindrien efectes suspensius" i que "s'alçaran les mesures cautelars fins i tot quan tingui lloc el plantejament d'un recurs o qüestió d'inconstitucionalitat contra aquesta llei o alguna de les seves disposicions".

Pel que fa als possibles recursos contra la llei, només un recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol podria comportar la suspensió cautelar de la llei. Previsiblement, un govern de PSOE i Sumar no farà ús d'aquesta facultat.