Calendari, membres de mesa i vot per correu: així queden de moment les eleccions
El govern i també la Junta Electoral han reactivat tots els mecanismes perquè les eleccions es puguin celebrar el 14 de febrer
La data de les eleccions està en l'aire. En aquests moments, el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) està pendent de les al·legacions que pugui fer el govern per defensar-se de la suspensió cautelar de l'ajornament electoral. Per això, el govern i també la Junta Electoral han reactivat tots els mecanismes perquè les eleccions es puguin celebrar el 14 de febrer.
El fet que es qüestioni jurídicament la data d'unes eleccions no té precedents i deixa tot un seguit d'incògnites. D'entrada, perquè la decisió no és definitiva. El que ha fet el TSJC no és resoldre el fons ni si les eleccions es faran el 30 de maig, sinó que ha donat resposta a la petició de suspensió cautelar del decret que ajornava les eleccions.
La decisió dels magistrats ha estat marcada per la prudència i, sobretot, per la urgència. Avui, bàsicament, han parat el cop. Els magistrats consideren que, si mantenien aturades les eleccions, després ja no hi hauria prou temps per preparar-ho tot per al 14F.
Amb el calendari de nou en marxa, així es resolen les incògnites del procès electoral:
Com queda el vot per correu?
No canvia res, tret que s'han perdut 3 dies. Per tant les sol·licituds ja fetes són vàlides i el termini continua sent el 5 de febrer. Fins al dia 12 de gener s'havien rebut 35.000 sol·licituds, el triple en comparació a l'any 2017 i la meitat fetes per canals telemàtics.
Què passa amb el vot exterior?
Actualment hi ha unes 255.000 persones amb dret a vot. Teòric, ja que parlem d'un sistema qüestionat i que, depenent dels serveis postals de cada país, es fa molt complicat i poc eficaç. Aquest dimarts a mitjanit se'ls acaba el termini per fer qualsevol gestió i, de fet, molts denuncien que amb aquesta decisió se'ls ha vulnerat el dret a vot.
Com afecta a Ajuntaments i meses?
El conseller Bernat Solé ha enviat un correu a tots els ajuntaments instant-los a reprendre tots els tràmits del procés electoral, o sigui, a escollir les meses electorals. Els consistoris hauran de procedir a l'elecció dels representants de l'administració i a l'elecció dels membres de les meses, aquests últims "entre avui i demà". És a dir, en 48 hores. Una decisió que ha fet anar de bòlit alcaldes, regidors i secretaris municipals. Aquest dijous a mitjanit, doncs, acaba el termini i abans del dia 23 haurà de ser comunicat als qui els hagi tocat.
Sense novetats fins dijous
La d'aquest dimarts és només la primera decisió del tribunal, una decisió provisional. Ara s'ha donat de temps fins aquest dijous al matí perquè les diferents parts -la Generalitat i la Fiscalia- presentin al·legacions. Aleshores, el tribunal estudiarà a fons els recursos.
La intenció és decidir i comunicar la data de les eleccions aquesta mateixa setmana, abans del cap de setmana. En tot cas, hauria de ser abans del divendres 29, dia en què començaria la campanya electoral, si les eleccions es mantenen finalment el 14 de febrer.
Els arguments del TSJC
El TSJC defensa la decisió d'avui perquè si no es paralitzava la vigència del decret, el recurs no tindria sentit. Diu que "ens trobaríem en una situació pràcticament irreversible respecte a la possibilitat de celebrar les eleccions en la data inicialment prevista".
L'impulsor del recurs, l'advocat Joan Asensio, posa els exemples dels Estats Units i Portugal, que han pogut votar, i creu que no és congruent suspendre les eleccions i en canvi permetre obrir les escoles i els transports públics.
El govern qüestiona la legitimitat dels comicis
La decisió de l'ajornament es va sustentar sobre diversos informes jurídics i de salut. Aquests últims sostenien que el 14 de febrer no era un bon moment per celebrar unes eleccions epidemiològicament parlant i que el 30 de maig la situació haurà millorat perquè la vacunació serà més estesa entre la població.
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha subratllat que el govern "no comparteix" la decisió del TSJC, perquè l'ajornament responia a criteris "sanitaris i epidemiològics" que continuen vigents.
Encara més contundent és un informe de la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals que qüestiona la "legitimitat" del resultat que pugui derivar-se de les eleccions si se celebren el proper 14 de febrer en un context de "greu impacte" de la pandèmia sobre les "garanties democràtiques". L'informe argumenta que si es mantingués el 14F no hi hauria "suficients oportunitats per a la deliberació i la creació d'una opinió formada" i les candidatures "no tindrien suficients oportunitats per presentar els seus programes i candidats".
Ara el TSJC escoltarà les parts. Entre les al·legacions fins i tot hi cabria una garantia econòmica: la demanda d'una indemnització en el cas que els jutges acabin donant la raó al govern.
