Callades i resignades: l'explotació laboral i, fins i tot, l'abús sexual de treballadores de la llar

Heu vist la pel·lícula "Calladitas", escrita i dirigida per Miguel Faus, a Netflix? Un drama social que mostra el que viuen persones que es dediquen al treball domèstic i que evidencia algunes de les diferències que s'estableixen entre la classe alta i les treballadores de la llar.

Quantes dones pateixen aquesta vulnerabilitat? Quines situacions viuen? Hi ha algun tipus d'entitat que els faci costat?

De fet, una de les principals reivindicacions del feminisme és situar en el debat públic les persones que s'ocupen de la llar, un sector molt feminitzat, moltes vegades amb feines precaritzades i molt invisibilitzades.

Algunes d'aquestes treballadores cobren 6 euros l'hora en l'economia submergida. Moltes són estrangeres, sense papers, i experimenten una gran vulnerabilitat, sovint amb agressions, també sexuals.

Tres testimonis paradigmàtics

Les tres dones que ens han donat el seu testimoni tenen denominadors comuns: són estrangeres i la seva situació jurídica és irregular, cobren pocs euros per fer jornades maratonianes i s'han aprofitat de la seva vulnerabilitat per explotar-les laboralment i, a vegades, agredir-les. 

La primera de les testimonis arriba al punt de trobada afectada, amb un plor contingut que esclata durant l'entrevista. La Maria va arribar fa quatre anys a Catalunya. De seguida va trobar feina cuidant una dona de 96 anys.

Li van prometre resoldre la seva situació jurídica amb el temps --cal acreditar almenys tres anys de residència a l'Estat per iniciar els tràmits-- si acceptava cobrar 500 euros per treballar cinc dies a la setmana, amb l'agreujant que ha de passar dues nits fora de casa, i els diners no li arriben. Una situació que li genera una angoixa permanent.

La Maria explica que recull la dona que cuida a les cinc de la tarda al centre de dia. S'està amb ella fins a les 9 del matí de l'endemà, que la hi torna a deixar. La dutxa, la canvia de roba, va a comprar, neteja la casa i li prepara l'esmorzar i el sopar. Els caps de setmana la cuida el fill i ella ha de deixar el pis, sense saber on pot anar a dormir.

La Jenifer treballa i viu a casa d'una família de la zona alta de Barcelona. Tenen quatre fills, d'entre 6 i 12 anys, i no para en tot el dia, però accepta la seva situació perquè li han promès papers. Treballa 14 hores i cobra uns 1.180 euros, el sou base:

"Molts dels meus amics treballen 14 hores al dia, 15 o 16... Jo en faig 14 i amb el salari per sota del mínim. Hem de tenir paciència perquè encara no tenim els documents en regla."

L'experiència de la Lili encara és més traumàtica. El fill de la dona que cuidava la va intentar agredir sexualment. Diu que l'home es va adonar que estava sola a Espanya i que hi coneixia molt poques persones i allò li va servir per aprofitar-se'n:

"Quan va veure que jo no cediria a cap contacte sexual, em va fer fora de la casa. Sense roba i sense res. Em va amenaçar de mort i em va dir que si tornava a la casa, em tallaria el cap."

Les històries de moltes d'aquestes dones coincideixen: l'esclavatge de treballar sense papers i l'abús de famílies que per pocs diners exigeixen moltes hores de feina i dedicació. 

Una entitat i un sindicat per a un col·lectiu vulnerable

L'associació Para Ti Mujer, de València, té una unitat específica per a dones que fan feines de la llar i pateixen agressions, també sexuals. La psicòloga Pilar Rodríguez assegura que "en la majoria dels casos, les dones pateixen una doble discriminació per ser dones i migrants". Per això, des d'aquest servei de psicologia es treballa el sentiment de culpa, amb la voluntat d'enfortir l'autoestima i recuperar l'autoconfiança.

Des de l'any 2011, s'organitzen en un sindicat, Sindillar, el primer de tot l'Estat. Té la seu a Barcelona, agrupa 200 dones --majoritàriament estrangeres-- i impulsa cursos de formació. És, sobretot, un espai de complicitat, segons explica la portaveu, Norma Isdin:

"Les companyes arriben amb moltes càrregues negatives, molt de patiment del treball, de la parella i també de les institucions. Per això, nosaltres les acompanyem en tot aquest procés."

Els últims anys han proliferat empreses intermediàries entre les treballadores i les famílies, una situació que ha precaritzat encara més els sous. 

La regulació estableix que una hora de feina a la llar s'ha de cobrar, com a mínim, a 9,26 euros, però algunes treballadores cobren entre 6 i 7 euros l'hora.

Un total de 49.580 dones es van afiliar el mes passat a la Seguretat Social a Catalunya en feines dedicades a la llar. Una punta de l'iceberg, perquè moltes treballen en l'economia submergida.