Calor extrema: quina temperatura ambiental màxima pot tolerar el cos humà?

L'onada de calor que aquests dies ha afectat gran part del país i del planeta ha deixat temperatures de rècord. Mentre que a Catalunya, aquest dimarts, es van superar els 45 ºC a diversos punts de l'Alt Empordà, diumenge passat, a la Vall de la Mort, a Califòrnia, el termòmetre s'enfilava fins als 53,3 ºC.

I no són casos aïllats. També s'han registrat nivells altíssims a la Xina, amb 52,2 ºC, o a l'Iran, on la combinació dels 40 ºC amb una alta humitat van provocar que a l'Aeroport Internacional del Golf Pèrsic la sensació tèrmica fos de 66,7 ºC.

Totes aquestes xifres posen damunt la taula una pregunta incòmoda, però necessària en un context d'acceleració de l'escalfament global com el que estem vivint: quins són els límits màxims de temperatura que pot aguantar el cos humà?

Persian Gulf International Airport in Iran reported a heat index of 152°F (66.7°C) today at 12:30 pm.

Those are intolerable conditions for human/animal life. pic.twitter.com/R3RJ9pf4DC

— Colin McCarthy (@US_Stormwatch) July 16, 2023

Segons els experts, les condicions que es van donar a l'Iran són, sens dubte, "intolerables per a la vida humana i animal". El cos humà és notablement resistent a la calor, però la combinació de calor i humitat pot fer que li sigui més difícil, o impossible, refredar-se.

Tal com explica la doctora Antònia Vàzquez, metgessa de l'Hospital del Mar de Barcelona especialitzada en cops de calor, 55 ºC seria la temperatura ambiental màxima que un humà pot tolerar.

"A partir de 60 ºC, ja hi hauria complicacions per a tothom."

El cop de calor

Els humans, com la resta de mamífers, tenim un sistema de termoregulació que fa que tinguem la temperatura del cos a 37 ºC, sigui quina sigui la temperatura exterior. El problema --afegeix la doctora Vàzquez-- és quan es passen certs límits i el nostre sistema termoregulador fracassa. Llavors passa el que es coneix com a cop de calor.

"Si la temperatura corporal s'enfila per sobre dels 40 o 41 ºC el nostre cos comença a patir destrucció cel·lular."

Es podria dir, doncs, que si bé quan fa calor relativa el nostre cos està preparat per autoregular-se i adaptar el nostre sistema cardiovascular, quan la temperatura exterior és massa extrema, el nostre cervell "es fregeix", el nostre fetge no funciona, fracassa la coagulació, etc., i es desencadena un cop de calor, una afectació que pot provocar marejos, desmais o baixades de tensió i que pot ser greu, i fins i tot mortal, si no hi ha un ràpid refredament.

La calor extrema és més perillosa per a la gent gran o per a persones amb malalties del cor. Però hi ha diversos factors més a tenir en compte si parlem dels límits de calor que podem aguantar els humans. Un factor seria el de les condicions amb què afrontem una temperatura extrema. Si estem a 50 ºC però estem a l'ombra, en repòs i ens hidratem, podrem aguantar molt millor que si estem a ple sol, treballant o fent exercici físic i sense hidratar-nos.

Un altre factor a tenir en compte és, segons explica la doctora Vàzquez, l'aclimatació. El cos triga entre una setmana i dues a aclimatar-se. De fet, ho fa el seu sistema cardiovascular, que és el que realment s'ha d'adaptar als canvis de temperatura. Una persona que hagi viscut sempre en un clima càlid, s'adaptarà millor a la calor que no pas una persona que hagi viscut en un clima més fresc.

"No seria el mateix, per exemple, l'afectació que patiria un islandès que anés de cop i volta al desert del Sàhara, que la d'un magrebí que ja visqués allà des de sempre."

Problema de salut pública

Ja fa anys que s'assenyala que la calor extrema està esdevenint un problema de salut pública. De fet, actua com un disparador de malalties. I la mortalitat, durant els episodis de temperatures molt altes, s'acostuma a disparar.

Es calcula que la calor de rècord que es va viure l'estiu passat va provocar 61.000 morts a tot Europa, 1.772 dels quals a Catalunya. D'altra banda, als Estats Units ja es considera que la calor extrema mata més persones que qualsevol altre perill meteorològic.