Calor rècord els últims 8 anys: les dades que mostren una situació "més dramàtica"

Els últims 8 anys han estat els més calorosos des que hi ha registres, segons constata l'informe provisional de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) per al 2022, presentat a la COP27, la cimera climàtica que ha començat aquest diumenge a Sharm al-Sheikh, a Egipte. 

El document recull els efectes que l'escalfament global ha tingut al planeta, que s'han traduït en milions de persones afectades i costos de milers de milions, per les inundacions i la sequera.

I aquests problemes han afectat no només els països menys responsables de les emissions, sinó també les societats ben preparades, "com s'ha vist amb les persistents onades de calor i sequeres en grans parts d'Europa i el sud de la Xina", ha afirmat el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas. 
 

La crisi climàtica avança sense aturador

"Els senyals reveladors i els impactes del canvi climàtic són cada vegada més dramàtics", ha destacat. 

El professor Taalas ha reconegut que contenir l'escalfament a 1,5 ºC, com es va pactar a l'Acord de París com a objectiu per a finals de segle, és pràcticament impossible.

"Com més gran sigui l'escalfament, pitjor en serà l'impacte. Tenim uns nivells tan alts de diòxid de carboni a l'atmosfera ara que el llindar baix d'1,5 ºC de l'Acord de París pràcticament és inabastable." 

Recentment, l'ONU ha vaticinat que la pujada serà de 2,8 ºC el 2100 i ha advertit que ens encaminem "cap a una catàstrofe global".

L'informe definitiu es farà a l'abril, però el que s'ha divulgat a la COP27 recull diversos efectes de la crisi climàtica. 

Gasos hivernacle

El diòxid de carboni, el metà i l'òxid nitrós han tornat a assolir nivells rècord el 2021 i les dades del 2022 indiquen que continuen a l'alça.
 

Temperatura 

La temperatura global mitjana del 2022 es calcula que serà d'1,15 ºC (entre 1,02 i 1,28) per sobre de la de l'època preindustrial (entre 1850 i 1900). 

El període entre 2015 i 2022 s'estima que serà el més calorós des que hi ha registres.

Aquest gràfic mostra la temperatura mitjana global calculada per diversos organismes i s'hi veu clarament la intensificació del canvi climàtic. 

Això, tot i que el fenomen climàtic de La Niña, una configuració atmosfèrica que es considera que tendeix a provocar temperatures més baixes, ha estat dominant des de finals del 2020 i s'espera que ho continuï sent fins a finals d'any. 

Glaceres i gel 

El desgel de les glaceres dels Alps ha batut rècords aquest 2022, amb retrocessos d'entre 3 i 4 metres de gruix, substancialment superiors als rècords previs del 2003. 

Suïssa ha perdut entre el 2021 i el 2022 el 6% del volum de gel, segons les primeres dades.

El volum de gel de les glaceres ha caigut de 77 km cúbics a 49, és a dir, que ha reculat més d'un terç.

Per primera vegada a la història no hi ha hagut neu que hagi sobreviscut a la temporada d'estiu, ni tan sols als llocs més elevats. 

Nivell del mar 

El desgel ha comportat una acceleració de l'increment del nivell del mar.

Entre el gener del 2021 i l'agost del 2022 ha pujat uns 5 mil·límetres, mentre que en els últims 30 anys, entre 1993 i el 2022, la pujada anual ha rondat els 3,4 mil·límetres. 

El ritme de pujada de nivell del mar s'ha duplicat des del 1993. Ha assolit un rècord aquest any i ha pujat gairebé 10 mil·límetres des del gener de 2020.

Només els dos últims anys i mig representen el 10% de l'augment global del nivell del mar des que van començar els mesuraments per satèl·lit, fa uns 30 anys. 

Temperatura del mar 

L'aigua del mar, que concentra el 90% de la calor acumulada per les emissions de gasos d'efecte hivernacle, està més calenta que mai.

S'ha anat escalfant molt durant les últimes dues dècades, ha arribat a nivells rècord el 2021 i s'espera que continuï elevant-se en el futur. Un canvi, recull l'informe de l'OMM, que és "irreversible" per centenars o milers d'anys. 

Aquest 2022 es calcula que el 55% de la superfície marítima ha experimentat com a mínim una onada de calor, un fenomen cada cop més freqüent.
 

Extensió del gel marítim de l'Àrtic 

Durant una gran part de l'any 2022, la superfície de l'Àrtic coberta per gel ha estat per sota de la mitjana històrica d'entre el 1981 i el 2010.

Al setembre es va situar en 4,87 milions de km², que vol dir 1,54 milions per sota de la mitjana. 

El retrocés més fort registrat mai respecte a la mitjana va ser el 25 de febrer, amb 1,92 milions de km².
 

Temps extrem

La pluja registrada durant l'estació humida a l'est d'Àfrica ha estat per sota de la mitjana durant quatre períodes consecutius, el termini més llarg en 40 anys. Si s'allarga una temporada més, com es preveu, la crisi alimentària causarà estralls a Kènia, Somàlia i Etiòpia per les males collites. 

Al Pakistan, les inundacions per les precipitacions rècord al juliol i l'agost han causat 1.700 morts i 33 milions de damnificats, entre els quals prop de 8 milions de desplaçats. 

Tant el Pakistan com l'Índia van registrar calor extrema al març i a l'abril. 

Diversos ciclons van impactar al sud de l'Àfrica durant dos mesos a principis d'any, amb pluges torrencials a Madagascar. També va haver-hi pèrdua de vides a Cuba i a Florida al setembre. 

Durant el 2022, una gran part de l'hemisferi nord ha registrat calor i sequera extremes. En el cas de la Xina, ha registrat l'onada de calor més llarga que hi ha hagut mai al país i el segon estiu més sec. 

A Europa s'han succeït els episodis de calor extrema. L'informe destaca que el Regne Unit va assolir per primera vegada més de 40 ºC el 19 de juliol, en un estiu marcat per la sequera i els incendis i amb els nivells de rius com el Rin, el Loira i el Danubi dramàticament baixos. 

La setmana passada, un informe conjunt de l'ONU i la UE va revelar que Europa s'escalfa el doble de ràpid que la mitjana del planeta.