Calviño no aconsegueix prou suports i Donohoe és el nou president de l'Eurogrup

Sorpresa en la votació per escollir el nou president de l'Eurogrup. Finalment, la vicepresidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, no ha aconseguit prou suports en la votació d'aquest dijous a la tarda i el president de l'òrgan que agrupa els ministres de Finances de la zona euro serà l'irlandès Paschal Donohoe, proposat pel Partit Popular Europeu.

Durant els darrers dies, semblava que Calviño tenia garantits els vots per esdevenir la primera dona a presidir l'Eurogrup, un dels càrrecs més influents de la Unió Europea. Finalment, Donohoe s'ha convertit en el quart president de l'Eurogrup, després del luxemburguès Jean-Claude Juncker, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, el portuguès Mário Centeno.

Donohoe presidirà l'òrgan a partir de dilluns vinent, 13 de juliol, i per un mandat de dos anys i mig renovable. El tercer aspirant a rellevar el portuguès Mário Centeno era el ministre de Finances de Luxemburg, Pierre Gramegna, que representava els liberals.

Es tracta de la segona vegada que a Espanya se li escapa la presidència de l'Eurogrup, després que fa cinc anys Luis de Guindos disputés sene èxit el càrrec a Dijsselbloem.

Un "constructor de ponts" a l'Eurogrup

En la votació, que tot fa pensar que ha estat molt ajustada, Donohoe ha rendibilitzat la seva imatge de "constructor de ponts" i la seva llarga trajectòria ministerial. El ministre de Finances irlandès representa un país que és a mig camí entre els que defensen l'ortodòxia econòmica i els que aposten per més flexibilitat per afrontar la recuperació després de la pandèmia del coronavirus.

A Donohoe se li atribueix part de l'èxit d'Irlanda en la sortida de la crisi financera del 2008, que va obligar Dublín a demanar un rescat de 85.000 milions a la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional l'any 2010. El país va haver d'aplicar un pla d'austeritat durant tres anys.

Més recentment, s'ha guanyat el respecte dels seus socis europeus durant les negociacions sobre la sortida del Regne Unit de la UE, una sortida que afecta especialment Irlanda.

Calviño felicita Donohoe

En un missatge a Twitter, Calviño ha felicitat Donohoe i ha dit que espera treballar amb ell per garantir una recuperació econòmica "sòlida" que "no deixi a ningú enrere". La vicepresidenta espanyola també ha agraït el suport de forces polítiques i agents socials durant els darrers dies:

Congratulations to @Paschald on his election as President of the #Eurogroup.

Looking forward to working together to ensure a robust recovery that leaves no one behind.

— Nadia Calviño (@NadiaCalvino) July 9, 2020

Quiero agradecer el apoyo que he sentido durante estos días. De las fuerzas políticas y los agentes sociales. De tantos amigos y también de ciudadanos anónimos.

Y, sobre todo, mi profundo agradecimiento al Presidente @sanchezcastejon por su plena implicación y respaldo.

— Nadia Calviño (@NadiaCalvino) July 9, 2020

Per la seva banda, just després de ser escollit, Donohoe ha dit que la seva prioritat immediata com a president de l'Eurogrup és dissenyar un "camí comú" sobre el qual contruir la "recuperació d'Europa". A més, s'ha compromès a "reforçar" l'economia de la zona euro i a promoure un "creixement sostingut" per als estats membres i els ciutadans.

A la xarxa, ha escrit que espera treballar amb la resta de ministres de l'Eurogrup en els propers anys per "assegurar una recuperació justa i inclusiva per tothom" al mateix temps que encaren "els propers reptes amb determinació":

I am deeply honored to be elected as the new President of the #Eurogroup. I look forward to working with all of my Eurogroup colleagues in the years ahead to ensure a fair and inclusive recovery for all as we meet the challenges ahead with determination pic.twitter.com/9k8EQfWSJa

— Paschal Donohoe (@Paschald) July 9, 2020

Calviño, el dic de contenció de Podem al govern espanyol

14 de març de 1986, la data del referèndum sobre l'OTAN. Era el primer cop que Nadia Calviño apareixia en un titular de premsa, per haver votat amb 17 anys. Acompanyava el seu pare, José María Calviño (llavors director de RTVE), i va arribar a dipositar la papereta en una urna quan encara no ho podia fer. Des d'aquell acte de rebel·lia juvenil i fins a la seva incorporació al primer govern de Pedro Sánchez, Nadia Calviño ha passat de puntetes pels mitjans. De fet, si una cosa defineix l'actual ministra i vicepresidenta tercera del govern espanyol, és la seva aversió a donar titulars.

Mare de quatre fills, economista i advocada de formació, va treballar amb Pedro Solbes al Ministeri d'Economia i, el 2006, va arribar a Brussel·les per convertir-se en la mà dreta de la llavors comissària de la Competència, Neelie Kroes. Després d'ocupar diversos llocs, el 2014 va assumir la direcció general de pressupostos, el càrrec més elevat dins la jerarquia administrativa de les institucions europees.

El seu coneixement de les institucions europees i el seu marcat perfil tècnic han estat claus a l'hora d'aconseguir el suport de les grans economies de la zona euro, encara que amb això no n'ha tingut prou per arribar a la presidència de l'Eurogrup.

Garant de la disciplina fiscal

Des del govern espanyol, Calviño ha defensat sempre que Espanya es mantingués dins les línies marcades per Brussel·les, també després de la pandèmia del coronavirus. De fet, des que és al govern espanyol ja ha jugat aquest paper, actuant com a dic de contenció respecte d'algunes de les polítiques defensades per Podem.

El cas més recent es va produir arran de l'acord amb Bildu per derogar íntegrament la reforma laboral. La vicepresidenta i ministra d'economia va forçar la rectificació del pacte argumentant -aquest cop, sí, públicament- que era "contraproduent obrir aquest debat" quan ens enfrontem a "la recessió més gran de la nostra història". Calviño va aconseguir calmar la inquietud de l'empresariat i va salvar el diàleg social.