Cameron: "El Bloody Sunday va ser injustificat i injustificable"
El primer ministre britànic, el conservador David Cameron, ha afirmat que el que va passar en l'anomenat Bloody Sunday, la mort de 14 civils catòlics a la localitat nord-irlandesa de Derry el 1972 per trets de l'exèrcit britànic, va ser "injustificat i injustificable". Cameron ha fet aquesta afirmació en presentar davant el Parlament les conclusions de la investigació feta per l'exjutge del Tribunal Suprem Lord Saville sobre els fets del 30 de gener del 1972, quan soldats britànics del Primer Regiment de Paracaigudistes van disparar contra una manifestació a favor dels drets civils. Es tracta de l'informe de més llarga gestació -un total de dotze anys- i el més costós -234 milions d'euros- de tota la història legal britànica.
"Va estar malament. El que va passar mai hauria d'haver passat. El govern és el responsable últim de la conducta de les forces armades i per això, en nom del govern, de fet en nom del nostre país, ho lamento profundament", ha dit el primer ministre conservador del Regne Unit, David Cameron.
En llegir les conclusions de la investigació davant la Cambra dels Comuns, Cameron ha declarat que el que va passar va partir d'una decisió inicial errònia, ja que l'ordre d'intervenir en la protesta republicana "no s'hauria d'haver donat". L'informe conclou que cap de les 14 persones mortes aquell dia portaven armes de foc i que els soldats no van donar cap avís previ abans de començar a disparar contra la multitud. Les morts van ser la conseqüència que els soldats "perdessin el control d'ells mateixos", ha explicat Cameron, que ha afegit que la investigació deixa clar que alguns dels soldats "van donar conscientment fals testimoni" després dels disturbis.
"Ho lamento profundament"
Cameron, en to greu, ha dit: "Ho lamento profundament". Les seves paraules, que han estat seguides a través d'una pantalla gegant per centenars de persones concentrades al centre de Derry, han provocat la satisfacció de les famílies de les víctimes, que havien tingut accés prèviament al text de l'informe.
Cameron ha tractat de contrarestar la contundència de les conclusions de l'informe pel que fa al comportament de l'exèrcit en aquelles dates afirmant que "el Bloody Sunday no ha de definir la tasca de les forces armades a Irlanda del Nord durant 38 anys (entre el 1969 i el 2007)". "Devem una enorme gratitud a tots els que van servir a Irlanda del Nord", ha indicat Cameron, que ha reivindicat "el coratge" de les forces armades durant els anys del conflicte.
Un informe de 5.000 pàgines
L'informe, d'unes 5.000 pàgines, va ser lliurat dilluns al govern britànic i aquest matí s'ha lliurat a les famílies de les víctimes i als comandaments militars involucrats.
La primera investigació oficial, que va anar a càrrec de Lord Widgery el 1972, va revelar ja que quatre de les víctimes, que no representaven cap amenaça per als soldats britànics, van ser tirotejades per l'esquena quan intentaven escapar-se. Però aquell primer jutge instructor va exonerar els militars a indicant que l'IRA havia obert foc primer contra els soldats i que aquests van abatre als civils per error.
Cameron ha assenyalat avui que, encara que hi va haver trets per part de grups paramilitars republicans, això no permet justificar la desproporcionada i violenta actuació dels paracaigudistes. Per elaborar el nou informe, Lord Saville ha escoltat 919 testimonis, entre civils, policies, soldats, polítics i exmembres de l'Exèrcit Republicà Irlandès.
En llegir les conclusions de la investigació davant la Cambra dels Comuns, Cameron ha declarat que el que va passar va partir d'una decisió inicial errònia, ja que l'ordre d'intervenir en la protesta republicana "no s'hauria d'haver donat". L'informe conclou que cap de les 14 persones mortes aquell dia portaven armes de foc i que els soldats no van donar cap avís previ abans de començar a disparar contra la multitud. Les morts van ser la conseqüència que els soldats "perdessin el control d'ells mateixos", ha explicat Cameron, que ha afegit que la investigació deixa clar que alguns dels soldats "van donar conscientment fals testimoni" després dels disturbis.
"Ho lamento profundament"
Cameron, en to greu, ha dit: "Ho lamento profundament". Les seves paraules, que han estat seguides a través d'una pantalla gegant per centenars de persones concentrades al centre de Derry, han provocat la satisfacció de les famílies de les víctimes, que havien tingut accés prèviament al text de l'informe.
Cameron ha tractat de contrarestar la contundència de les conclusions de l'informe pel que fa al comportament de l'exèrcit en aquelles dates afirmant que "el Bloody Sunday no ha de definir la tasca de les forces armades a Irlanda del Nord durant 38 anys (entre el 1969 i el 2007)". "Devem una enorme gratitud a tots els que van servir a Irlanda del Nord", ha indicat Cameron, que ha reivindicat "el coratge" de les forces armades durant els anys del conflicte.
Un informe de 5.000 pàgines
L'informe, d'unes 5.000 pàgines, va ser lliurat dilluns al govern britànic i aquest matí s'ha lliurat a les famílies de les víctimes i als comandaments militars involucrats.
La primera investigació oficial, que va anar a càrrec de Lord Widgery el 1972, va revelar ja que quatre de les víctimes, que no representaven cap amenaça per als soldats britànics, van ser tirotejades per l'esquena quan intentaven escapar-se. Però aquell primer jutge instructor va exonerar els militars a indicant que l'IRA havia obert foc primer contra els soldats i que aquests van abatre als civils per error.
Cameron ha assenyalat avui que, encara que hi va haver trets per part de grups paramilitars republicans, això no permet justificar la desproporcionada i violenta actuació dels paracaigudistes. Per elaborar el nou informe, Lord Saville ha escoltat 919 testimonis, entre civils, policies, soldats, polítics i exmembres de l'Exèrcit Republicà Irlandès.
