Camí de la presó o de la Casa Blanca? L'imprevisible any que li espera a Donald Trump
- TEMA:
- Trump
Als seus 77 anys, Donald Trump no para d'acumular títols i rècords al seu currículum: empresari immobiliari i magnat hoteler, showman televisiu, president populista dels Estats Units i, aquí ve el fet més excepcional, condemnat per abús sexual i processat quatre vegades per la justícia els últims 5 anys.
La més perillosa de les quatre imputacions
Les primeres imputacions van ser els dos "impeachments" al Congrés mentre era president, un per haver pressionat Ucraïna perquè perjudiqués Joe Biden i l'altre pel seu paper en l'assalt al Capitoli. Tots dos van acabar amb la seva absolució gràcies als vots republicans.
Les dues últimes van ser la de fa un mes a càrrec de la justícia de l'estat de Nova York pel cas del suborn a una actriu porno i l'altra, el d'aquest dimarts, per la justícia federal per haver-se emportat i retingut documents confidencials a la seva residència de Florida quan ja no era cap d'Estat.
Els experts coincideixen que aquest últim cas és el més comprometedor per Trump perquè les proves que ha recollit la fiscalia semblen molt sòlides. Aparentment, demostren com va amagar els documents de seguretat nacional, va ignorar les peticions perquè els tornés i va conspirar per obstruir la justícia que ho investigava, conscient que estava fent quelcom il·legal.
Així com l'acusació del cas de Nova York s'aguanta més pels pèls, la d'ahir té molts senyals de ser acceptada per un jurat de ciutadans.
En els últims anys, s'ha condemnat a entre tres i set anys de presó a almenys tres exoficials per haver-se emportat a casa documentació classificada, i les sentències es van reduir perquè els acusats van col·laborar.
Si els EUA es creuen el lema que tant pregonen que "tothom és igual davant la justícia", Trump tindria mala peça al teler.
Per què Trump va emportar-se i amagar els documents?
El més fascinant és que ningú acaba de saber del cert perquè l'expresident es va ficar en aquest embolic quan, aparentment, no en tenia cap necessitat peremptòria.
Trump es podia haver emportat documents i haver-los tornat quan li van requerir i el cas no hagués passat d'aquí, però va decidir quedar-se'ls, ocultar-los més i enganyar als investigadors. I tot per què?
Ell, al marge de dir que hi tenia dret -cosa que la majoria de juristes qüestionen-, no ho ha aclarit i la teoria més estesa és que era per vanitat o fanfarroneria.
Emportar-se i retenir aquells papers secrets que parlaven de plans per atacar l'Iran o de vulnerabilitats en la defensa nacional el feia sentir important, li permetien exhibir-se davant algun convidat i, qui sap, si li feien tenir la sensació que encara era al Despatx Oval, d'on no l'haurien d'haver tret mai, segons creu. Això, per no pensar que els podia fer servir eventualment amb fins interessats, hipòtesi menys probable per la premsa nord-americana.
Caça de bruixes, la tàctica defensiva de sempre
Com en tots els casos anteriors, l'argument de la defensa de Trump no és desmuntar un a un els arguments de l'acusació sinó presentar-se com a la gran víctima del sistema, repetir que ell no ha fet res mal fet i que tot plegat és una conspiració dels demòcrates i la justícia per treure-se'l de sobre de mala manera.
Tant se val si s'acumulen les proves en contra seva, si hi ha evidències comprometedores o si una anàlisi objectiva dels fets el deixa, aparentment, en una posició incòmoda. Aquest dimarts, quan va tornar dels jutjats, i en un discurs ple de falsedats com prova el "New York Times", va afirmar davant els seus seguidors.
"Quina cosa més trista, veure un president corrupte fent arrestar el seu principal rival polític amb càrrecs falsos per delictes que ell i altres presidents també haurien comès i enmig d'un procés electoral"
En els dos impeachments, la tàctica de la caça de bruixes li va funcionar; veurem si quan la sentència depèn de la justícia ordinària i d'un jurat popular, i no dels seus senadors, té la mateixa sort.
La campanya i les dilacions com a millor escut
Imaginem que Trump i el seu equip legal són conscients de la gravetat dels 37 càrrecs que se li imputen i de les probabilitats elevades d'una condemna, que podria sumar dècades de presó. D'aquí que, probablement, la millor tàctica política per ell sigui jugar la carta de la "persecució política" en la seva campanya, escampar el missatge de la necessitat de "netejar el sistema corrupte i injust" i repetir el lema que aquí no se l'està atacant a ell, sinó a tots els seus seguidors en un moment de terrible declivi pels grans EUA.
"Jo soc l'únic que s'interposa entre ells i vosaltres, per això volen acabar amb mi" repeteix el líder populista.
Legalment, el que li convindria més és allargar al màxim els processos legals, aconseguir endarrerir l'inici dels judicis, idealment fins a les eleccions ja que si acabés sent el candidat republicà, eventualment, un jutge podria decidir que no es donen les condicions de serenitat per fer un judici amb condicions i el podria suspendre fins a conèixer els resultats.
El somni de Trump és que tornar a ser president i llavors, encara que se'l condemnés, ell mateix es podria perdonar ja que la Constitució contempla aquesta remota possibilitat i no impedeix a un convicte ocupar el Despatx Oval (bàsicament perquè els redactors de la carta magna mai van pensar que es podria donar aquest supòsit).
El més probable, però, és que almenys algun dels judicis li coincideixi de ple amb la campanya de les primàries republicanes que ara lidera clarament i que comença el febrer. Si pel mig aconseguís una absolució, seria un gran triomf i si se'l condemnés, sempre podria apel·lar la decisió i guanyaria, de nou, uns quants mesos.
Pensem, a més, que encara poden processar l'expresident aviat per dos casos més: per haver pressionat alts càrrecs de l'estat de Geòrgia perquè manipulessin el resultat de les eleccions i, a escala federal, pel seu paper en l'assalt al Capitoli.
És a dir, d'aquí a un any Trump pot tenir perfectament quatre processos en marxa amb els judicis respectius oberts o a punt de fer-ho. Una campanya explosiva.
El compromès paper del partit republicà
En un altre moment de la història, si un aspirant a la nominació d'un dels dos partits nord-americans estigués immers en batalles judicials com les de Trump no tindria cap mena de possibilitat de guanyar unes primàries i la resta de rivals se li tirarien a jugular. Però el partit republicà, de facto, s'ha convertit en partit de Trump i molt pocs gosen criticar-lo obertament, ni tan sols davant la greu imputació federal d'ahir.
Ni Ron Desantis, ni Mike Pence, segons i tercer en els sondejos, l'han volgut atacar de cara i més aviat l'han defensat amb la boca petita, parlant de sistema de justícia corromput, d'injustícia, de persecució política. El mateix han fet la majoria de senadors o congressistes que s'han volgut pronunciar: "aquí hi ha una doble vara de mesurar" o "no podem confiar en la justícia", diuen.
Només aspirants amb l'1% o el 2% de suport com el senador Tim Scott o l'exgovernador de Nova Jersey Chris Christie han criticat el comportament de l'expresident.
Per què es produeix aquesta reacció? Crec que bàsicament per la por, por a enfrontar-se al líder absolut, por a quedar defenestrat, por a perdre el suport de les bases més entusiastes i mobilitzades, que són les trumpistes, por a eventualment tenir opcions de guanyar les primàries i haver de recórrer a aquests electors o a haver buscat el suport d'un Trump molt rancorós.
La jutgessa i el jurat, l'última carta de Trump
Donar políticament enterrat a Donald Trump és un error habitual. L'expresident ha demostrat que té més vides polítiques que un gat i està a prova d'escàndols. Tot i això, els 37 càrrecs que afronta a Florida són molt seriosos i com va dir el seu exsecretari de Justícia, William Barr, l'acte processament és molt sòlid i Trump "està rostit".
Però el magnat encara podria tenir un parell d'asos a la màniga. El primer, la jutgessa a qui li ha caigut el cas és Aileen M. Cannon que va ser nomenada pel mateix Trump i a qui un tribunal d'apel·lacions va criticar durament per haver perjudicat la investigació que l'FBI feia del mateix cas.
És d'esperar que Cannon mantingui l'equidistància que se li suposa; però, eventualment, podria ajudar l'acusat en el procés judicial, per exemple, dilatant els tempos.
El responsable d'absoldre o sentenciar Trump no serà la jutgessa sinó un jurat de 12 ciutadans de Florida. De nou, se'ls suposa que s'han de comportar de forma exemplar i equànime, però fa falta que tots 12 coincideixin en el veredicte de culpabilitat; només que un d'ells s'hi oposi, Trump seria declarat innocent.
L'expresident ha guanyat dos cops les eleccions a Florida i té una àmplia base de simpatitzants.
Es podria donar el cas que un membre del jurat fos un trumpista convençut i l'absolgués? Teòricament sí, però el fiscal tenia dues opcions alhora de presentar el processament: fer-ho a la capital federal de Washington DC o al lloc dels fets, a Florida.
El fiscal Jack Smith va triar Florida, conscient que era un terreny més favorable a l'expresident, però convençut que la seva acusació és tan sòlida que ni una jutgessa ni un jurat pro-Trump s'atreviran a pronunciar-se a favor del magnat.
- ARXIVAT A:
- Trump Estats Units Eleccions Estats Units