Caminar redueix el risc de mort, però no cal fer cas al mite de les 10.000 passes
Una campanya de màrqueting de fa 60 anys va introduir el mite de les 10.000 passes, que ha quedat com un sinònim d'exercici saludable
Com més passes es facin al dia més disminueix el risc de mort per qualsevol causa, però els beneficis ja es noten molt per sota de la popular quantitat de 10.000 passes. Més passes diàries redueixen més el risc, però fins a un nivell màxim que varia amb l'edat.
Ho conclou un equip internacional que ha analitzat 15 estudis fets a diferents continents. Encapçalat per Amanda E. Paluch, de la Universitat de Massachusetts Amherst, han publicat les seves conclusions a "The Lancet Publich Health".
L'article comença recordant la provada relació entre menor mortalitat per múltiples causes i l'exercici físic i reconeix que el nombre de passes diàries és una forma senzilla de mesurar aquesta activitat. Fer-ho ha esdevingut molt fàcil gràcies a dispositius diversos, però també s'arrossega una idea poc consistent:
"Malgrat que l'objectiu de 10.000 passes diàries està promoguda àmpliament com a òptima per a la salut general, no es basa en proves, sinó que té el seu origen en una campanya de màrqueting al Japó".
I com que, tal com expliquen, no hi ha unes directrius acceptades pels experts en salut, els autors han volgut revisar els estudis existents per trobar un consens sobre el nombre de passes adequats per reduir la mortalitat.
L'origen: un eslògan de fa 60 anys
D'entrada, tot i que l'estudi no hi aprofundeix, és cert que la quantitat de 10.000 passes no té base científica sinó publicitària. Va ser l'empresa japonesa Yamasa la que, aprofitant l'impacte dels Jocs Olímpics de Tòquio del 1964, va treure al mercat el primer podòmetre portàtil.
Li va posar el nom de "manpo-kei", que en japonès vol dir "mesurador de 10.000 passes". Probablement va triar una xifra elevada i rodona, que signifiqués un objectiu no fàcil, però sí assolible. A més, l'ideograma que significa 10.000 pot recordar una persona caminant.
D'estudis que demostressin la validesa de les 10.000 passes necessàries no n'hi havia. I quan se'n van fer, simplement concloïen que 10.000 eren més beneficioses per perdre pes, per exemple, que 5.000. Però no s'havia investigat si 8.000 o 9.000 o 11.000 tenien el mateix efecte.
Varia segons l'edat, entre altres
Els autors d'aquesta recerca han identificat 15 estudis, dels quals set han estat publicats i vuit, no. Estan fets entre el 1999 i el 2018 i en total inclouen 47.471 participants adults.
Un cop analitzats, han vist que el risc de mortalitat per als adults de 60 anys o més disminueix com més passes es fan al dia, però fins a un màxim entre 6.000 i 8.000. I per als més joves de 60 anys, el risc de mort disminueix fins a les 8.000-10.000 passes diàries.
La conclusió dels autors és que els beneficis de caminar, especialment per a la gent de més edat, es poden veure a nivells molt per sota de les 10.000 passes. Caminar més disminueix el risc, però fins a un límit que depèn, entre altres característiques, de l'edat. Més enllà ja no augmenta més el benefici.
També afirmen que els estudis analitzats son observacionals, és a dir, només tenen en compte aquesta relació directa entre mortalitat i nombre de passes, però no entren en factors que hi puguin influir.
En tot cas, consideren que el seu treball pot ajudar a establir unes directrius per promoure l'activitat física. I, sobretot, elimina l'obsessió per arribar cada dia a les 10.000 passes.
- ARXIVAT A:
- SalutRecerca científica