Campanya a la xarxa per no cobrir les rodes de premsa en què els polítics no acceptin preguntes
L'efecte viral de la xarxa s'uneix de nou a les campanyes de pressió, en aquest cas amb l'objectiu que els partits polítics modifiquin les actituds i relacions amb els periodistes a l'hora de tractar la informació política. Tot ha començat amb el #sinpreguntasnocobertura, i la seva versió catalana #sensepreguntescapcobertura, on diversos periodistes han iniciat una campanya per tal d'exigir la llibertat d'informació i la possibilitat de fer preguntes durant tots els actes polítics. I tal com descriu el "hashtag", si no s'admeten preguntes, no s'informarà de l'acte.
Periodistes de la SER, de RNE i d'altres mitjans espanyols, un cop s'han adherit formalment a la campanya, i fins i tot s'han compromès a il·lustrar el moviment de la xarxa en la portada escrita aquest diumenge, s'han dirigit directament al PSOE i al PP, que ja han emès respostes via tuits, tot i que encara no han satisfet totes les preguntes dels periodistes.
Per part del PSOE, ha respost Carlos Hernández, encarregat de la comunicació del partit, i ha assegurat que ells sempre accepten preguntes a la seu estatal del carrer Ferraz, tot i que no ha especificat que no parlava en "nom de tots". El PP, des del Twitter oficial del partit, ha respost directament als periodistes que els qüestionaven, assegurant que "en totes les rodes de premsa que fan a Gènova sempre responen als periodistes", i han valorat la importància de les preguntes durant les rodes de premsa, posant d'exemple les compareixences setmanals de María Dolores de Cospedal.
Aquestes respostes, però, sembla que no han satisfet del tot els periodistes, que han demanat que no sigui "cada dimarts" ni "normalment", sinó que ha de ser "sempre", i han volgut estendre el diàleg amb el partit i a tots els càrrecs d'aquest, en totes les ocasions i no només a alguns candidats. El PP, però, via Twitter, encara no ha respost una pregunta sobre quant temps fa que Rajoy no fa una roda de premsa o accepta preguntes.
Molts dels tuitaires destaquen la importància del moviment generat a la xarxa, però recorden que l'important no és esdevenir "trending topic", sinó que cal continuïtat i un canvi d'actitud, no només "tuits des del sofà".
Els polítics catalans també s'uneixen
Periodistes catalans també s'han unit a la iniciativa amb #sensepreguntescapcobertura, i han començat a difondre el missatge a partits i polítics catalans. Així, des del Twitter del 3cat24 s'ha llençat la pregunta a alguns dels polítics més actius a la xarxa per començar un diàleg entre tots i el primer que hi ha respost ha estat Ernest Benach, que ha confirmat així la seva "adhesió convençuda". Xavier Trias també ho ha fet, assegurant que "sempre fem compareixences obertes a preguntes", i ha demanat reciprocitat amb la "màxima transparència" a la premsa en les seves informacions. Altres partits també s'han unit al debat, com Unitat per Barcelona i membres d'ICV.
Alguns periodistes com Júlia Otero també animen a estendre el debat fora el col·lectiu i insta tots els ciutadans a participar i sumar-se a la difusió d'aquesta iniciativa. Alguns ja ho estan agraint...
El poder de la xarxa
Un cop més, usuaris de les xarxes socials, lectors, polítics i periodistes experimenten amb les noves eines de comunicació per intentar canviar les coses. Fent-ne ús, aprenent noves formes de comunicació i tastant el poder i la rapidesa amb què s'estenen els nous gestos.
De mica en mica, les noves manifestacions virtuals canvien la manera de protestar, trenquen fronteres temporals i geogràfiques i inicien una pressió pública i molt visual per canviar actituds. D'aquesta manera, i arran d'aquesta nova iniciativa, hi ha qui ja demana que "s'estengui a d'altres àmbits, fora de la informació política".
Per part del PSOE, ha respost Carlos Hernández, encarregat de la comunicació del partit, i ha assegurat que ells sempre accepten preguntes a la seu estatal del carrer Ferraz, tot i que no ha especificat que no parlava en "nom de tots". El PP, des del Twitter oficial del partit, ha respost directament als periodistes que els qüestionaven, assegurant que "en totes les rodes de premsa que fan a Gènova sempre responen als periodistes", i han valorat la importància de les preguntes durant les rodes de premsa, posant d'exemple les compareixences setmanals de María Dolores de Cospedal.
Aquestes respostes, però, sembla que no han satisfet del tot els periodistes, que han demanat que no sigui "cada dimarts" ni "normalment", sinó que ha de ser "sempre", i han volgut estendre el diàleg amb el partit i a tots els càrrecs d'aquest, en totes les ocasions i no només a alguns candidats. El PP, però, via Twitter, encara no ha respost una pregunta sobre quant temps fa que Rajoy no fa una roda de premsa o accepta preguntes.
Molts dels tuitaires destaquen la importància del moviment generat a la xarxa, però recorden que l'important no és esdevenir "trending topic", sinó que cal continuïtat i un canvi d'actitud, no només "tuits des del sofà".
Els polítics catalans també s'uneixen
Periodistes catalans també s'han unit a la iniciativa amb #sensepreguntescapcobertura, i han començat a difondre el missatge a partits i polítics catalans. Així, des del Twitter del 3cat24 s'ha llençat la pregunta a alguns dels polítics més actius a la xarxa per començar un diàleg entre tots i el primer que hi ha respost ha estat Ernest Benach, que ha confirmat així la seva "adhesió convençuda". Xavier Trias també ho ha fet, assegurant que "sempre fem compareixences obertes a preguntes", i ha demanat reciprocitat amb la "màxima transparència" a la premsa en les seves informacions. Altres partits també s'han unit al debat, com Unitat per Barcelona i membres d'ICV.
Alguns periodistes com Júlia Otero també animen a estendre el debat fora el col·lectiu i insta tots els ciutadans a participar i sumar-se a la difusió d'aquesta iniciativa. Alguns ja ho estan agraint...
El poder de la xarxa
Un cop més, usuaris de les xarxes socials, lectors, polítics i periodistes experimenten amb les noves eines de comunicació per intentar canviar les coses. Fent-ne ús, aprenent noves formes de comunicació i tastant el poder i la rapidesa amb què s'estenen els nous gestos.
De mica en mica, les noves manifestacions virtuals canvien la manera de protestar, trenquen fronteres temporals i geogràfiques i inicien una pressió pública i molt visual per canviar actituds. D'aquesta manera, i arran d'aquesta nova iniciativa, hi ha qui ja demana que "s'estengui a d'altres àmbits, fora de la informació política".
