Campanya per defensar els drets socials i aturar l'avanç de l'extrema dreta a les urnes
La Taula del Tercer Sector i les entitats LGTBI demanen que tothom vagi a votar malgrat la desafecció política, sobretot els joves, per protegir drets i llibertats que han costat molt d'assolir
Les entitats socials i els col·lectius LGTBI de Catalunya fan una crida a la mobilització de l'electorat perquè ningú es quedi a casa el pròxim 23 de juliol, sobretot els joves, encara que no creguin en la política. Consideren que les pròximes eleccions al Congrés hi ha en joc molts drets i llibertats conquerits fins ara, que es donen per descomptats però que podrien perdre's, asseguren, amb l'avanç de l'extrema dreta.
Entre els drets que veuen amenaçats destaquen el dret a una sanitat pública universal; a l'avortament; tots els drets sexuals i reproductius; el dret a una mort digna; a la igualtat de tracte i no discriminació; a la igualtat real i efectiva del col·lectiu LGTBI; a la residència i el treball per a les persones d'origen estranger; o a l'habitatge, que ara inclou mesures per dificultar el desnonament de persones en situació de vulnerabilitat.
Per això, la Taula del Tercer Sector --que representa 3.000 entitats socials catalanes que treballen en la defensa dels drets i llibertats personals i col·lectius, de la inclusió i la cohesió social-- i la Federació Plataforma d'Entitats LGTBI de Catalunya han posat en marxa una campanya, sota l'eslògan "Atura el retrocés, vota pels teus drets" per mobilitzar el vot el pròxim 23J en defensa dels drets socials conquerits.
Aquest divendres comença oficialment la campanya electoral per a les eleccions generals del 23J, uns comicis avançats per Pedro Sánchez després de la desfeta del PSOE en les eleccions municipals i d'algunes comunitats autònomes del passat 28 de maig.
Front comú contra l'avanç de l'extrema dreta
Les entitats alerten sobre el risc que representa "un possible canvi de cicle cap a un govern integrat per l'extrema dreta" i per això fan una crida a no caure en l'abstenció malgrat "la desafecció ciutadana i la desconfiança en l'acció política", el marc ideal, alerten, per al creixement dels populismes i els discursos d'odi.
Per això demanen "un front comú" que s'oposi fermament "als discursos d'odi i les seves conseqüències en forma de discriminació, prejudicis i rebuig cap a la diversitat".
La crida va dirigida a la societat cívica en general i a la joventut en particular, a qui demana més implicació en les lluites socials compartides. També a les administracions i agents socials, econòmics i culturals, a qui demana treballar conjuntament per aturar aquests discursos i defensar els drets conquerits fins ara.
Per Francina Alsina i Manuel Peinado, representants del Tercer Sector i del col·lectiu LGTBI de Catalunya, respectivament, "els vots del 23 de juliol són totalment rellevants i decisius per no perdre drets i llibertats fonamentals i per no viure en societats governades per l'odi i les mentides".
Les entitats no demanen el vot per a cap grup polític en concret, però sí per a opcions que no discriminin ningú ni vulguin treure drets socials a la ciutadania:
"És important votar opcions polítiques que apostin per guanyar drets, no per perdre'ls, i que assegurin que tothom viu en unes condicions dignes."
Ara com ara, afegeixen, "gràcies a l'avanç de drets socials, podem començar a viure i imaginar una societat on cadascú té la llibertat de ser com és, de decidir sobre la seva vida i el seu cos i de viure en pau, convivència i respecte, lluny dels discursos populistes que fomenten el masclisme, el racisme, la xenofòbia, l'LGTBI-fòbia i l'aporofòbia, entre d'altres".
Auge d'actituds masclistes i retorn de la censura
Les dues plataformes creuen que hi ha en joc drets que s'han hagut de batallar durant anys, com el dret a viure lliure de violències masclistes, el d'igualtat de tracte o el de no discriminació de les persones LGTBIQA+, uns drets que ja s'estan veient amenaçats, alerten, tant a casa nostra com a Europa i a molts països occidentals amb l'entrada de l'extrema dreta en algunes administracions.
Com a exemples d'aquest "canvi de cicle" que comença a qüestionar drets adquirits posen la lona de grans dimensions que Vox va instal·lar a la façana d'un cèntric edifici de Madrid fins que la Junta Electoral els la va fer retirar --que mostra una mà llençant a la paperera la bandera LGTBI, el logotip del moviment feminista, el del canvi climàtic o una estelada, entre d'altres-- o la censura de la versió teatral de l'obra feminista "Orlando", de Virginia Wolf, a Valdemorillo. També els acords assolits per l'extrema dreta en alguns municipis per treure les banderes LGTBI dels edificis públics o eliminar les concentracions contra la violència masclista.
De fet, el món de la cultura ha començat a organitzar-se per denunciar la censura d'espectacles en ajuntaments governats per PP i Vox i ha llançat una campanya a les xarxes socials reclamant la protecció dels drets fonamentals. A Santa Cruz de Bezana, a Cantàbria, governat per PP i Vox, per exemple, s'ha censurat la pel·lícula "Lightyear", on surt un petó lèsbic, i s'ha retirat de la programació de cinema d'estiu.
A internet, la campanya també inclou accions a les xarxes socials amb influenciadors reconeguts per la defensa dels drets de la ciutadania, així com la distribució de flyers digitals i ventalls amb el missatge d'alerta contra el retrocés de drets, sobretot dels de les dones, el col·lectiu LGTBI, les persones d'origen estranger, les racialitzades o les que estan en situació de vulnerabilitat.
La campanya també s'emmarca en la celebració del mes de l'Orgull a les diferents ciutats catalanes, on es vol implicar el col·lectiu, els partits, les famílies i tota la ciutadania.
