Campanya per potenciar l'ús del català a la justícia, que està sota mínims

Ho va anunciar, amb polèmica inclosa per fer-ho en castellà, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, en una compareixença al Parlament. L'ús del català en l'àmbit judicial, d'un 7%, és "manifestament deficitari" i "certament desolador".

Ara, la presentació de la diagnosi i elaboració del Pla de Foment de l'Ús del Català presentat pel Departament de Justícia ho corrobora amb dades. Només un 6,2% de les demandes inicials presentades es fa en català.

Aquesta xifra representa un descens molt considerable respecte del 2005, en què es va assolir un 20,1% i confirma la tendència a la baixa dels registres en anys més propers: 14,5% (2010) i 7,4% (2020).  

Per àmbits territorials, a Girona és on es fa més ús del català (13,1% de les demandes presentades), seguit de Lleida (12,5%) i les Terres de l'Ebre (7,2%).

A Barcelona ciutat, el percentatge és del 4,2%, --6,3% a la resta de la província-- mentre que a Tarragona només es redacten en català un 3,5% dels documents.

La resposta dels òrgans judicials es decanta majoritàriament pel castellà, quan l'opció lingüística per adreçar-se a la justícia és en català. Així, un 81,3% de les resolucions notificades es fan castellà.

"Topar" amb el castellà

Només travessar les portes de qualsevol jutjat l'ús del català és mínim, tot i que la llei permet poder triar en quina llengua es vol ser atès. Ho confirmen diversos advocats. "Encara hi ha un costum de fer servir més el castellà", apunta Abel López.

Corrobora aquesta dinàmica Elisabeth Hernández, que assegurant que "si el jutge o la jutgessa no parla habitualment català, la vista se celebra en castellà". Encara més, Marta Montfort Martí explica que el canvi de llengua és automàtic:

"Arribes al taulell per veure qui és el teu detingut del dia i... 'letrada aquí tiene su lista'."  

La realitat no és gaire diferent per als procuradors i procuradores com Montse Montal: "Encara que la presentis en català, no sempre la tramitació del procediment es fa en el mateix idioma", ni tampoc per a les persones que s'adrecen a l'administració de justícia: "He demanat informació a diversos llocs i en tots se m'han dirigit en castellà, tot i que jo parlava en català", relata Oriol Puig.  

La consellera de Justícia considera que la situació és injusta i cal revertir-la:

Lourdes Ciuró: "Tenim el dret a poder utilitzar el català de forma normal. Alguna cosa falla si el 81% dels ciutadans veuen vulnerat aquest dret. Si no garantim el dret a l'elecció lingüística, no garantim el dret a tutela judicial efectiva."

La judicatura i el coneixement del català

Pels jutges saber el català no és obligatori. Només es considera un mèrit si tenen un certificat de grau intermedi B2. Un nivell de català inferior que l'assolit pels estudiants en acabar l'ESO.

Una dada prou significativa que s'obté del mateix Departament és que, en el programa de foment del català entre els integrants del torn d'ofici, només hi ha inscrit un 16% del personal adscrit a l'administració. Una iniciativa que comporta un complement econòmic de 20 euros.

De cara a millorar la situació, Justícia ha elaborat un estudi que representa una fotografia de l'estat del coneixement del català a l'Administració de Justícia.  

Malgrat la manca d'informació, Maria del Prado, membre de l'associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia, respecte als magistrats que venen a exercir a Catalunya, exposa que "durant l'escola judicial ja se'ls obliga a tenir un nivell mínim d'anglès".

Tenint en compte aquesta situació, opina que es podria aprofitar per "exigir-los un nivell mínim de llengües oficials, si és que volen estar destinats en alguna comunitat autònoma amb llengua pròpia".

Una de les mesures previstes per revertir aquesta situació, sobretot per als usuaris, és la creació d'un web de queixes al qual poder accedir amb un codi QR visible a tots els jutjats.

En aquest espai virtual podran denunciar si s'han vulnerat els seus drets lingüístics. Per exemple, quan s'ha demanat un procediment judicial en català, però el jutjat el segueix en castellà.

Campanya per incrementar l'ús del català

Davant del descens desmesurat de l'ús del català, aquest dijous la Generalitat ha posat en marxa una campanya per incentivar que jutges, fiscals, advocats, funcionaris i usuaris facin servir-lo més als jutjats.

Aquesta campanya pel català en aquest àmbit també vol trencar inèrcies i capgirar la situació des de l'inici, o sigui, des del moment en què es presenta un escrit al jutjat.

El panorama lingüístic és tan preocupant que es vol revertir, alhora, amb un pla complementat amb actuacions concretes més enllà dels jutjats. El Pla de Foment de l'ús del Català s'articularà segons sis eixos bàsics.

En primer lloc, el govern s'ha proposat que el català sigui la llengua del Departament de Justícia i dels serveis que ofereix. La segona fita és troncal, l'increment de la presència de la llengua catalana a l'Administració de justícia.

Com en tots els àmbits de l'ús social, un tercer eix és convertir el català en una llengua per als professionals del futur i també per als del present. La llengua també ha de ser una eina d'integració social en seu judicial.

La Generalitat treballarà per adquirir un compromís ampli, tant europeu com a escala de l'Estat, per garantir els drets lingüístics de la ciutadania pel que fa al català.