Camprodon busca gent jove per mantenir viu el cinema centenari: "Tenim vocació de cine"
El Casal Camprodoní, responsable d'aquest espai, té centenars de socis, però la majoria superen els 50 anys
No hi ha passeig de la fama ni s'hi reparteixen estatuetes. 10.000 quilòmetres i uns quants fusos horaris els separen, però, aquests dies, Hollywood i Camprodon han estat més a prop que mai: els uneix la passió pel cinema.
Aquest municipi del Ripollès, de 2.400 habitants, conserva una sala de 400 butaques on s'hi programen les pel·lícules més recents, provinents de les grans distribuïdores. Ara han engegat una campanya per captar nous socis i públic més jove, una de les claus per donar continuïtat a aquest projecte històric.
Una sala històrica
El Casal Camprodoní és l'entitat sense ànim de lucre que gestiona aquesta sala, un dels cinemes més antics de Catalunya. Les primeres projeccions es van fer l'any 1907, però el 1967 el local va patir un incendi i es van traslladar on és ara, a la plaça Doctor Robert.
Des d'aleshores, diverses generacions han pogut descobrir-hi centenars de films de tots els autors i gèneres. S'hi fan quatre sessions els caps de setmana -dues el dissabte i dues el diumenge- i també els dies festius. La temporada alta és l'agost, quan hi ha més turisme.
Actualment al Casal hi ha més de 600 socis, però els falta gent jove per garantir que el projecte pugui continuar viu en els propers anys, com destaca Neus Feliu, la tresorera de la junta del Casal:
"La mitjana d'edat és de 50 anys en amunt. I la gent que ve al cine i es preocupa per les pel·lícules noves són persones retirades, de 65 o 70 anys."
Des que han fet la crida, força gent s'hi ha apuntat, segons detalla la presidenta de la junta, Maria Claret:
"Molta gent ha respost perquè no volen, de cap manera, que es tanqui el cinema. És un bé per a Camprodon i un incentiu turístic."
Afició i ofici
La Neus i la Maria són dues apassionades del setè art. Diuen que tenen "entre setanta i setanta-deu anys" i la seva implicació en el projecte és total. Des de portar el dia a dia de les projeccions a barallar-se amb els grans noms de la indústria audiovisual. "Em passo els dilluns i els dimarts al matí al telèfon, intentant negociar. Negociar vol dir regatejar, ser comerciant de pel·lícules i conèixer representants de totes les distribuïdores", explica la Maria.
També cal estar atentes al finançament. Tenen una alarma al telèfon i, cada matí, quan surten les subvencions -del departament que sigui-, miren si s'hi poden acollir. "Ens hem bellugat a nivell mundial", apunten.
Aquesta és una sala que fa uns anys va apostar per la digitalització i s'hi poden veure les grans novetats del moment, com la flamant guanyadora d'aquesta última nit dels Oscars.
"Vam fer "Oppenheimer", però "La societat de la neu" no l'hem feta perquè Netflix ens va trepitjar el terreny i perquè valia massa diners", sentencien. Tot i així, la seva experiència els fa mantenir viva l'esperança: "Com que no li han donat l'Oscar, tenim més possibilitats de poder-la fer."
Preservar el llegat
Tant la Neus com la Maria i també la resta de la junta actual estan disposades a ensenyar com es porta el cinema a qui vulgui unir-se al projecte. Disposades a facilitar el relleu a un nou equip que tingui la mateixa passió que elles:
"Parlem amb els mitjans, però també enganxem cartells. Ens és igual fer qualsevol cosa mentre el cine vagi bé. Tenim vocació de cine. "
Per fer-se soci del Casal Camprodoní s'han de pagar 30 euros l'any i, amb el carnet, l'entrada del cinema val la meitat, 3,20 euros.
- ARXIVAT A:
- Cinema