Can Ricart continua esperant el Campus de les Arts, ara pendent dels fons europeus

Fa dos anys que la Universitat de Barcelona va presentar el projecte del Campus de les Arts per ubicar-lo en l'antic conjunt industrial de Can Ricart, en un espai de 6.800 metres quadrats cedits per l'Ajuntament de Barcelona. L'espai inclou alguns dels edificis amb més valor històric i patrimonial i la rehabilitació de les naus és un dels objectius de la cessió, acordada l'any 2015.

Entre els objectius del Campus de les Arts, liderat per la Universitat de Barcelona i que implica tots els centres d'educació artística universitària o superior de Catalunya, hi ha crear un nou espai que permeti enfortir l'educació artística de nivell superior.

El Campus vol impulsar la col·laboració entre els 19 centres d'ensenyament on s'imparteixen estudis de belles arts, disseny, música, dansa, cinema i conservació i restauració, que sumen actualment uns 8.000 estudiants. Es tracta de compartir recursos i fer activitats conjuntes, i fomentar els estudis de tercer cicle, màster i doctorat. A més de potenciar la recerca artística i la transferència de coneixement i formar professorat d'ensenyaments artístics de tots els nivells.

Les institucions que l'impulsen han escenificat el seu ferm compromís amb el projecte en un acte, divendres, a la Universitat de Barcelona en què han signat un acord marc. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i els dinou centres i set universitats que imparteixen ensenyaments artístics superiors a Catalunya han ratificat el seu ple suport.

Cal trobar el finançament

Calen entre 14 milions i 18 milions d'euros per finançar les obres, i ara tot depèn de rebre els fons Next Generation de la Unió Europea. De moment, la UB ha convocat un concurs d'arquitectes per redactar un avantprojecte. Les institucions implicades han expressat la seva confiança que el projecte anirà endavant.

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, explica que tenen una idea robusta i potent de futur: "Comencem a caminar, no en les idees, sinó en el desenvolupament d'un projecte". Assegura que la proposta serà molt ben acollida en la distribució dels fons Next Generation."

Jordi Martí, tinent d'alcalde de Cultura, Educació i Ciència de l'Ajuntament de Barcelona, assegura que encara que no hi hagi fons europeus el projecte tirarà endavant: "No sé on trobarem el finançament, si els Next Generation es fixaran prou en la importància d'això, si ho haurem de trobar des d'un altre lloc, però estic convençut que això serà una realitat endavant, té tot el sentit."

Per la consellera d'Universitats, Gemma Geis, ja era hora que naixés "un projecte d'aquesta categoria".

13 anys sense aturar el deteriorament de Can Ricart

Fa 13 anys que l'antiga fàbrica tèxtil de Can Ricart, al Poblenou de Barcelona, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció patrimonial, com la Sagrada Família o la catedral de Barcelona.

El nucli històric de la fàbrica, dissenyat el 1853 per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet i ampliat per Josep Fontserè i Mestre, es va salvar després d'una llarga campanya protagonitzada per historiadors i entitats veïnals, sota el lema de "Salvem Can Ricart." Treballadors i veïns, i els col·lectius d'artistes que també hi treballaven, es van mobilitzar per parar els enderrocs, defensar les empreses i reivindicar la preservació del patrimoni. Va ser un període convuls en què també hi va haver ocupacions i incendis.

Per poder preservar el nucli històric del conjunt industrial i declarar-lo BCIN, la major part de l'edificabilitat permesa per la planificació en aquesta zona –inclosa en el pla del 22@– es va situar en l'entorn, dins els terrenys d'aquest sector –amb una superfície superior a quatre illes de l'Eixample– delimitat pels carrers d'Espronceda, Marroc, Bilbao i Perú. Bona part del conjunt era originàriament propietat dels descendents del fundador de la fàbrica, el marquès de Ricart, i actualment està en mans de cinc promotors privats.

Des que es va declarar BCIN, s'han anat succeint els projectes que preveien la rehabilitació de les naus, des de la Casa de les Llengües al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, el 2015, ja impulsat per la UB, que no va anar endavant per falta de finançament. Amb el pas dels anys les naus, abandonades, es deterioren.

La construcció reprèn a tot ritme en el 22@

Després d'anys d'aturada per la crisi, ara la construcció en les zones de titularitat privada va a tot ritme. El més avançat és One Parc Central, un edifici d'oficines de dotze plantes i 52 metres d'altura al carrer Marroc.

Es preveu que estarà enllestit el quart trimestre del 2022. Ja s'han posat a la venda 20.500 metres quadrats d'oficines de luxe i zones comuns, amb 7.800 metre quadrats en tres plantes més sota terra. En totes les altures, les oficines disposaran de terrasses amb grans vistes sobre el Parc Central del Poblenou. La mateixa promotora, Dos Puntos Asset Management, comença les obres d'una segona torre d'oficines al carrer Bilbao.

Al voltant de Can Ricart s'aixequen o estan en projecte més edificis d'oficines, habitatges, usos hotelers i comercials, com els que es construeixen en els antics terrenys de la fàbrica Frigo.

El conjunt patrimonial, l'assignatura pendent

Enmig de tota aquesta activitat constructiva, queda pendent una solució per rehabilitar les naus en la part del conjunt patrimonial cedida per l'Ajuntament a la UB, que ara mateix passa per la creació del Campus de les Arts.

La fàbrica de creació Hangar funciona a Can Ricart des de fa uns 25 anys amb una intensa activitat artística multidisciplinària, abocada a la innovació i la recerca. Hi ha mantingut la seva presència a les naus històriques, fins i tot durant els moments més crítics de Can Ricart, i l'Ajuntament ha renovat 10 anys més la cessió de l'espai. El projecte del Campus de les Arts encaixa amb la filosofia del centre, pioner a Barcelona en la recerca artística.

L'Ajuntament de Barcelona avança amb la rehabilitació de la nau annexa. Han acabat els treballs en l'estructura externa de l'edifici i al llarg del 2022 es faran les obres de condicionament de l'interior perquè entri en funcionament el 2023. S'ha obert un procés participatiu. La nau se sumaria al Casal de Joves de Can Ricart, que dona aixopluc a molts col·lectius del Poblenou i que inclouen la Taula Eix Pere IV , molt activa a plantejar propostes ciutadanes, entre d'altres, per a les naus de Can Ricart.

Davant la lentitud amb què les administracions encaren el futur de Can Ricart, diverses associacions i entitats veïnals del Poblenou han organitzat debats, com la taula rodona que es va fer el 2019, amb participació de la Universitat, l'Ajuntament de Barcelona, els grups polítics municipals i les entitats que plantegen propostes alternatives. Reclamen una acció urgent per evitar el deteriorament, cada cop més visible, de les naus històriques i que l'Ajuntament de Barcelona avanci amb la restauració d'edificis com els que han d'acollir un equipament del MUHBA. Reivindiquen que si l'actual projecte del Campus de les Arts tampoc va endavant, que s'obri de seguida un procés participatiu per donar nous usos a les naus de Can Ricart.

A Barcelona s'han conservat tres grans conjunts industrials d'alt valor patrimonial, que en els últims anys estan trobant nous usos i mostrant el gran poder de transformació i l'adaptabilitat de l'arquitectura industrial: Can Batlló, a la Bordeta, l'antiga Fabra i Coats a Sant Andreu i Can Ricart al Poblenou, el més endarrerit.