Can Ricart, un conjunt patrimonial que llangueix enmig de la transformació del 22@

El districte 22@, al Poblenou, és la zona de major transformació urbana de Barcelona. Després d'anys al ralentí per la crisi, les operacions immobiliàries es multipliquen en àmbits que havien quedat sense desenvolupar, sobretot al nord de la Diagonal. Un exemple és el sector de Can Ricart que inclou un dels elements de patrimoni industrial més importants de la ciutat, amb el mateix nivell de catalogació que la Sagrada Família o la catedral de Barcelona.

Després de projectes frustrats com la Ciutat de les Llengües o el Parc de les Humanitats i les Ciències, l'antiga fàbrica està cada cop en pitjor estat, en contrast amb el dinamisme del sector privat.

Al voltant de les naus de la l'antiga fàbrica d'estampats tèxtils de Can Ricart, al Poblenou de Barcelona, va prenent forma un nou paisatge urbà. En aquest sector que equival a quatre hectàrees d'Eixample, dins el districte 22@ i al costat del Parc Central del Poblenou, diversos promotors privats treballen amb un ritme intens en la construcció de grans edificis.

En conjunt, hi haurà 70.000 metres quadrats d'oficines, més de 600 places d'allotjament entre un hotel i una residència d'estudiants, i dues promocions de lofts. La inversió total supera els 400 milions d'euros.

"Quan estigui tot acabat aquí hi haurà entre 10.000 i 12.000 persones cada dia treballant, i vivint als hotels i les residències d'estudiants."

Alfredo Laffitte Orti, conseller delegat de Dos Puntos Asset Management, una de les empreses promotores, assegura que és "un projecte molt central, molt estratègic per a la ciutat i per a les empreses que hi hem apostat".

Un conjunt històric en perill

Al mig, envoltat progressivament pels edificis en construcció, el temps sembla que s'hagi aturat a Can Ricart, un dels conjunts industrials més importants que s'han conservat a Barcelona, juntament amb Can Batlló, l'Escola Industrial i Fabra i Coats.

El maig de 2008, poc després de cessar l'activitat productiva, les naus històriques, de mitjans del segle XIX, es van catalogar com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), el màxim nivell de protecció patrimonial.

La catalogació es va aconseguir després que els estudis dels experts com Mercè Tatjer i Marta Urbiola van mostrar el gran valor històric i arquitectònic de can Ricart. Construïda a partir del 1853 pels arquitectes Josep Oriol i Bernadet i Josep Fontserè, va ser la primera gran fàbrica tèxtil de vapor del Poblenou.

També va ser decisiva la llarga mobilització de les entitats, com el Fòrum Ribera del Besòs, l'Associació de Veïns del Poblenou i d'altres, per impedir l'enderrocament del conjunt industrial, que es va convertir en el símbol principal de la lluita per la preservació del patrimoni i la memòria del treball.

Però 15 anys després, gran part de les naus segueixen sense tenir un ús i es deterioren.

El Campus de les Arts, un projecte ambiciós encara sense finançament

L'any 2015 l'Ajuntament de Barcelona, titular de la major part de les naus protegides, va cedir 6.800 metres quadrats a la Universitat de Barcelona, que hi vol crear la seu del Campus de les Arts.

Un projecte que aplega els 19 centres d'ensenyaments artístics superiors que hi ha a Catalunya -on s'imparteixen estudis de belles arts, disseny, música, dansa, cinema o conservació i restauració i que sumen uns 8.000 estudiants- i sis universitats.

El Campus de les Arts vol impulsar el treball conjunt i la recerca interdisciplinària i aplicada, homologar els estudis de tercer cicle: de màster, postgrau i doctorat; i impulsar la formació de professorat. Les conselleries de Recerca i Universitats i d'Educació han signat l'acord per impulsar el Campus.

El vicerector de Cultura i Patrimoni de la UB, Agustí Alcoberro, resumeix els objectius: "L'ensenyament superior artístic és una de les assignatures pendents de la universitat catalana. Tenim grans referents en la formació del cinema, el teatre, la música, la dansa... però sense que hi hagi realment transversalitat."

"L'objectiu no és que desapareguin les diferents institucions, escoles i facultats que ja hi són, sinó que tinguin un punt de trobada"

Actualment, un equip d'arquitectes està redactant els projectes bàsics i executiu, amb finançament de la conselleria de Recerca i Universitats. Però caldran més de 16 milions i mig d'euros per posar en marxa el Campus. Ja fa temps que la UB els ha demanat a fons europeus com el Feder o el PIREP (Programa d'impuls a la rehabilitació d'edificis públics), a través dels fons Next Generation UE; fins ara sense èxit. Però no hi renuncia i assegura que confia en tenir enllestit el projecte i també aconseguir els diners, en els pròxims sis mesos.

Mentrestant, el Campus de les Arts funciona a nivell institucional, elabora documents i fa activitats acadèmiques com un congrés i una trobada d'investigadors.

El vicerector de la UB puntualitza: "El problema és la ubicació física a Can Ricart, que requereix un finançament. Els espais industrials que no tenen un ús corren el perill d'una certa degradació; és un element més perquè pressionem des de la Universitat perquè surtin els capitals necessaris."

"Hem d'esperar que les administracions hi posin el coll i puguem sortir-nos-en aviat."

Alcoberro diu que es tracta d'un projecte en el qual "hi creiem de manera plena". La intenció, assegura, és que al setembre de 2026 a Can Ricart ja hi hagi aplicat aquest nou model, "com a mínim la seva arrencada".

Després d'una història de projectes públics fallits, com la Casa de les Llengües i el Parc de les Ciències i les Humanitats, diverses entitats del Poblenou veuen amb inquietud que la solució per poder rehabilitar Can Ricart, centrada des del 2019 en el Campus de les Arts, no arriba, i reclamen una intervenció urgent de les administracions.

Des de l'Observatori dels Barris del Poblenou, la historiadora de l'art i arquitecta tècnica Maribel Rosselló assenyala: "Sempre s'està esperant l'arribada d'aquests fons europeus, i anem allargant. I això no fa més que deteriorar més el conjunt."

"Cada vegada fa més difícil la rehabilitació."

"Aquí l'ajuntament hi té una responsabilitat important --afirma Rosselló-- a l'espera d'un manà que mai arriba, té això aturat i cada vegada està en pitjor estat, més degradat, amb les cobertes més caigudes."

Les promocions dels privats, en plena marxa

Sí que hi ha activitat en quatre de les edificacions incloses en la protecció patrimonial com a BCIN, que són de propietat privada.

Bonavista, l'empresa promotora, treballa en la rehabilitació per convertir aquestes naus, amb 2.500 metres quadrats, en 25 habitatges no convencionals, amb el nom de Can Ricart Lofts. Preveuen tenir-los acabats el juny de 2024.

L'obra, que dirigeix l'arquitecte Daniel Mòdol, haurà de respectar l'estructura i recuperar les façanes, obertures, cobertes i encavallades, per tornar-les a l'aspecte original del segle XIX.

Els habitatges s'adaptaran a les característiques de les naus, habilitant les sales d'estar en els espais de més dimensions i altura i amb patis que funcionen com a pous de llum. La inversió és d'uns 14 milions d'euros.

Al costat mateix avança la construcció d'una nova residència d'estudiants de 250 habitacions i capacitat per a 265 persones, que preveu que els usuaris siguin principalment estudiants universitaris d'altres països que estudien en els diversos centres de la zona. La previsió és que la residència, formada per dos edificis connectats, estigui llesta en el setembre de 2024.

El mercat d'oficines, en expansió

Els edificis d'oficines de luxe centren l'aposta de la iniciativa privada en l'entorn de Can Ricart, amb un total de 70.000 metres quadrats. El primer que s'ha enllestit, anomenat One Parc Central amb façana al carrer Marroc, dissenyat per l'equip d'arquitectes Batlle i Roig, té 12 plantes amb 2.000 m2 cada una, totes amb terrassa cap al parc central del Poblenou.

Ja hi ha dues plantes contractades i en poques setmanes hi entraran els primers llogaters, empreses tecnològiques i també convencionals.

L'empresa promotora, Dos Puntos Asset Management, que ha venut l'edifici a un fons d'inversió internacional, treballa en la construcció d'un segon edifici, el Two, amb façana al carrer Bilbao. En conjunt, fan una inversió d'uns uns 150 milions d'euros.

Alfredo Laffitte, conseller delegat de Dos Puntos Asset Management, resumeix l'estratègia: "Els solars es van comprar el 2017. Aquest primer edifici té més de 22.000 metres, el que farem després en té 23.000. Per tant, amb una sola transacció, consolidàvem uns 50.000 metres de promoció terciària al cor del 22@ amb una localització espectacular, immillorable. Tenim un edifici exempt, amb la Diagonal i el parc central al davant."

En el mateix sector hi va prenent forma un altre gran complex, Urbit, també propietat d'un fons d'inversió internacional, amb un total de 60.000 metres quadrats, que es preveu que estigui llest a finals de l'any.

Hi ha dos edificis d'oficines connectats, amb 25.700 m², amb amplies cobertes enjardinades i on es prioritza l'eficiència energètica. I un hotel de 52 metres d'altura, amb 185 habitacions i 350 places, que portarà la marca Marriott, un dels pocs hotels que s'estan construint en aquesta zona de la ciutat.

Aquests edificis són obra d'Artur Fuster de l'estudi d'arquitectes QID. Urbit també inclou la transformació de l'edifici principal de l'antiga fàbrica de gelats Frigo, reformat pels arquitectes MSA+A, on es crearà un conjunt de lofts, també amb terrasses, amb un total de 3.500 m2.

L'Ajuntament de Barcelona, que supervisa la urbanització de l'espai públic a l'entorn de Can Ricart, els darrers anys ha negociat amb els promotors, projecte per projecte, modificacions en les volumetries i el disseny per harmonitzar el conjunt i deixar espais lliures en les plantes baixes. L'objectiu, intentar evitar que l'edificabilitat permesa --concentrada en el perímetre per poder preservar les naus històriques-- ofegui el conjunt patrimonial. Però és un equilibri difícil.

Maribel Rosselló, de l'Observatori dels Barris de Poblenou, considera que Can Ricart quedarà gairebé invisible darrere les noves construccions: "Can Ricart en aquest moment esdevé una edificació fabril protegida dintre d'una illa gran en què s'ha construït tot el perímetre amb edificis alts."

"Queda un edifici industrial, que havia tingut una importància cabdal, ara fora d'escala, empetitit, estrangulat, banalitzat i minimitzat."

Per Rosselló, quedarà com un pati d'illa "que ni es veurà des de fora" i es perdrà la memòria del passat industrial del Poblenou.

Espais amb activitat a Can Ricart

La part pública de Can Ricart la formen un conjunt de naus, passatges i places. En diverses naus cedides per l'Ajuntament s'hi manté des de fa 25 anys l'activitat a la fàbrica de creació Hangar, amb la participació d'artistes d'arreu del món.

El Casal de Joves és en un edifici rehabilitat, també municipal, gestionat des del 2016 per la coordinadora d'entitats juvenils del Poblenou La Xemeneia, que acull diverses entitats com la Taula Eix Pere IV.

L'Ajuntament ha posat en marxa la rehabilitació de la Nau Annexa, a la plaça principal del conjunt de Can Ricart, llargament reclamada per les entitats del barri i que va ser un dels projectes seleccionats en els pressupostos participatius Decidim BCN, amb un pressupost d'un milió d'euros.

L'edifici, de dues plantes, va ser la casa del contramestre de la fàbrica i durant molts anys allotjava la cantina on hi anaven els treballadors.

Les obres d'estabilització de l'edifici han posat al descobert terres, estructures i canalitzacions dels inicis de la fàbrica. Ara s'està redactant el projecte per adequar la nau, amb 200 m2, i habilitar sales polivalents a l'interior, per destinar-les a usos comunitaris. Està previst que les obres començaran a la tardor i estaran enllestides en sis mesos.

Està pendent un projecte de l'Institut de Cultura de Barcelona per a la rehabilitació de dues naus de l'antic recinte industrial de Can Ricart, en l'eix del carrer Bolívia, on hi havia el sistema energètic que alimentava el conjunt fabril, format per la sala de la màquina de vapor i la sala de calderes.

La sala de la màquina de vapor, situada en una nau quadrada, va ser una de les primeres que es van instal·lar al barri del Poblenou arran de la seva industrialització i era el cor del sistema energètic de Can Ricart. Enfront hi ha la nau de la sala de calderes, formada per dos cossos amb cobertes a dues aigües, molt a prop de la xemeneia de la fàbrica.

L'objectiu és primer consolidar els dos edificis, els únics d'un sistema energètic de mitjans del segle XIX que s'han conservat al Poblenou, per fer-los visitables i després habilitar-los com a espai museogràfic.

Es manté el gran interrogant sobre les naus del nucli principal de Can Ricart cedides a la UB. L'Ajuntament de Barcelona afirma que encara veu de molt bon ull el projecte del Campus de les Arts i confia que vagi endavant. Només es planteja recuperar la plena propietat en el cas que la UB abandonés l'interès en el projecte.