Canvi climàtic: reduir les emissions a la meitat pot mitigar uns efectes que ja patim

Els efectes del canvi climàtic han arribat molt abans del que es pensava. Però som a temps de reduir les emissions de diòxid de carboni a la meitat el 2030 i estalviar bilions de dòlars.

Aquests són els dos missatges principals de l'informe "10 noves perspectives en la ciència del clima", presentat aquest dilluns a la conferència sobre canvi climàtic que se celebra a Katowice, Polònia. L'informe l'han elaborat Future Earth i Earth League, dues organitzacions internacionals que agrupen científics i institucions que treballen per la sostenibilitat.

L'informe afirma que molts fenòmens extrems, des d'onades de calor a sequeres extremes i fusió accelerada del gel antàrtic, s'estan produint molt abans del que s'havia previst i que estan lligats clarament al canvi climàtic. Aquests fenòmens augmentaran i seran més potents, i reduir a la meitat les emissions de CO2₂ és la forma d'estalviar vides i diners. I és tècnicament factible.

La presentació arriba poc després que s'hagi anunciat un augment d'emissions de CO₂ el 2017 i un nou pic històric en la concentració d'aquest gas a l'atmosfera. I amb previsions que el 2018 hagin tornat a augmentar. Això fa inajornables les accions, segons Johan Rockström, copresident de Future Earth i president d'Earth League:

"Les emissions han d'arribar a un pic el 2020. El món no pot permetre que la catàstrofe climàtica avanci quan totes les solucions per resoldre aquest repte estan davant nostre".

L'informe cita exemples concrets, com ara els incendis violents que han afectat els Estats Units i les inundacions que hi ha hagut a l'Àsia. Segons indiquen, fins ara hi podia haver certs dubtes sobre el paper del canvi climàtic en aquests fets, però els progressos en les observacions i en els models informàtics del clima ho demostren clarament.

També alerten sobre alguns processos que mostren la possibilitat d'arribar a un punt de no retorn, en què l'acceleració del canvi ja seria inevitable. Entre aquests hi ha la circulació de les grans masses d'aigua freda per l'oceà Atlàntic, que temperen el clima a bona part d'Europa, i la fusió de l'Antàrtida. També avisen que alguns sistemes, com les barreres de coral, poden arribar a un punt en què ja no sigui possible la seva recuperació.

Però també afirma, de manera contundent, que hi ha alternatives per fer front a aquests canvis. Segons Amy Luers, directora executiva de Future Earth, les investigacions més recents mostren que una transició cap a l'energia neta no és cara, es pot assolir i, de fet, ja està en camí:

"Però, per evitar la catàstrofe, hem d'accelerar el ritme i anar més enllà de l'energia. La recerca mostra clarament que hem de reduir a la meitat les emissions en tots els sectors econòmics la propera dècada, per tenir possibilitats d'evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica."

L'informe també destaca la diferència entre evitar que la temperatura mitjana del planeta pugi un grau i mig i no dos en relació amb l'era preindustrial. Aquest mig grau desacceleraria la fusió dels gels de l'Antàrtida i evitaria la inundació de terres on ara hi viuen cinc milions de persones.

Transformació tècnica i social

Per aconseguir-ho, els autors afirmen que es necessiten grans transformacions tècniques, però també socials. D'entrada, demanen que el canvi arribi a tots els sectors. Asseguren que en el sector de l'energia s'estan observant moviments cap a un model de baixes emissions. Però que hi ha hagut pocs avenços a reduir les emissions produïdes en edificis, transport, alimentació i indústria.

Sobre el consum d'aliments, demana, en línia amb altres informes, reduir el consum de carn, però també el de làctics. Abandonar el que anomena "dietes occidentals insanes" reduiria les emissions de gasos d'hivernacle i milloraria la salut.

També recorda la importància dels canvis en els usos del sòl, és a dir, la modificació dels ecosistemes naturals per l'activitat humana. Entre aquests hi ha la transformació de boscos en conreus o la urbanització de moltes àrees. Segons l'informe, entre 2007 i 2016, aquests canvis van provocar, de mitjana, l'emissió de 4.700 milions de tones anuals.

Això significa al voltant del 12% de les emissions totals. Potenciar els sistemes naturals ja permetria assolir un terç de la mitigació que es necessita entre ara i el 2030 per evitar un augment de més de dos graus de temperatura mitjana.

Combustibles fòssils subvencionats

Tot això també requereix mesures polítiques molt fermes. L'informe recorda que els combustibles fòssils tenen uns subsidis molt elevats, tot i que sovint es culpi les energies renovables de rebre massa ajuts. Els subsidis s'haurien de reduir, si bé cal fer-ho amb el mínim d 'efectes adversos, com ara que el preu més elevat d'alguns combustibles porti molta gent a fer servir carbó.

Els combustibles fòssils reben ajuts públics molt elevats, segons detallava el 2017 un informe de tècnics del Fons Monetari Internacional. Calculaven que el 2013 arribaven als 4,9 bilions de dòlars i que el 2015 havien augmentat a 5,3 bilions. Això era el 6,5% del PIB mundial.

Segons els autors d'aquest estudi, no hi ha només subsidis directes, sinó també molts altres que consisteixen a fer assumir a la societat els costos ambientals i sanitaris del seu ús. No tenir en compte els efectes sobre el canvi climàtic era responsable del 22% dels ajuts. No considerar la contaminació de l'aire significava el 46% i les externalitats -costos no inclosos en el preu- provocades pels vehicles, el 13%.

Els països i regions on els subsidis eren més elevats són, per aquest ordre, la Xina, els Estats Units, Rússia, la Unió Europa i l'Índia. Sense subsidis, les emissions haurien estat un 21% menys el 2013. Això hauria evitat un 55% de les morts degudes a la contaminació i hauria augmentat el benestar social en un 2,2% del PIB.

L'informe presentat aquest dilluns també afirma que les opcions per eliminar CO₂ de l'atmosfera són limitades. Segons l'IPCC, caldria retirar de l'atmosfera entre 100.000 i un bilió de tones de diòxid de carboni. Però capturar aquesta quantitat de CO₂ i guardar-lo en el subsòl tindria altres costos que perjudicarien el desenvolupament sostenible.

Finalment, incideix en el benefici per a milions de persones que significaria reduir ferits, malalts i morts degut a efectes del canvi climàtic.

L'informe de l'IPCC, sense declaració de suport

Poc abans que es presentés aquest estudi, es va produir un desacord en el suport a l'últim estudi de l'IPCC, presentat a l'octubre i en què s'afirmava que aturar el canvi climàtic és possible, però amb un esforç extraordinari i de tots els països. L'IPCC, el grup de l'ONU que elabora informes sobre canvi climàtic a partir de les recerques més recents i acceptades, reconeixia que l'augment experimentat fins ara en la temperatura mitjana, un grau, ja està tenint efectes palpables sobre el clima i els ecosistemes.

A Katowice, la pressió dels Estats Units i Rússia, amb el suport d'altres països, com Austràlia, va aconseguir frenar la declaració de "satisfacció" per l'informe. La proposta de dir simplement que "en prenien nota" va provocar que finalment no s'aprovés cap suport a l'informe.