Canvi d'hora: quin és l'impacte per a la salut i per què molts experts demanen abolir-lo

Aquesta matinada de diumenge s'ha recuperat l'horari d'hivern. Amb el canvi d'hora que es fa dues vegades a l'any sempre salten dues qüestions: si realment serveix per estalviar energia i si té un impacte negatiu en les persones.

Sobre el primer punt, es repeteix una dada: pot significar un estalvi de fins al 5%. El problema és que prové d'un informe elaborat el 2007 per l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia), que afegia que era així sempre que anés acompanyat d'un "comportament racional" i de l'ús de "tecnologies d'estalvi en il·luminació".

Les tecnologies d'estalvi han evolucionat molt i la seva implantació ha augmentat. Per tant, és molt probable que calgui refer els càlculs. Però a més, aquest "comportament racional" està condicionat pel canvi d'hàbits.

Un estudi publicat pels economistes nord-americans Alison Sexton i Timothy Beatty al Journal of Economic Behavior & Organization el novembre del 2014 afirma que no hi ha proves, almenys als Estats Units, que el canvi horari signifiqui un estalvi energètic, sinó que més aviat provoca un petit increment en el seu ús. I hi troben una possible causa:

"Hem trobat proves prudents que els individus desplacen les activitats potencialment intensives en energia al principi del dia, cosa que és consistent amb troballes anteriors sobre increment en l'ús d'energia."

Als Estats Units, els canvis d'horari es fan el segon diumenge de març i el primer diumenge de novembre, però diversos estats s'han acollit al que també permet la llei: no fer aquests canvis. Així ho han fet els estats d'Arizona i de Hawaii i altres territoris, com Puerto Rico, les illes Verges, les illes Mariana del Nord, Guam i la Samoa americana. Altres estats ho estan estudiant i s'hi podrien afegir.

Efectes sobre la salut

Pel que fa als efectes sobre la salut, l'ampli estudi que van publicar Investigadors de Chicago i d'Estocolm el juny del 2020 a PLoS Computational Biology repassa les proves de l'impacte del canvi horari en un gran nombre de malalties als Estats Units i a Suècia.

Per fer-ho, van utilitzar la IBM Watson Health MarketScan, una base de dades que inclou més de 150 milions de pacients dels Estats Units, amb informació anonimitzada sobre la seva salut, la seva productivitat i baixes laborals, ingressos hospitalaris i altres elements. Pel que fa a Suècia, van fer servir el registre nacional de pacients, que inclou més de nou milions de ciutadans d'aquell país.

Amb aquestes dades, els investigadors varen trobar quatre grans grups en què el risc es modificava de forma important: malalties cardiovasculars, lesions, trastorns mentals i de comportament i malalties relacionades amb el sistema immunitari. En la majoria dels casos, expliquen, hi havia un petit increment. Però en diverses malalties l'augment del risc era aproximadament d'un 10%.

Així, calculen que cada canvi horari està associat a efectes negatius en la salut en 150.000 persones als Estats Units i 880.000 a tot el món.

Fan notar que més de la quarta part de la població mundial està sotmesa a aquests canvis horaris i que això suposa un experiment que permet fer estudis sobre el paper d'aquest factor extern en la salut.

Les seves anàlisis, comenten, coincideixen amb les dades d'altres estudis, com els que revelen que el canvi horari augmenta el risc de malaltia cardíaca isquèmica en homes i dones de més de 60 anys o el d'accidents i lesions.

També observen un augment en trastorns mentals i de comportament, que associen amb un augment de l'ús de substàncies psicoactives entre els homes adults. L'efecte més important el veuen en homes d'entre 41 i 60 anys, tant als Estats Units com a Suècia.

Ho atribueixen al fet que, com afirmen diversos estudis, hi ha una relació entre les alteracions del ritme circadià i l'abús de substàncies. L'increment és d'un 9% en el canvi de primavera i del 12% quan es recupera l'horari d'hivern.

També observen un efecte positiu: disminueix el nombre d'algunes malalties infeccioses i immunes amb el canvi de la primavera. Ho expliquen perquè treure una hora de son suposa un estrès lleuger i a curt termini, que millora el sistema immunitari. A diferència dels canvis estressants a llarg termini, que tenen l'efecte contrari, l'estrès lleuger faria disminuir les infeccions urinàries, de pell i d'altres tipus.
 

L'efecte de l'exposició a la llum

Tot això fa que cada cop més experts recomanin acabar amb els canvis horaris. Així ho feia Beth Ann Malow, professora de Neurologia i Pediatria al Centre Mèdic de la Universitat Vanderbilt de Tennessee, en un article publicat al març a The Conversation.

A més considera ben establertes científicament les relacions entre el canvi d'horari i problemes com ictus, atacs de cor i trastorns de la son en adolescents.

També explica el diferent impacte que tenen els canvis de primavera i de tardor. Així, afirma que el canvi que es produeix ara a l'octubre -al novembre als Estats Units- és relativament benigne, però l'hora que s'avança a la primavera és més perjudicial per a l'organisme.

Això es pot deure, afegeix, al fet que l'exposició a la llum més aviat ens desperta i millora el nostre estat d'alerta, probablement perquè augmenta els nivells d'una hormona anomenada cortisol.

En canvi, si estem exposats a la llum fins més tard al vespre, això altera l'alliberament de melatonina, l'hormona que regula els cicles son/vigília. I com que a la pubertat la melatonina també se sol alliberar més tard, l'alteració del son pot ser més aguda en adolescents.

També destaca el paper de la geografia per explicar que no a tot arreu els efectes són iguals. Cita un estudi fet per investigadors de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, publicat l'agost del 2017 a Cancer Epidemioloy, Biomarkers & Prevention, que mostra un risc superior de càncer, dintre d'una mateixa zona horària, a la part oest, per la disrupció del ritme circadià.

Altres estudis mostren que a la part més occidental d'una mateixa zona també hi ha més casos d'obesitat, diabetis i malalties cardíaques, menys ingressos econòmics, de mitjana, per càpita i més despeses sanitàries. Tot això pot ser degut a una combinació d'alteracions en el son -els horaris laborals i acadèmics solen ser els mateixos a tota la zona horària- i en el ritme circadià.

Per tot això, la conclusió de la doctora Malow és ben clara:

"Crec que hauríem d'abolir l'horari d'estalvi d'energia i adoptar de forma permanent l'horari estàndard."