Cap dels rescatats de l'Aquarius té l'asil després d'un any d'arribar a València

Cap de les 629 persones que fa un any van arribar al port de València a bord del vaixell Aquarius ha obtingut l'asil a Espanya. Aquest dilluns fa un any del gest de Pedro Sánchez, una de les primeres decisions d'un acabat d'estrenar govern socialista, que va tenir gran ressò mediàtic i que un any després ha quedat diluït en la burocràcia.

Itàlia i Malta havien tancat els ports a l'Aquarius i València es va convertir en icona d'acollida. Sánchez va aprofitar per anunciar "una política migratòria més humanitària"

Aviat, però, l'estat espanyol canviaria de postura. Era la crisi del Madre Loreto.

No hi ha rescats a la Mediterrània

Un any després de la crisi de l'Aquarius, la Comissió d'Ajuda al Refugiat denuncia la imposició del tancament de fronteres. Ho ha explicat a TV3 Jaume Durà, coordinador de la Comissió d'Ajuda al Refugiat, CEAR, al País Valencià.

"La política Salvini s'ha imposat a Europa. El tancament de les fronteres, dels ports europeus s'ha imposat; els països no volen acollir i de fet no hi ha embarcacions fent salvament a la Mediterrània."

I constata que el procés de protecció efectiva és massa lent.

"A un any vista, no coneixem cap persona que hagi rebut protecció, i la immensa majoria d'ells tenen autorització temporal per poder treballar. Tenim por que aquesta resolució definitiva sigui denegatòria perquè podrien ser expulsats."

Dels 629 refugiats que van desembarcar fa un any, 371 estan pendents de la resolució de la seva sol·licitud d'asil. Si aquesta sol·licitud és denegada se'ls podrà expulsar del país o ingressar en un centre d'internament d'estrangers (CIE), a l'espera de l'expulsió.

El CEAR reclama un millor sistema d'acollida, més flexible i menys col·lapsat. Perquè l'actual és un sistema pensat per rebre entre 10.000 i 15.000 persones i aquest any hi podria haver més de 100.000 sol·licituds.

On són els refugiats de l'Aquarius

Actualment, dels refugiats de l'Aquarius, 480 estan repartits entre 14 comunitats autònomes, però la majoria continuen al País Valencià, on n'hi ha la meitat, 239 persones.

Dels 629 que van arribar, en un primer moment 608 van sol·licitar asil --537 eren majors d'edat i 71 eren menors--, però 300 ho van voler fer a França. Aquest país en va acceptar 80, que van ser traslladats.

De la resta, 549 persones van entrar en els programes d'acollida, mentre que 69 ho van rebutjar o no van continuar amb els tràmits. Per tant, actualment hi ha 419 persones en diversos programes d'acollida repartits a tot l'Estat, però la majoria continuen a València. Només a la província n'hi ha 200 d'acollits --139 adults i 61 menors no acompanyats--, més 19 a Alacant i 20 a Castelló.

50 persones, entre les 419 que hi ha acollides a l'estat espanyol, no consten com a sol·licitants d'asil.

El 17 de juny de l'any passat van desembarcar 629 persones a bord de tres vaixells --l'Aquarius, el Dattilo i l'Orione-- que els van donar suport en la travessa, després de setmanes al mar. 545 eren homes i 84 dones. D'aquests, 546 eren adult i 73 eren menors no acompanyats (MENAs), i 10 menors més venien amb algun familiar. La majoria, 191, provenien del Sudan, 143 de Nigèria i 54 d'Eritrea, i la resta eren de fins a 25 nacionalitats diferents.

A tots se'ls va concedir un permís d'estada extraordinari de 45 dies per raons humanitàries.

Però pocs dies després, als 60 rescatats pel vaixell d'Open Arms  només se'ls va concedir 30 dies i no 45, perquè segons Paloma Favieres, directora de Polítiques i Campanyes de l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR), "no complien cap dels cinc motius de persecució."

"Cal donar-los un altre tipus de resposta, qualsevol mena de protecció; si no és l'estatut de refugiat, un altre per raons humanitàries. La llei no defineix el que són raons humanitàries i queda a la discrecionalitat de les autoritats, però també va ser discrecional la decisió del govern, que va ser valent en aquell moment."

Els immigrants que esperen la resolució de la seva sol·licitud d'asil tenen dret a romandre a Espanya fins que es resolgui el seu expedient, a menys que siguin reclamats per un altre país de la Unió Europea o d'un Tribunal Penal Internacional. Si és positiva, s'obrirà un període d'integració d'entre 6 i 18 mesos acompanyats per una ONG. Si no, es podran iniciar els tràmits per a l'expulsió.