L'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos (EFE)
L'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos (EFE)

Cap vot per a Francisco Pérez de los Cobos per entrar al Tribunal d'Estrasburg

L'expresident del TC no va ser capaç de respondre a les preguntes en anglès de la comissió que valora els candidats, malgrat que al seu currículum assegura que el domina

RedaccióActualitzat

El president del Tribunal Constitucional fins al març del 2017, Francisco Pérez de los Cobos, ha quedat últim de la terna proposada pel govern espanyol per ocupar una plaça al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg.

Segons informa el portal d'informació jurídica ConfiLegal, en l'entrevista que es va fer el 10 de gener a París als tres candidats, De los Cobos no va rebre el suport de cap dels deu membres d'una comissió de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (APCE).

Va demanar preguntes en castellà

El motiu: no va ser capaç de respondre a cap pregunta en anglès, malgrat que en el currículum que havia enviat al Consell d'Europa per aconseguir el lloc deia que tenia un bon nivell de lectura, escriptura i oralitat en aquest idioma.

Segons explica ConfiLegal, De los Cobos es va sorprendre que li fessin preguntes en anglès, i va demanar que les hi fessin en castellà, cosa que no va passar. El candidat que va obtenir més suport va ser José Martín y Pérez de Nanclares, amb set vots.

La comissió recomana escollir José Martín

Per aquest motiu, la comissió ha recomanat a l'Assemblea del Consell d'Europa que el nomeni a ell. Martín és director de l'Assessoria Jurídica Internacional del Ministeri d'Afers Exteriors. L'altra candidata, María Elósegui, catedràtica de Filosofia del Dret a la Universitat de Saragossa, va rebre tres vots.

L'únic membre espanyol de la comissió és el diputat del PDeCAT al Congrés Jordi Xuclà. El president és el letó Boriss Cilevics i la resta són del Regne Unit, Ucraïna, Grècia, Irlanda, Hongria, Geòrgia i Romania.

 

"Coneixement actiu" d'anglès o francès

Les normes del Consell d'Europa marquen que el procés de selecció de la terna de cada estat membre ha de ser "justa i transparent". També que els aspirants escollits han de tenir un "coneixement actiu" d'anglès o de francès, els dos idiomes en què es redacten les sentències del tribunal.

En tot cas, si només en dominen un, han de tenir almenys un "coneixement passiu" de l'altre. Segons ConfiLegal, a banda del bon nivell d'anglès, al currículum Pérez de los Cobos va assegurar que tenia un nivell de francès "molt bo".

Proposat pel govern espanyol

Segons el mateix portal, la terna la va proposar el Consell de Ministres el 18 de novembre per substituir Luis López Guerra, el membre espanyol del TEDH que el dia 1 de febrer acaba el mandat de 9 anys que tenen els jutges d'aquest tribunal, de manera que l'escollit hi serà fins al 2026.

Aquest dimarts l'Assemblea del Consell d'Europa ha de decidir quin candidat escull, i encara hi hauria la possibilitat que el govern espanyol aconseguís forçar l'elecció de Pérez de los Cobos, perquè la valoració de la comissió no és vinculant.

Però si considera que la terna proposada no té el nivell requerit, l'Assemblea pot rebutjar-la i demanar-ne una altra.

Militant del PP

Francisco Pérez de los Cobos, que és germà de Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil responsable de l'operatiu policial contra l'1-O, ha estat professor i catedràtic de Dret del Treball a les universitats de les Illes Balears, Milà, la Complutense de Madrid i també a la UAB.

El 2010 va entrar al Tribunal Constitucional a proposta del PP i el 2013 va convertir-se en el seu president. Això malgrat que, amb el sumari del cas Bárcenas, es va saber que va ser militant del PP com a mínim fins al 2011, fet que havia amagat.

El Parlament en va demanar la recusació

El PP va evitar llavors que Pérez de los Cobos es veiés obligat a comparèixer al Congrés per explicar la seva militància. Mentrestant, el govern de la Generalitat i el Parlament van reclamar al TC que el recusés, al·legant manca d'imparcialitat per participar en les decisions de set processos pendents sobre el conflicte polític català.

El tribunal ho va rebutjar argumentant que l'"obligació d'imparcialitat" que la llei imposa als magistrats del TC no equival a "neutralitat". Pérez de los Cobos, per tant, va continuar en el càrrec fins al març del 2017.

 

Notícia relacionada - Pérez de los Cobos: "L'única ideologia capaç de produir malsons és el nacionalisme"

 

Anar al contingut