"Capritxosos i egoistes": els controladors espanyols, examinats pels col·legues europeus
Els controladors aeris són un sector considerat privilegiat per les condicions econòmiques de què gaudeixen, amb grans retribucions i paquets professionals. Aquesta no ha estat la primera vaga que protagonitzen en els últims mesos i, fins ara, hi havia sectors de la població que els entenien i defensaven el seu dret a reclamar condicions laborals millors. Ara, però, la vaga salvatge i per sorpresa que han protagonitzat coincidint amb l'inici d'un pont de cinc dies els ha fet perdre la popularitat que els quedava. L'opinió dels afectats i de la població en general està clara. Què en pensen els seus col·legues europeus?
Actualitzat
Els controladors aeris internacionals també hi volen dir la seva a la xarxa. Hi ha un fòrum on es troben els controladors, i altres professionals de l'aviació, per comentar les situacions i compartir experiències. Al PPrune (Professional Pilots Rumours Network), un tema que no para de generar comentaris és la situació a què s'ha arribat a les torres espanyoles, amb la militarització de l'espai aeri, i sobre l'actitud dels seus companys.
Una opinió generalitzada -i de reputació coneguda- és que els controladors espanyols són dels millors pagats del sector, tant a Europa com a escala mundial. Tot i que les protestes dels sindicats de controladors especifiquen que no volen reclamar millores econòmiques, els controladors europeus no s'estan de comentar-ho. Els qualifiquen de "capritxosos, egoistes i garrepes" en una època de profunda crisi econòmica. A més, consideren que haurien de pensar que el seu govern, l'espanyol, no té el pressupost per pagar els sous actuals, i els recorden els rumors que circulen sobre el possible rescat econòmic d'Espanya...
Els controladors europeus s'ofereixen a la xarxa i consideren que haurien d'acomiadar tots els que no hagin anat a treballar aquests dies. "Per la meitat de preu" en 24 hores tindrien controladors qualificats d'arreu del món treballant en les condicions actuals, asseguren. De fet, alguns controladors es dirigeixen als espanyols i els diuen que, si no els agraden "els paquets de mesures", que marxin i deixin lloc a qui ho necessiti de debò.
Els controladors espanyols també fan servir la xarxa, aquests per defensar-se. Sobretot insisteixen que les seves queixes no són pel salari, sinó per les condicions que "Aena imposa de manera encoberta cada dia per perjudicar-los sense pensar en la seva situació personal". Fins i tot alguns confessen la seva intenció de deixar la feina perquè la situació no és gaire agradable, i es mostren disposats a demanar-ne a l'estranger, on "hi ha molts aeroports que van curts de personal".
La seguretat, en perill
Altres controladors, i fins i tot pilots, pensen que els espanyols sempre han fet la feina correctament i tenen tot el dret a reclamar beneficis laborals. A més, consideren que un govern i una premsa que presenta una imatge dolenta dels seus treballadors a les torres de control posa en perill la seguretat dels passatgers perquè provoca desprestigi laboral i estrés innecessari.
Els controladors també comenten a la xarxa la militarització de l'espai aeri, ho consideren excessiu i innecessari, i creuen que haver de seguir ordres militars no és un criteri recomanable perquè augmenta el risc d'amenaça a la seguretat a tots els vols. Alguns controladors també es pregunten els processos que seguiran les companyies perquè les asseguradores no avalen vols ni passatgers sota un estat d'alarma. Aquest fet escandalitza els controladors, que pensen que hi ha el perill que "algunes companyies volin sense assegurança perquè ningú ho comprova ni llegeix la lletra petita".
Una opinió generalitzada -i de reputació coneguda- és que els controladors espanyols són dels millors pagats del sector, tant a Europa com a escala mundial. Tot i que les protestes dels sindicats de controladors especifiquen que no volen reclamar millores econòmiques, els controladors europeus no s'estan de comentar-ho. Els qualifiquen de "capritxosos, egoistes i garrepes" en una època de profunda crisi econòmica. A més, consideren que haurien de pensar que el seu govern, l'espanyol, no té el pressupost per pagar els sous actuals, i els recorden els rumors que circulen sobre el possible rescat econòmic d'Espanya...
Els controladors europeus s'ofereixen a la xarxa i consideren que haurien d'acomiadar tots els que no hagin anat a treballar aquests dies. "Per la meitat de preu" en 24 hores tindrien controladors qualificats d'arreu del món treballant en les condicions actuals, asseguren. De fet, alguns controladors es dirigeixen als espanyols i els diuen que, si no els agraden "els paquets de mesures", que marxin i deixin lloc a qui ho necessiti de debò.
Els controladors espanyols també fan servir la xarxa, aquests per defensar-se. Sobretot insisteixen que les seves queixes no són pel salari, sinó per les condicions que "Aena imposa de manera encoberta cada dia per perjudicar-los sense pensar en la seva situació personal". Fins i tot alguns confessen la seva intenció de deixar la feina perquè la situació no és gaire agradable, i es mostren disposats a demanar-ne a l'estranger, on "hi ha molts aeroports que van curts de personal".
La seguretat, en perill
Altres controladors, i fins i tot pilots, pensen que els espanyols sempre han fet la feina correctament i tenen tot el dret a reclamar beneficis laborals. A més, consideren que un govern i una premsa que presenta una imatge dolenta dels seus treballadors a les torres de control posa en perill la seguretat dels passatgers perquè provoca desprestigi laboral i estrés innecessari.
Els controladors també comenten a la xarxa la militarització de l'espai aeri, ho consideren excessiu i innecessari, i creuen que haver de seguir ordres militars no és un criteri recomanable perquè augmenta el risc d'amenaça a la seguretat a tots els vols. Alguns controladors també es pregunten els processos que seguiran les companyies perquè les asseguradores no avalen vols ni passatgers sota un estat d'alarma. Aquest fet escandalitza els controladors, que pensen que hi ha el perill que "algunes companyies volin sense assegurança perquè ningú ho comprova ni llegeix la lletra petita".