Captagon, la droga que s'escampa per tot l'Orient Mitjà: "Vaig estar tres dies despert"

Amagades dins de síndries, magranes, taronges, en caixes plenes de te o fins i tot en bossetes enmig de material de construcció, com ara totxos. Els traficants cada cop s'empesquen maneres més imaginatives per tal que les pastilles continuïn viatjant per tot el món àrab.

L'amfetamina es diu Captagon, una droga encara relativament desconeguda a Europa, però que s'ha fet cada cop més popular arreu de l'Orient Mitjà. Les autoritats no donen l'abast per aturar-ne el tràfic. Només el 2022, n'han confiscat 370 milions de pastilles a tota la regió, tot i que les xifres reals són, segurament, molt majors.

A l'epicentre del negoci, cada cop són més les investigacions que apunten que persones i entitats pròximes al règim sirià de Bashar al-Assad, al llarg d'una dècada de guerra civil i sancions, haurien desenvolupat un lucratiu negoci en la producció i exportació de Captagon. Síria seria ara responsable del 80% de la producció mundial d'aquesta droga.

"Hi ha molts indicis que empreses, persones i grups armats amb vincles estrets amb l'Estat [sirià] tenen un paper a l'hora de facilitar la producció de Captagon o el tràfic fora del país", explica Alexander Söderholm, investigador expert en Captagon, que va desenvolupar una recerca exhaustiva publicada al think-tank New Lines Institute de Washington sobre l'auge d'aquesta droga.

En concret, una dotzena de fonts entrevistades per l'Agence France Presse apunten que la Quarta Divisió de l'exèrcit sirià, que és la seva formació d'elit, estaria especialment involucrada en el tràfic. "Incloent-hi contrabandistes, un oficial regional encarregat de la llei i l'ordre, un antic oficial d'intel·ligència sirià, un membre d'una tribu que fa el contraban de Captagon i una persona de la indústria farmacèutica", explica l'AFP en la seva recerca.

"La fosca xarxa de senyors de la guerra i aprofitadors amb qui Assad es va endeutar per guanyar la guerra se n'ha beneficiat enormement."

L'agència de notícies francesa també assenyala "el poderós grup Hezbollah del Líban, que rep el suport de l'Iran. Els experts diuen que juga un paper important en la protecció del comerç al llarg de la frontera libanesa.

"La producció al Líban i a Síria ha existit probablement des de la dècada dels 2000, sobretot al Líban", apunta Söderholm. Però la guerra ha creat aquesta espècie de "tempesta perfecta" perquè aquestes substàncies "es produeixin en quantitats industrials".

"Síria necessita molta moneda estrangera i aquesta indústria és capaç de proveir-ne a través d'una economia submergida, des de la importació de matèries primeres fins a la fabricació i, finalment, l'exportació" de les pastilles, confessava a l'AFP un exassessor del govern sirià, ara fora del país.

Una droga creada a Europa

Malgrat que sembli una droga aliena a Europa, la realitat és que el Captagon, en un principi, era la marca d'un medicament psicoestimulant que va inventar-se a Alemanya a la dècada dels seixanta.

Inicialment, s'utilitzava com a fàrmac contra la depressió, la hiperactivitat i els trastorns del son, fins que es va prohibir a Europa als anys vuitanta pel seu potencial addictiu. Més endavant, fa vint anys va començar a produir-se il·legalment al Líban. A la vall de la Bekaa, prop de la frontera siriana, encara hi ha fàbriques clandestines.

Des d'aquesta frontera siriolibanesa, la droga sintètica viatja a països veïns, com Jordània o l'Iraq. El consumidor final són sobretot els països del Golf, amb l'Aràbia Saudita al capdavant. També s'ha decomissat en ports europeus, com a Itàlia, malgrat que aquesta ruta forma part més d'una estratègia per esquivar els itineraris habituals, on la mercaderia aixecaria més sospites davant les autoritats.

"Pel que sabem, sembla que Europa s'està utilitzant predominantment com una mena de punt d'enviament per traslladar-la després cap als països del Golf."

Els Països Àrabs, segons Söderholm, són molt conscients que el Captagon es produeix a Síria i, per tant, la seva atenció se'n va a comprovar tot el que prové d'aquest país. Així, els traficants miren de "reempaquetar-ho i enviar-ho a altres països perquè es percebi com a mercaderia legal, i després ho trafiquen un altre cop cap als països del Golf".

L'investigador ho compara amb altres casos: "Això passa també amb altres drogues, com les metamfetamines o la cocaïna de Llatinoamèrica, que s'envia primer a Europa i després es trafica fora d'Europa".

"Em vaig quedar despert durant tres dies"

Encara que popularment se la conegui com la droga dels pobres, a la pràctica la droga és consumida per totes les classes socials. El seu preu pot variar enormement, dels 25 dòlars de les dosis prèmium per als clients més rics fins a les píndoles adulterades, que poden costar un dòlar.

"Algunes persones la consumeixen perquè creuen que els farà sentir millor. En el meu cas, la prenc per estar despert durant moltes hores perquè la meva feina requereix que estigui despert durant molt de temps", explica l'Ahmad, un jove de 23 anys consumidor de Captagon, que viu a la governació d'Ambar, a l'oest de l'Iraq.

"Aquí és difícil canviar de feina perquè no hi ha gaires oportunitats per treballar; així que, quan aconsegueixes una feina, has de cenyir-t'hi i mantenir-la amb molta cura, perquè si la perds pot ser que no en trobis una altra. Un cop, fa uns tres anys, em vaig quedar despert durant uns tres dies", prossegueix el jove. A banda, molts consumidors la prenen també per reduir la sensació de perill i de dolor, augmentar l'eufòria i, fins i tot, la potència sexual.

El president sirià, Bashar al-Assad, ha negat sempre la seva implicació en el tràfic de Captagon. Ara que torna a l'escena internacional amb la normalització de relacions amb els països veïns, caldrà veure si aquests li exigeixen més control sobre la droga o si, per contra, les pastilles de Captagon continuen inundant tota la regió.