Captar CO2 de l'aire i convertir-lo en roca sota terra, una aposta climàtica a Islàndia
Molts experts opinen que aquest procediment, que se sol anomenar "emissions negatives", no és la solució a l'escalfament global
A Islàndia hi ha començat a funcionar la planta més gran del món que converteix diòxid de carboni en roca, que queda emmagatzemada a gran profunditat.
La planta es diu Orca, nom que prové de la paraula islandesa "orka", que significa energia.
Al món hi ha altres plantes experimentals, però aquesta és la més gran i es va començar a projectar fa uns anys.
El procediment consisteix primer a capturar aire amb uns grans ventiladors. Aquest aire es filtra a l'interior de la planta. Quan el material filtrador s'escalfa, s'allibera el CO2, que es recull en una concentració molt elevada.
Aleshores es du a terme un procés químic. El CO2 s'injecta en roques basàltiques, a uns mil metres de profunditat. Allà es transforma en carbonat i queda mineralitzat, és a dir, en estat sòlid, de manera que ja no es pot escapar i queda emmagatzemat.
La planta ha costat entre 10 i 15 milions de dòlars i, segons els constructors, la suïssa Climeworks i la islandesa Carbfix, quan treballi a plena capacitat eliminarà de l'atmosfera unes 4.000 tones de CO2 cada any.
Això, però, només equival a les emissions d'uns 870 cotxes amb motor de gasolina o gasoil. Per tant, tindrà poc impacte en la reducció de l'efecte hivernacle.
A més, la planta consumeix molta energia per escalfar el CO2. Si a Islàndia tenen una gran capacitat geotèrmica, en altres països el balanç energètic pot no ser tan positiu, perquè caldria recórrer a altres fonts.
Una altra tècnica és la captació i emmagatzemament del CO2, pràctica que es realitza a pocs llocs del món, com ara Noruega. En aquest cas, es guarda el CO2 en dipòsits al subsol o submarins. En aquest cas, queda com a gas i no mineralitzat.
La solució, emetre menys
Això se sol anomenar "emissions negatives", perquè en comptes d'emetre més CO2, s'elimina de l'atmosfera.
Però, en una entrevista al 324.cat, Pep Canadell, director executiu del Global Carbon Project, diu: "Això de les emissions negatives és una de les pitjors coses que ens hem inventat".
Si primer es va pensar en els boscos, que no poden absorbir tot l'excés de CO2, Canadell afegeix: "Ara ens hem inventat una segona cosa, que és que la indústria reabsorbeixi CO2 de l'atmosfera, amb reaccions químiques":
"El problema, i per això penso que no acabarà de quadrar mai, és que el CO2 està tan dissolt a l'atmosfera que és difícil pensar que mai podrem xuclar tant aire per treure aquesta quantitat de CO2 que els models demanen."
Per això els científics insisteixen que l'acció més important és emetre menys CO2. Per tant, deixar d'utilitzar combustibles fòssils o, a curt i mitjà termini, reduir-ne dràsticament l'ús.
En un estudi acabat de publicar a Nature, investigadors de la University College de Londres calculaven la quantitat de combustibles fòssils que s'haurien de deixar en el subsol encara que la seva extracció sigui tècnicament i econòmicament viable.
Així, per tenir almenys un 50% de possibilitats de mantenir l'augment de temperatura mitjana per sota d'1,5 graus respecte a l'era preindustrial i així reduir les conseqüències més negatives de l'escalfament global, caldria deixar d'emetre 580 gigatones --milers de milions de tones- de CO2.
I per assolir-ho han calculat que caldria deixar en el subsol el 89% de les reserves conegudes de carbó, el 58% de les de petroli i el 59% de les de gas natural.
Aquestes dades ajuden a comprendre dues coses: les 4.000 tones que pot eliminar la planta d'Islàndia poden ajudar una mica, però signifiquen molt poc.
I, en segon lloc, després de tants anys parlant sobre si el petroli s'acabaria, s'ha vist que el problema no és aquest, sinó que l'atmosfera ja no pot assimilar el producte de la seva combustió --i el del gas i el del carbó- sense que els efectes de l'escalfament global siguin irreversibles i molt greus.- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaRecerca científicaEnergia
