Capten imatges d'una tribu que viu aïllada a l'Amazònia desplaçada per una empresa de fusta
Una ONG denuncia que els mashco piro s'han vist obligats a fugir per la pressió d'una empresa que està explotant la selva del Perú on viuen per extreure'n fusta
En ple segle XXI, les poques tribus humanes que viuen en llocs remots continuen sent assetjades per empreses que volen explotar els recursos naturals dels seus territoris.
Està passant ara mateix a la part de l'Amazònia que és dins del Perú, concretament a la reserva Madre de Dios, amb una tribu anomenada mashco piro.
Ho ha denunciat l'ONG Survival International (SI), que afirma que els mashco piro han hagut de marxar d'on eren a causa de l'inici d'una explotació de fusta al seu territori:
Concessió per extreure cedre i caoba
Caroline Pearce, directora de SI, ha acusat l'empresa Canales Tahuamanu d'haver construït ja 200 quilòmetres de carreteres a la reserva perquè els seus camions n'extreguin la fusta que tallaran:
"Aquestes imatges increïbles mostren que un gran nombre de mashco piro aïllats viuen a pocs quilòmetres d'on l'empresa de fusta està a punt de començar les seves operacions."
L'empresa, que no ha respost a les preguntes de l'agència Reuters, té una concessió de 53.000 hectàrees a la reserva per extreure'n fusta de cedre i caoba, i està certificada com a una explotació sostenible.
En concret, SI denuncia que l'organització FSC, que certifica gestions forestals arreu del món, ha avalat l'explotació de l'empresa com a "ambientalment apropiada, socialment beneficiosa i econòmicament viable".
Massacrats per Carlos Fitzcarrald
Els mashco piro són un grup humà de caçadors recol·lectors d'uns pocs centenars de persones que s'anomenen a si mateixos "nomole", i que viuen a la selva amazònica del Perú a tocar de la del Brasil.
Són una de les poques tribus al món que encara es manté allunyada dels altres humans, principalment dels occidentalitzats, un aïllament que els ha permès conservar els seus costums.
Però no sempre els ha estat possible mantenir l'aïllament: a finals del segle XIX, l'exèrcit privat de l'empresari del cautxú Carlos Fitzcarrald va assassinar la majoria de la tribu mentre explotava la zona.
La història d'aquest empresari peruà, que va descobrir una via fluvial explotable comercialment, va quedar immortalitzada en la pel·lícula "Fitzcarraldo", de Werner Herzog, inspirada en aquest personatge.
Els mashco piro que van sobreviure a la massacre van refugiar-se a la selva, i durant el segle XX han aconseguit mantenir l'aïllament i evitar tota mena de contacte amb la "civilització".
"Sempre estan fugint"
En el que portem de segle XXI, se'ls ha pogut veure en comptades ocasions, la majoria de les quals relacionades amb la pressió que exerceixen sobre ells els projectes d'explotació de la selva.
Fa 12 anys, per exemple, uns guardes forestals van poder gravar-los perquè van fugir espantats pels avions i helicòpters que exploraven la selva buscant petroli.
L'aïllament en què viuen fa que siguin molt vulnerables a les malalties portades a Amèrica pels europeus, i per això les ONG i els forestals mantenen les distàncies i no s'hi acosten per no encomanar-les-hi.
Segons Rosa Padilha, del Consell Missioner de l'estat brasiler d'Acre, veí de les seves terres, només es deixen veure molt de tant en tant, però afirma que no són una tribu feliç:
"És un poble inquiet i sense pau, perquè sempre estan fugint."
