Capten la presència d'un llop al Parc d'Aigüestortes per primer cop en un segle

Es localitza per primera vegada un llop a l'Alta Ribargorça, al Parc Nacional d'Aigüestortes, concretament al terme municipal de la Vall de Boí. Una trampa fotogràfica ha permès capturar la imatge de l'animal i ara els Agents Rurals busquen mostres per analitzar-ne l'ADN i determinar si és un exemplar detectat anterioment a la Ribagorça aragonesa o bé si es tracta d'un de nou. Feia més d'un segle que no es tenia constància de llops al Parc Nacional.

En el marc del seguiment de fauna que els #AgentsRurals fem al #PNAiguestortes fotografiem un llop a la comarca de l'Alta Ribagorça.

La instantània va ser capturada el mes de febrer i estem buscant mostres genètiques a la zona per tal de poder identificar l'exemplar. pic.twitter.com/ikKjuz4d82

— Agents Rurals (@agentsruralscat) March 27, 2021

Fent el seguiment de fauna que els Agents Rurals porten a terme al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el mes de febrer s'hi va captar la imatge d'un llop per primer cop en un segle a l'Alta Ribagorça. Des de fa 20 anys s'han anat detectant individus al Cadí, al Ripollès o al Port del Comte, al Solsonès.

Els agents rurals estan buscant mostres, com ara pèls i excrements de l'animal, per establir el seu perfil genètic, i s'han posat més càmeres per determinar l'extensió del seu hàbitat. Es tracta de càmeres que s'activen amb el moviment i que s'utilitzen per seguir la presència de llops i ossos al territori.

Per ara hi ha en peu dues hipòtesis: podria tractar-se d'un llop d'origen italià detectat anteriorment a la Ribagorça aragonesa, o bé d'un nou exemplar. "La zona per la qual es pot moure és molt gran. Molt a prop del punt, a pas de llop, hi havia un individu fa almenys tres anys que està identificat genèticament i és un mascle. Per distància, és molt proper, sabem que hi havia un llop, que podria ser el mateix o no. Fins que no tinguem genètica, no ho podrem saber", segons expliquen des de Medi Ambient.

Si es tracta d'un nou exemplar, les anàlisis d'ADN permetrien saber si és un llop procedent d'Itàlia o bé si pertany a la varietat ibèrica. De moment, tampoc no s'ha reportat cap dany causat per aquest depredador, que pot arribar a atacar el bestiar, segons alerten els Agents Rurals:
 

"El llop pot atacar la ramaderia, sobretot bestiar petit, ovelles i cabres. Quan el llop va aparèixer al Cadí hi va haver problemes d'atac a la ramaderia. Amb el llop al Port del Comte també hi va haver alguns problemes. Al Ripollès és diferent, de l'individu que hi ha per allí, de moment no en tenim danys reclamats."

No obstant això, el llop té efectes positius pel que fa al control de senglars, cabirols o daines. La Generalitat, amb la Universitat Autònoma de Barcelona, participa en el projecte LoupO de seguiment transfronterer de l'os i el llop del Pirineu.

Retorn del llop al Pirineu

Els llops van tornar al Pirineu fa almenys dues dècades, amb l'arribada d'individus aïllats procedents dels Alps italians. Fins ara només han arribat mascles solitaris, separats dels seus ramats. Per això, en no haver arribat cap femella, encara no s'hi ha establert cap colònia estable de llops. 

Des de l'any 2000 es té constància de la presència del llop en territori català cada any. Les dades segures provenen sempre de les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. A més a més, caldria afegir-hi el Moianès, on es va detectar l'any 2010.

Les últimes evidències continuen centrant-se sobretot en el Ripollès i la zona de la Cerdanya. Al Ripollès, les dades comencen a partir del 2004 i es fan més notòries a partir del 2012. Els indicis obtinguts recentment tornen a ser pocs, sobretot des del 2011, any en què ja no es detecta una presència estable del llop al Cadí.
 

Com a superdepredador, el llop comparteix el mateix estadi ecològic que els humans, i això ha generat controvèrsia al llarg de la història. Durant la segona meitat del segle XIX a Catalunya el llop va ser perseguit fins a la seva pràctica extinció. Sembla que va ser durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), quan van ser abatuts els darrers exemplars dels quals es té constància a l'època. 

L'aparició d'aquest últim exemplar coincideix amb la proposta del govern espanyol d'augmentar la protecció de la varietat ibèrica a Espanya. Altre cop, aquesta iniciativa xoca amb l'oposició de diverses organitzacions agràries i de ramaders de zones de muntanya i amb el vistiplau dels defensors de la reintroducció d'aquest animal. Aquests temen fins i tot que, donant a conèixer la presència d'aquest exemplar, es pugui posar en perill l'animal per lA persecució dels seus detractors.