Una classe de 1r d'ESO, amb ordinadors portàtils i pissarra digital (ACN/Jordi Pujolar)

Cara i creu en competències digitals: al capdavant d'Europa però amb molta desigualtat

Un estudi internacional situa l'alumnat català de 2n d'ESO al mateix nivell que Dinamarca, però destaca diferències significatives segons el nivell socioeconòmic
Redacció Actualitzat
TEMA:
Educació

Els alumnes de 2n d'ESO de Catalunya són els que tenen el nivell més alt en competències digitals de tot l'Estat. Ho diu l'estudi internacional ICILS, que, en l'informe del 2023, ha analitzat l'alumnat de més de 30 països, entre els quals s'estrena Espanya.

A escala internacional, Catalunya se situa al mateix nivell que Dinamarca amb 518 punts en l'escala de competència digital. Un rànquing que lideren Corea del Sud (540) i la República Txeca (525). Espanya aconsegueix 495 punts. L'Azerbaidjan se situa a la cua amb 319 punts.
 


Tot i la bona posició en els rànquings, l'estudi constata diferències de rendiment que, en el cas de Catalunya, són especialment altes segons el nivell socioeconòmic dels alumnes. També hi ha desigualtats en funció del gènere i si l'alumnat és immigrant o no.

L'estudi es fixa en si, més enllà de dominar les eines tecnològiques, els nois i noies de 14 anys tenen una actitud crítica i responsable, i són capaços de distingir una informació veraç i de determinar la credibilitat de les fonts d'informació, entre altres.
 

Les dades de Catalunya, al detall

A l'estudi, 11 comunitats i ciutats autònomes d'Espanya van decidir ampliar la mostra per obtenir dades representatives sobre competències digitals. Catalunya és la que ha obtingut el rendiment més alt, seguida de Madrid i el Principat d'Astúries.

El nivell dels alumnes catalans està per sobre de la mitjana estatal i també de la mitjana dels països de la Unió Europea que s'han analitzat.
 


Ara bé, l'estudi també assenyala desigualtats entre alumnes segons l'entorn socioeconòmic. Entre les comunitats autònomes, Catalunya és on la diferència en competències digitals és més gran entre alumnat vulnerable i la resta.

La diferència entre els dos grups d'alumnat a Catalunya és de 77 punts, mentre que la mitjana espanyola és de 69 i la dels països analitzats a l'estudi és de 74.

El director d'equitat digital de la Fundació Bofill, Héctor Gardó, destaca la paradoxa de ser el territori amb millors competències però alhora el més desigual:

"Ens ha de servir de toc d'atenció per no adormir-nos en el desenvolupament de competències digitals, especialment en els centres amb alumnat vulnerable. Perquè les tecnologies són una font d'oportunitats, però també poden ser font de desigualtats."

Com en la majoria de països analitzats en aquest informe internacional, a Catalunya la competència digital és més alta en les noies que entre els nois.

Pel que fa a l'origen, després de Melilla, Catalunya és el segon territori on la diferència entre alumnes nadius i migrants és més alta en el rendiment digital. 

En el conjunt d'Espanya, l'informe observa també menys competències entre l'alumnat migrant. Les diferències entre aquests alumnes i els no migrants són superiors a la mitjana dels països analitzats.
 

Més ús de pantalles no vol dir més competències

Una de les principals conclusions de l'estudi ICILS és que malgrat que els alumnes utilitzen cada vegada més els dispositius digitals dins i fora l'escola, les seves competències digitals no han augmentat al mateix ritme.

Els resultats globals mostren que la meitat dels alumnes tenen un domini molt bàsic dels dispositius i no són capaços de distingir una informació veraç o de determinar la credibilitat de les fonts d'informació digitals.

L'informe classifica els estudiants en cinc nivells de competència en matèria digital: nivell inferior a 1 (subdesenvolupat), nivell 1 (bàsic o funcional), nivell 2 (necessita suport), nivell 3 (independent/autònom) i nivell 4 (precisió).

Els estudiants que no arriben al nivell 2 tenen un domini rudimentari dels dispositius i no són capaços de determinar la credibilitat de les fonts d'informació digitals o de distingir una informació veraç.

A Catalunya suposen el 34% i al conjunt d'Espanya el 45%, mentre que la mitjana dels països analitzats és superior (51%). Si ampliem una mica més el focus, a més, a Catalunya encara hi ha 3 de cada 4 alumnes que necessiten suport (nivell inferior a 1, 1 i 2).

L'objectiu de la Unió Europea és reduir fins al 15% els estudiants que obtenen un nivell 1 o inferior amb unes competències més minses.

L'informe recomana un ensenyament més explícit de les habilitats digitals als alumnes (ACN/Maria Belmez)

L'ICILS també apunta diferències notables en els resultats en funció de factors com el nivell educatiu dels pares, l'accés a un ordinador per fer les tasques de l'escola, el nombre de llibres que hi ha a casa, la bona connexió a internet o el fet de tenir dos o més ordinadors a casa.

En definitiva, conclou que els estudiants amb més dificultats socioeconòmiques són els més vulnerables en l'ús dels recursos digitals.
 

Recomanen un ensenyament més explícit de les habilitats digitals

En conjunt, el 47% dels estudiants utilitzen diàriament dispositius digitals fora de l'escola per fer deures i el 33% en fan servir diàriament a l'escola.

En declaracions a TV3, el director de l'estudi, Julian Fraillon, ha explicat que fer ús de la tecnologia no és sinònim de tenir assolides aquestes habilitats, i ha defensat la importància de ser crític respecte a la tecnologia i de ser capaç de distingir les informacions veraces de les que no ho són.

A Catalunya, les habilitats digitals estan incloses de manera transversal al currículum i totes les matèries fan servir eines digitals.

Segons Fraillon, però, això pot fer que no hi hagi un professor referent del seu ensenyament, que sovint s'utilitzin a classe dispositius digitals sense que ningú ensenyi a fer-ne un ús crític i responsable, i que no s'avaluï prou les seves habilitats digitals dels alumnes.

Què és l'informe ICILS?

L'informe ICILS analitza les competències digitals de l'alumnat de 2n d'ESO de més de 30 països, cada cinc anys. En l'edició del 2023, s'han avaluat 130.000 estudiants i s'han enquestat més de 60.000 docents.

A Espanya, que hi participa per primer cop, s'han avaluat 11.800 estudiants de 508 centres i s'han enquestat 6.200 docents. Catalunya ha demanat ampliar la mostra per obtenir dades específiques, com en el cas de l'informe PISA.

Els alumnes han respost una prova de 60 minuts sobre competència digital i un qüestionari durant 25 minuts. També s'han enquestat direccions, professorat de 2n d'ESO i coordinadors digitals dels instituts.

L'estudi està promogut per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), una organització independent i sense ànim de lucre que aplega centres i institucions nacionals d'investigació, agències d'investigació governamentals, acadèmics i analistes.

L'ICILS va ser dissenyat per analitzar com estan preparats els estudiants per estudiar, treballar i viure en un món digital. Per això, recull el rendiment dels estudiants i té en compte moltes dades de context sobre l'entorn escolar i familiar dels estudiants.

ARXIVAT A:
Educació
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut