Caracas, Hong Kong, Reykjavík o Stuttgart: la calçotada traspassa fronteres
Menjar calçots s'ha convertit des de fa força anys en una oportunitat de fer vida social a l'aire lliure quan encara fa fred. A Catalunya, i també arreu del món, perquè els catalans que viuen a l'estranger també fan calçotades.
Calçotada celebrada a Brussel·les, a Bèlgica
Les últimes setmanes se n'han fet a llocs com Brussel·les, Ciutat de Mèxic, Caracas, Stuttgart, Hong Kong, Roma, Londres, Edimburg, Tòquio i Viena.
Calçotada en un parc de Stuttgart, a Alemanya
En alguns casos són gairebé familiars, amb poques persones, però en altres s'hi arriben a aplegar desenes o més d'un centenar. És el cas de la capital de Dinamarca:
Alberto Chamorro: "Som aquí, a Copenhaguen, ens hem reunit més de 140 persones i gaudirem d'un dia molt especial menjant més de 2.000 calçots."
Calçots a Copenhaguen
A la capital d'Islàndia, Reykjavík, com a tot arreu, fer una calçotada serveix per recuperar el contacte amb el lloc d'origen:
Victòria Marcó: "És un luxe, i és una càrrega d'energia molt positiva durant setmanes, perquè realment Catalunya es troba molt a faltar quan vius a l'estranger."
Calçotada a la capital d'Islàndia, Reykjavík
Bona part dels calçots d'aquestes calçotades arriben en caixes des de Catalunya. Però hi ha llocs que s'espavilen amb el que troben: a Ciutat de Mèxic, per exemple, com a alternativa als calçots, fan servir cebes de la varietat cambray:
I a Caracas superen la precarietat en què viuen substituint-los amb una varietat que anomenen "cebollino":
L'altre element bàsic de les calçotades és la salsa. Hi ha llocs on també se la fan portar de Catalunya, però en molts altres segueixen les receptes disponibles, malgrat la dificultat de trobar alguns dels ingredients.
És el cas de la calçotada que han organitzat els Castellers de Londres a la capital del Regne Unit. L'encarregat de fer la salsa se n'ha sortit com ha pogut:
Pau Jiménez: "Doncs és una mica complicat, jo mateix havia fet una vegada salsa romesco, a casa, i es fa com es pot."
En aquestes calçotades, es clar, no es mengen només calçots, tret d'alguns llocs com a Edimburg, que només els han acompanyat amb una mica d'aperitiu. Això sí: eren una bona colla:
Els participants no catalans en aquestes calçotades es troben amb un repte afegit: beure vi amb porró, més complicat encara que menjar calçots:
Aquesta informació ha estat elaborada amb la col·laboració dels organitzadors i els participants de més de 15 calçotades celebrades arreu del món, que s'han prestat a gravar-ne imatges i enviar-nos-les.
Només són una mostra de les desenes que es fan cada any a fora de Catalunya. A la llista hi ha també països com Suïssa, Polònia i Lituània.
