Imputen Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d'investigats en el cas Tsunami Democràtic

L'Audiència Nacional ha imputat l'expresident Carles Puigdemont, la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, i deu persones més en la causa de Tsunami Democràtic, oberta per terrorisme.

La decisió l'ha pres el jutge Manuel García-Castellón, que també va instruir la causa dels CDRs. El magistrat fa aquest pas després de rebre, divendres, un informe de la Guàrdia Civil que situa la secretària general d'Esquerra com a coordinadora de les protestes per la sentència del procés.

De tots els citats, a l'únic que la Guàrdia Civil no atribuïa cap paper concret en l'organització de Tsunami Democràtic és Carles Puigdemont. Un fet que coincideix amb les hores clau de la negociació entre el PSOE i Junts per investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.

Tot i les imputacions, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat que recorrerà la interlocutòria de García-Castellón.

Carles Puigdemont, imputat "perquè es pugui defensar"

En una interlocutòria de 34 pàgines, el magistrat ofereix a Puigdemont, en tractar-se d'un diputat del Parlament Europeu, i abans de cursar el suplicatori corresponent, la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant l'Audiència Nacional.

I és que en la interlocutòria de García-Castellón, se'l cita com a investigat "perquè tingui l'oportunitat de defensar-se":

"Es tracta d'una de les persones de les que està acreditat indiciàriament que va anar a les reunions que es van fer a Ginebra del 29 al 31 d'agost del 2019, i on es va poder planificar l'actuació de Tsunami Democràtic."

Segons el jutge, no es pot fer en "cap altra condició que no sigui la d'investigat, assistit de lletrat i oferint-li l'oportunitat de defensar-se, atès que l'interrogatori versaria sobre qüestions de caràcter evidentment incriminatori".

A més, segons la interlocutòria, el seu nom apareix en un missatge que figura al dispositiu analitzat de Josep Lluis Alay enviat per Jesús Rodríguez:

"Dilluns 26 d'agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d'Òmnium informaran directament el president Puigdemont. T'ho avanço perquè en tingui constància".

Per la seva banda, Carles Puigdemont ha qualificat la imputació d'un nou "¡A por ellos!" i acusa l'Estat de reviure "un cop d'estat permanent", ja "sigui amb sabres o amb togues":

"¡A por ellos!", per no perdre el costum. És el cop d'Estat permanent que tant els agrada de reviure, sigui amb sabres o sigui amb togues. Mentre no tanquin la porta que va obrir el rei amb el discurs del 3 d'octubre, sempre se sentirà pudor de claveguera. https://t.co/StZy1SXXoj

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 6, 2023

Possible causa per terrorisme

Segons el magistrat i les investigacions executades, Tsunami Democràtic seria una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència que hauria estat dirigida per diverses persones i rols. Aquestes estenien el seu àmbit d'actuació en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu.

En la interlocutòria, s'afirma que la finalitat era "subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva".

En aquest sentit, els fets descrits poden ser constitutius de diverses infraccions. El magistrat entén que, tot i la provisionalitat inicial del moment, poden tenir la consideració d'actes de terrorisme.

I és que García-Castellón assegura que els fets poden ser qualificats de terrorisme perquè es poden constatar les finalitats que el Codi Penal atribueix al terrorisme: subvertir l'ordre constitucional, suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o les estructures econòmiques o socials de l'Estat.

Tot i això, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat que recorrerà la interlocutòria del jutge. Segons fonts de la fiscalia a l'agència EFE, el recurs es basa en la convicció que les actuacions d'aquest moviment no encaixen en aquest delicte.
 

El total d'investigats

Segons l'informe de la Guàrdia Civil, Marta Rovira hauria fet servir l'àlies de Matagalls, i hauria tingut coneixement previ d'algunes de les accions de protesta.

L'informe, que es va filtrar als mitjans el mateix divendres, afirmava que Rovira va fer "tasques de coordinació" de Tsunami Democràtic, principalment "la cerca de suports institucionals".

A banda de Rovira, la resolució acorda citar com a investigats Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio Giulio Foglia.

A més, cita com a testimonis l'aleshores portaveu d'ERC, Marta Vilalta, i el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, a fi d'esclarir el que va passar a la reunió a Ginebra, i la participació que hi van tenir els diferents líders que van assistir-hi.
 

ERC veu en les imputacions la resposta a l'amnistia

El president Aragonès ha criticat, a través de la xarxa social X, les imputacions per Tsunami Democràtic. Aragonès ha assegurat que "l'amnistia és més necessària que mai per preservar els drets i les llibertats":

Quan la protesta es tracta com a terrorisme, l'amnistia és més necessària que mai per preservar els drets i les llibertats davant la persecució fanàtica. https://t.co/JZSVzuRYMQ

— Pere Aragonès i Garcia ? (@perearagones) November 6, 2023

En la mateixa línia, Esquerra Republicana ha emès un comunicat on veu en les imputacions "la resposta dels poders reaccionaris a l'amnistia". I apunta que la reacció "demostra la força i la importància de l'amnistia".

Des del partit afirmen que "aquesta també és una causa construïda amb una clara intencionalitat política" i asseguren que "la reacció a la desesperada és un clar indicador de la qualitat i l'abast dels acords segellats fins ara":

"És quan Catalunya avança políticament, que arriben els poders repressors de l'Estat i despleguen tots els seus tentacles per sabotejar els acords democràtics."

A més, Esquerra qualifica l'acció d'"aberrant" i es reafirma a considerar "un encert" introduir la causa del Tsunami Democràtic en la llei de l'amnistia pactada. Una norma que titllen "d'una importància transcendental" per avançar en la "lluita antirepressiva contra les causes persecutòries" de l'independentisme.

D'altra banda, el diputat de la CUP Xavi Pellicer ha apuntat, també a través d'X, que "segueix la repressió de l'Estat contra l'independentisme".