Carnaval o Carnestoltes? Com n'hem de dir i quin és l'origen d'una festa lligada a la carn

Prepareu el confeti! Traieu les màscares! Que es preparin les comparses! Ha arribat el Carnestoltes i això requereix certa preparació.

Sens dubte aquesta és una de les celebracions més populars al nostre país. Des de Torelló fins a Sitges, Catalunya compta amb un bon grapat de Carnavals il·lustres. 

Però, abans de posar-nos les disfresses i sortir en comparsa a ballar, cal que aclarim alguns aspectes, començant pel nom. Com n'hem de dir, Carnaval o Carnestoltes?
 

Carnaval o Carnestoltes? Digue-li com vulguis

Tot i que és un dubte recurrent, en realitat no té raó de ser: podem fer servir indistintament les dues formes, Carnestoltes o Carnaval.

La diferència és que, mentre que el primer deriva del llatí "carnes tollĭtas" o "carnes tolendas", que vol dir "carns llevades", el segon prové de l'italià "carnevale", que vol dir exactament el mateix.

Etimològicament, els dos mots fan referència al fet que aquesta festivitat és el darrer moment en què es pot consumir carn abans de la Quaresma. 

Això sí, tot i que podem fer servir indistintament les dues denominacions per la festa, a la figura que presideix la festa ens hi referirem sempre com a rei Carnestoltes.
 

Dates clau: quin és el calendari de Carnestoltes?

Una altra qüestió important és saber exactament quan se celebra.

Carnestoltes és temps de disbauxa, probablement l'única època de l'any en què ningú s'enfadarà si fas un petit disbarat. Però ubicar aquest període de descans de la doctrina social pot ser un pèl complicat, ja que cada any canvia de dates.

A Catalunya, aquesta festa se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern. 

Enguany, la primera lluna plena de l'hivern va tenir lloc el 3 de gener, fet que situa l'inici del Carnestoltes a principis de març. 

Concretament, el 2025 Carnestoltes s'estén des de la darrera setmana de febrer fins a la primera de març. 
 

Del Dijous Llarder al Dimecres de Cendra

Com cada any, la festa s'ha iniciat amb el Dijous Gras o Llarder, que enguany ha estat el 27 de febrer. 

La tradició mana menjar botifarra d'ou, truita de botifarra i coques de llardons. En general, qualsevol producte a base de carn de porc, així com les truites. 

El rei Carnestoltes, sempre satíric i burleta, arriba arreu divendres de Carnaval, el dia 28 de febrer. Els balls i les rues omplen carrers d'arreu del país.

Finalment, la festa s'acabarà el dia 5 de març, Dimecres de Cendra, amb l'enterrament de la sardina i la crema del rei Carnestoltes.

El seu nom no prové de les cendres de la incineració del rei Carnestoltes, sinó de la benedicció amb aquest material, que és signe de penitència. 

Segons la tradició, aquesta cendra s'havia d'obtenir de la crema dels llorers i els palmons beneïts el Diumenge de Rams de l'any anterior.

Es tracta d'un antic costum provinent del judaisme, en el qual les persones que consideraven que havien pecat es cobrien el cos amb cendra. A més, la cendra també és símbol de caducitat de la condició humana.

Una festa que té el germen en antics rituals de "fa desenes de milers d'anys"

Tot i que el Carnestoltes tal com el coneixem és una festa d'origen clarament cristià, l'antropòleg i exdirector del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona Josep Fornés i Garcia explica que, com tantes altres celebracions, els seus orígens es remunten a festivitats que se celebraven "fa desenes de milers d'anys".

De fet, Fornés situa el germen del Carnestoltes en els antics rituals de distribució de la carn que se celebraven durant la prehistòria. Aquestes cerimònies estaven lligades a la necessitat de compartir recursos en moments de penúria, com ara l'hivern, quan les reserves d'aliments eren escasses.

Així, les comunitats prehistòriques organitzaven grans festivals o rituals on se sacrificaven animals, com el porc, i es distribuïa la carn entre els seus membres. D'aquesta manera, no només s'assegurava que tothom tingués accés a l'aliment, sinó que també es reforçava el paper dels líders com a proveïdors i protectors, remarca Fornés:

"El gran proveïdor, el capitost, era l'encarregat de distribuir el menjar per a tothom. Així es reforçaven els vincles i el seu poder per manar, comandar i governar."

Encara que actualment la qüestió de la carn no es viu amb la mateixa intensitat, hem de tenir en compte que, en origen, el final d'aquesta festa donava el tret de sortida a un període, la Quaresma, en què menjar-ne estava prohibit.

De l'antiga Roma fins a avui

Amb l'aparició de les primeres societats agrícoles i els estats primigenis, aquests rituals es van institucionalitzar i van adquirir un caràcter més organitzat. En aquest període, les festes relacionades amb el consum de carn van passar a estar associades als cicles del camp. 

A Roma, per exemple, se celebraven les Saturnals, festes d'inversió social en les quals els esclaus podien gaudir de llibertats inusuals i es feien grans banquets.

Durant aquesta celebració també s'escollia un rei Saturnalici, que era triat entre individus que tenien alguna qualitat física o mental minvada. En el moment que acabava la celebració, aquest monarca efímer era sacrificat. 

Parlem de les Saturnals, però moltes altres festes de l'antiguitat tenien elements que ara llegiríem com a carnavalescos, com per exemple les Bacanals. Així s'explica al llibre "Entre el poder i la màscara: una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona", un estudi sobre aquesta festa dirigit pels antropòlegs Adrià Pujols i Andrés Antebi. 

Durant aquestes celebracions, dedicades al déu Bacus, els romans s'entregaven al consum de vi i al deliri místic i sembla que el sexe hi jugava un paper important.

També les Lupercals, que, segons els experts, es caracteritzaven per "l'abundor de disfresses" i on homes disfressats de llop o sàtir es dedicaven a "apallissar dones amb canyes" amb la creença d'assegurar la seva fecunditat. 

És d'aquest batibull de festivitats i rituals d'on sorgeix el Carnestoltes tal com el coneixem avui. 

L'Església catòlica, incapaç d'eliminar festes tan arrelades a la societat, va acabar assimilant-les per imposar les seves pròpies normes. "Era un període, de permissivitat ritual, on podies fer el bèstia fins a un cert punt. Tota festa de caos i disbauxa també té un ordre i té un ritual que has de seguir", explica Fornés.

Després de la disbauxa, la Quaresma

Després de la tempesta arriba la calma. I en el cas Carnestoltes el que posa punt final a la festa és un enterrament. Dimecres de Cendra és el dia en què s'enterra la sardina i se sacrifica al rei Carnestoltes. 

Alhora, també és l'inici de la Quaresma, un període de set setmanes, 46 dies, que pel cristianisme ha de ser una etapa de reflexió i penitència, de dejuni i abstinència.

Enguany la Quaresma s'estendrà del dia 5 de març fins al dia 17 d'abril. El 18 d'abril s'iniciaran les celebracions de Pasqua, amb Divendres Sant.